Vés al contingut

Casa-fàbrica Isaura

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Isaura
Imatge
Interior de la fàbrica de Francesc de Paula Isaura Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCarles Gauran i Casals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOm, 10, Sant Bertran, 2 i Santa Madrona, 15 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.37572688°N,2.17208331°E / 41.37572688; 2.17208331

La casa-fàbrica Isaura és un conjunt d’edificis situats als carrers de l’Om, Sant Bertran i Santa Madrona del Raval de Barcelona, parcialment conservat.

Història

[modifica]

El 1860, el bronzista i argenter Ramon Isaura i Cabret (†1862)[1] i el seu fill Francesc de Paula Isaura i Fargas (1824-1885) es van presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860.[2] Tenien el seu despatx a la Baixada de la Presó (actualment de la Llibreteria), 12, i el taller al carrer del Carme, 76.[3][4][5]

El 1863, es va posar en subhasta l'edifici de la Foneria Barcelonesa al carrer de l'Om, 8 (vegeu casa-fàbrica Mir),[6] i Francesc Isaura n'esdevingué propietari de la meitat meridional.[7] El març del 1864, va demanar permís per a reformar-la i unirla amb la casa veïna del carrer de l'Om, 10 i de Sant Bertran, 2, segons el projecte de l’arquitecte Carles Gauran.[8][7] Aquesta va unificar les façanes fins a l’alçada de planta baixa i quatre pisos, amb balcons de baranes de ferro colat, a més del trasllat del portal principal per a fer-lo coincidir amb el centre del nou edifici. A la llinda hi ha l'escut borbònic, ja que el 1861 Isaura havia estat nomenat cavaller de l’Orde d'Isabel la Catòlica,[9] i el 1877 comanador de l’Orde de Carles III.[10][7] Poc després, el juny del mateix any, Isaura va presentar una altra sol·licitud per a remuntar tres pisos a la «quadra» situada a l’interior d’illa i façana a una androna que comunicava amb el carrer de Santa Madrona, segons el projecte del mateix Gauran.[8][11] L’agost del 1865, declarava que, havent arribat amb un acord amb els Srs. Boada i Prats,[12] demanava permís per a construir una nova façana al carrer de Santa Madrona, seguint l’alineació d’aquest carrer, també segons el projecte de Gauran.[8]

La fàbrica s'anunciava així en una guia de l'època: «Isaura, Francisco de Paula; platero y fundidor broncista de la Real Casa y cámara de S.M., caballero de Isabel la Católica, premiado en varias esposiciones nacionales y estranjeras. Fábrica y despacho por mayor de manufacturas de bronce, servicios para mesa, de alpaca, plateados, y bronce dorado, bernisado o pulido, servicios para café, relojes de sobremesa, arañas de salon para bujías ó gas, escribanías, candeleros, candelabros, Stos. Cristos, aparatos para gas desde lo mas sencillo á lo más rico para salones y teatros y servicios para Iglesias y Oratorios. La fábrica, c. Olmo, 8, y el depósito, c. Jaime 1º, 10.»[13] Una de les seves especialitats era l'anomenada plata Ruolz, una tècnica de galvanització electrolítica inventada pel comte de Ruolz, de la qual Isaura n'havia adquirit la patent a l'Estat espanyol, i amb la que es fabricaven vaixelles, objectes de culte eclesiàstic i altres d'ús domèstic.[14]

El 1866, la fàbrica es va traslladar a les noves instal·lacions,[15] i l'any següent es va presentar a l'Exposició Universal de París, on va obtenir una menció honorífica pels seus objectes de bronze.[16][14] El 1874, Isaura va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor sistema Bode, segons el projecte de l'enginyer Antoni Dardet.[17] El 1881, va presentar una sol·licitud per a ampliar la «quadra» al nou passatge de Dodero (actual carrer de Santa Madrona, 15),[18] i poc després va demanar permís per a instal·lar-hi una nova caldera de vapor, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcada.[19]

Francesc Isaura morí el 1885[20] i el negoci fou continuat pel seu fill Ramon Isaura i Andreu,[21] que es va declarar en fallida el 1888.[22]

Posteriorment, s'hi va instal·lar la fàbrica de la Compañía para la fabricación de contadores de gas, agua y electricidad, dirigida per Andreu Triana.[23][24] El 1922, el fabricant de pianos Jenner Climent i Cia Ltda[25] va demanar permís per a instal·lar un motor elèctric a la «quadra» del carrer de Santa Madrona.[26]

El 1983 es va segregar i enderrocar la «quadra» per a la construcció d'una promoció d'habitatges al carrer de Santa Madrona,[7] que també va obliterar la fàbrica Llimona i el passatge de l'Om. Segons l'informe de valoració patrimonial de l'equip Caballé-Gonzàlez (Veclus SL), aquest fet era per si mateix suficient per a no incloure la casa-fàbrica en la «Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica)», aprovada definitivament el 2018.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 09-07-1862, p. 6092. 
  2. ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 49, 154, 156. 
  3. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 174, 379. 
  4. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 172, 177, 237. 
  5. ↑ Anuario general del comercio, de la industria, de las profesiones y de la magistratura, 1863, p. 158, 337, 585, 601, 612, 759, 903, 137 (anuncis). 
  6. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 05-01-1863, p. 144. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-16 Casa-fàbrica Mir. Ajuntament de Barcelona, 2-2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 AMCB, Q127 Foment 1469 C.
  9. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 20-12-1861, p. 11618. 
  10. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 08-05-1877, p. 5184. 
  11. ↑ Caballé i Gonzàlez, 2017.
  12. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 147, 148, 200. 
  13. ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 85. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Maestre Abad, 1995.
  15. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 07-03-1866, p. 2360. 
  16. ↑ Cataluña en la Exposición Universal de París, 1867, p. 55-59. 
  17. ↑ «Francisco de Paula Isaura. Olmo (ara Om) 10. Instal·lar una caldera de vapor.». Q127 Foment 891 D. AMCB, 27-04-1875.
  18. ↑ Francisco de Paula Isaura. «Om s/n i Santa Madrona s/n. Sol·licitar permís per afegir cos d'edifici a casa-fàbrica». Q127 Eixample 739/1881. AMCB, 28-06-1881.
  19. ↑ AMCB, Q127 Foment 307 E.
  20. ↑ Diario de Barcelona, 01-06-1885, p. 6612. 
  21. ↑ Diario de Barcelona, 23-04-1888, p. 5166. 
  22. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 07-12-1888, p. 15093. 
  23. ↑ España nueva, 12-11-1907, p. 3. 
  24. ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 896. 
  25. ↑ «Anuario musical de España» p. 90, 1930.
  26. ↑ «Raó social "Climent y Compañía". Santa Madrona 15. Instal·lar un electromotor en una fàbrica de pianos». Foment 3734/1922. AMCB, 01-11-1922.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Isaura
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Isaura&oldid=33999148»