Vés al contingut

Casa-fàbrica Girona

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Girona
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFreixures, 4-6 i 8 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 11″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.38637°N,2.17769°E / 41.38637; 2.17769
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Girona és un conjunt d'edificis situats al carrer de les Freixures, 4-6 i 8 del barri de Santa Caterina de Barcelona, parcialment conservats.

Història i descripció

[modifica]

El 1827, el prior del convent de Santa Caterina va demanar permís per a construir-ne una nova ala al carrer de les Freixures, en substitució de la que fou enderrocada durant el Trienni Liberal, (1820-1823) i que arribava fins al carrer del Tragí, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch i Camps.[1] Segons la documentació, es tractava d'un edifici compost d'onze botigues amb entresol i un pis alt (on s'ubicaria la biblioteca). Aquesta construcció devia estar acabada l'any següent, ja que hi ha la data de 1828 en un escut amb l'emblema del convent a la façana de l'actual núm. 6.[2]

Al costat d'aquest edifici, l'empresari Ignasi Girona i Targa va aixecar el 1831 una casa-fàbrica de planta baixa, entresol i tres pisos (actual núm. 8), segons el projecte del mateix Bosch.[3][4] Uns anys després, i arran de la desamortització de Mendizábal, Girona va adquirir la propietat de les cases dels dominics[5] i una llenca de l'hort del convent,[6] on va fer aixecar una «quadra» que hostatjaria la seva fàbrica d'estampats moguda per vapor sota la raó social Girona i Cia.[7] Es tractava d'un edifici de 353 pams (69 m) de façana,[8] amb quatre nuclis d'escala i set botigues a la planta baixa. Una part estava afectada per la construcció de la peixateria del nou mercat i l'obertura del carrer Nou de Lacy, per la qual cosa el 1853 el fabricant la va vendre a l'Ajuntament de Barcelona.[9]´

Escut de Santa Caterina a la façana del carrer de les Freixures, 6
Quarteró núm. 31 de Garriga i Roca (c. 1860)
Projecte de reforma de façana de les cases 4,6 i 8 del carrer de les Freixures, propietat d'Antònia Girona i Agrafel (1874)

Ignasi Girona també va adquirir tres solars procedents de la desamortització del convent al nou carrer d'Álvarez de Castro,[6] i en un d'ells (núm. 1-3) va fer construir el 1852 un edifici d'habitatges segons el projecte de l'arquitecte Joan Nolla i Cortés.[10] En aquella època, traspassà la fàbrica d'estampats a la societat Berthoud i Agustí,[11] que el 16 d'abril del 1855, va patir un incendi que en va afectar el mobiliari i la mercaderia, pel qual va rebre una indemnització de 4658 rals de billó de la companyia d'assegurances La Urbana.[12] Uns anys després, la companyia passaria a ser Gil Agustí i Cia:[13] «Frexuras, 8. Fábrica y depósito de estampados, indianas y muebles de algodon. Se hacen espediciones á todos puntos. D. Gil Agustí y compañía.»[14] Gil Agustí va ser succeït per Antoni Agustí i Vigo (†1895),[15][16] i la seva vídua va traslladar la seu a la Ronda de Sant Pere, 27 i carrer del Bruch, 11.[17][18] Posteriorment, s'hi va instal·lar una fàbrica de calçat.[19][20][21]

El 1874, la seva filla Antònia Girona i Agrafel va presentar un projecte per a enderrocar el tercer pìs en una part de la finca del núm. 8,[22] tal com roman actualment. Pel que fa al núm. 6, el 1857 hi havia la fàbrica de teixits de Frederic Trias[23] i el 1863 les de teixits de Francesc Reixach[24] i Ignasi Soler i Torres.[25] A principis del segle xx hi havia el magatzem de pells adobades de Josep Trepat: «Almacén de curtidos y toda clase de artículos para guarnicioneros. Especilidad en HEBILLAJES y BOCADOS. Freixuras, 6; Barcelona.»[26]

Cap al 1960, la finca del núm. 4 del carrer de les Freixures i núm. 1 del Nou de Lacy va ser expropiada i enderrocada per a la urbanització de l'Avinguda de Francesc Cambó, quedant únicament en peu els núms. 6 i 8 del primer d'aquests carrers.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El prior de la comunitat del convent dels Dominics. Freixures. Edificar unes botigues amb entresòl i 1r pis». C.XIV Obreria C-98. AHCB, 19-08-1827.
  2. ↑ Barraquer, 1915, p. 452.
  3. ↑ «Freixures, al costat dels Pares Dominics. Edificar d'entresòl i 2 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-145/1831-061, 03-05-1831.
  4. ↑ «Ignasi Girona. Freixures. Construir el 3er pis». C.XIV Obreria C-109. AHCB, 08-08-1831.
  5. ↑ Barraquer, 1915, p. 451-452.
  6. ↑ 6,0 6,1 Barraquer, 1915, p. 428-429.
  7. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2º parte, 1842, p. 29. 
  8. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  9. ↑ Gaceta Municipal de Barcelona. Segundo inventario de los bienes patrimoniales de esta ciudad, 1930, p. 16. 
  10. ↑ «Ignacio Girona. General Álvarez Castro 1. Construir un edifici». Q127 Foment 640 C. AMCB.
  11. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 126, 318, 319. 
  12. ↑ de Arrese, Julián. Superioridad del sistema a prima fija sobre el mutuo en los seguros contra incendios, 1858, p. 61. 
  13. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 232. 
  14. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 52, 437, 821, 989, 1054. 
  15. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 267. 
  16. ↑ La Dinastía. Diario político, literario, mercantil y de avisos, 28 març del 1895, p. 3. 
  17. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1904, p. 1305. 
  18. ↑ Anuario-Riera, vol. 1, 1908, p. 919. 
  19. ↑ Anuario-Riera, 1898, p. 208. 
  20. ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 428. 
  21. ↑ «Alfonso Martínez. Freixures 8. Instal·lar un electromotor en una fàbrica de calçat». Q127 Foment 1616/1919. AMCB.
  22. ↑ «Antonia Girona. Freixures 4-8. Obres de reforma». Q127 Foment 2652 C. AMCB, 1874.
  23. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 236, 318. 
  24. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 141, 266. 
  25. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 280. 
  26. ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 813. 
  27. ↑ Artigas i Vidal i Mas i Palahí, 2019.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Girona&oldid=34353193»