Casa-fàbrica Esteve
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Voltes de Jonqueres, 8 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Esteve era un edifici situat al carrer de les Voltes de Jonqueres de Barcelona, actualment desaparegut.
Descripció
[modifica]El cos principal, amb façana al carrer de les Voltes de Jonqueres (absorbit per la Via Laietana) tenia planta baixa i tres pisos, amb balcons amb llosanes de ferro i rajoles i coronament amb un cornisa motllurada. Separat d'aquest per un pati central, hi havia la «quadra», amb façana al carrer de Sant Francesc de Paula.
Història
[modifica]El 1803, Joséphine Ignace de Pechman, vídua d'Adrien François de la Barre, baró de la Barre de Flandes,[1] va llogar per 5 anys al mestre de cases Jaume Esteve i Parès i al seu fill Jaume Esteve i Carles una casa amb jardí al carrer de les Voltes de Jonqueres i el carreró de Sant Francesc de Paula, amb el permís de poder-hi fer les obres que calguessin per a convertir-la en una fàbrica d'indianes.[2][3] El 1808 hi havia en actiu la raó social Jaume Esteve i Cia, amb Jaume Esteve i Carles com a apoderat.[3]
El 1833, Jaume Esteve va adquirir la propietat al baró Joan Antoni de la Barre i de Pechman[4] per 15.120 lliures.[5] A la seva mort el 1834,[6][7] fou heretada pel seu fill Francesc Esteve i Sans, que continuà amb el negoci[8] i el 1847 va encarregar-ne la reforma al mestre d'obres Narcís Nuet.[9] També tenia una notable col·lecció de monedes a la seva residència del segon pis, tal com figura a les guies de l'època.[10][11][12]
El 1847 es va constituir la raó social Casamitjana i Esteve, que va establir una fàbrica d'estampats a Sant Martí de Provençals.[13] El 1848 fou substituïda per la societat comanditària Jaumandreu i Cia, el titular de la qual era el manresà Joan Jaumandreu i Torra (†1881),[14][15] i Francesc Esteve n'era soci.[13] El despatx era al carrer de les Voltes de Jonqueres, on també hi havia el taller de gravació dels cilindres:[14][10][16][17] «Arcos de Junqueras, 8. Sres. Jaumandreu y comp. Sociedad en comandita para la fabricacion de estampados de indianas. La fábrica sita en San Martí de Provensals; tiene sus correspondientes secciones auxiliares y necesarias para la buena elaboracion de sus productos, que figuran entre los de primera linea de su clase. El depósito y el despacho de la fábrica está á cargo de D. Juan Jaumandreu, director-gerente de la sociedad. Se hacen espediciones á todas partes.»[18]
A finals del segle xix hi havia la fàbrica de teixits de Salvador Palà,[19] i a principis del xx, la de gèneres de punt de la vídua de Pere Ventosa[20] i de la filats i teixits de cotó de Solé, Padró i Cia.[21] Finalment, l'edifici fou enderrocat per a la nova urbanització de la Via Laietana i voltants.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Poplimont, Charles. La Belgique Héraldique: recueil historique, chronologique, génealogique et biographique complet de toutes les maisons nobles reconnues de la Belgique. Tome Ier (A-BI). Brusel·les: Typographie de G. Adriaens, 1863, p. 334.
- ↑ AHPB, notari Anton Comelles (menor), manual 1.146/9, f. 64-67 i 67-70v, 25-5-1803.
- ↑ 3,0 3,1 Arranz, 1991, p. 153.
- ↑ «Juan Antonio de la Barre y Pechman». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 315-317v, 23-11-1833.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/15, f. 72-77v, 17-4-1834. Testament de Jaume Esteve i Carles.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/15, f. 90v-94v. 3-5-1834. Inventari post mortem dels béns de Jaume Esteve i Carles, fabricant d'indianes.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 28.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 294 bis C, 5-11-1847.
- ↑ 10,0 10,1 «Francesc Esteve i Sans». Repertori de Col·lecionistes i Col·leccions d'Art i Arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 483-484.
- ↑ Cornet i Mas, Gaietà. Guía de Barcelona: metódica descripción de la capital del principado de Cataluña, 1876, p. 190.
- ↑ 13,0 13,1 Galí, 2000, p. 70-71.
- ↑ 14,0 14,1 Cabana, 1992.
- ↑ Oliva i Ricós, 1999, p. 409-410.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 176, 318, 558.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 237, 296.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 437, 438, 608, 1014.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 425.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1546, 1597.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 776, 942, 1058.
Bibliografia
[modifica]- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X.
- Cabana, Francesc «Joan Jaumandreu. El parent de fra Eudald». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Galí, Roser «Crédito comercial e inversión fabril. El “holding” Nadal i Ribó (1828-1875)». Revista de Historia Industrial, 22, 2002, pàg. 45-78.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), 1999 (Premi Iluro 1998).