Casa-fàbrica Jordà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Arc del Teatre, 47, Migdia, 4 i Cid, 2 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Antoni Jordà i Santandreu | |||
La casa-fàbrica Jordà era un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Arc del Teatre, Migdia i del Cid del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història
[modifica]El juliol del 1839, Joan Carabent i Bacó va establir en emfiteusi una part del seu hort als nous carrers del Migdia i del Cid al comerciant Antoni Jordà i Santandreu (1795-1864),[1] on aquest faria construir un molí fariner[2] mogut per una màquina de vapor de 12 CV de la casa Hall de Dartford (Anglaterra).[3] L'abril del 1840, Jordà va adquirir en emfiteusi al mateix Carabent la casa núm. 23 (antic) del carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre),[4] i el maig va demanar permis per a reedificar-la amb planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada.[5] El juny del mateix any, va adquirir en emfiteusi a Teresa Ràfuls, vídua del fuster Pau Soley i Boter, i al seu fill Josep Soley i Ràfuls, ferrer, la del núm. 22 (antic),[6] i va demanar permís per a reedificar-la,[7] segons el projecte del mateix autor.[8] Finalment, el mes d'octubre va adquirir al fuster Joan Sistach i Solà la del núm. 24 (antic),[9] i el novembre va demanar permís per a reedificar-la, també segons el projecte de Calçada.[10]
El 27 de novembre del 1846, la fàbrica de filats i teixits de cotó d'Antoni Jordà i Cia[11] fou incendiada per un grup d'obrers antimaquinistes.[12] El 1848, Andreu Mas (casat amb Eulàlia Jordà i Gelabert, neboda d'Antoni)[13] es va associar amb l'enginyer mecànic Michel de Bergue[14] i el fabricant Joan Mas i Esteve sota la raó social Mas, de Bergue i Cia, amb un capital de 25.000 duros.[15] Antoni Jordà els va llogar la casa-fàbrica per 8 anys, a raó de 10.000 duros anuals.[16] El 14 de juliol del 1854, durant el conflicte de les selfactines, la fàbrica va ser assaltada i algunes màquines en foren destruïdes.[12] El 1857, els nous llogaters eren els germans Joan i Josep Mas i Esteve, que formaren la societat Mas Germans,[17][18] i el 1861, el lloguer es va prorrogar per cinc anys més.[19]
El setembre del 1864 van morir tres membres de la família, incloent l'Antoni Jordà mateix, en circumstàncies que apunten a una intoxicació.[13] El 1867, la vídua Francesca Vilarasau i Riu,[20] hereva dels béns del seu marit, va acordar la venda dels utensilis de la fàbrica als germans Mas.[21] El 1883, els seus marmessors van posar la casa-fàbrica en subhasta,[22] adquirida per la societat Coma, Ciuró i Clavell, que va pagar 100.000 pessetes pels edificis i la màquina de vapor i 25.000 per la maquinària.[23]
El 1893, la societat es va reconstituir com a Coma, Clivillés i Clavell amb l'entrada de la segona generació a la gerència (Joan Coma i Cros, Narcís Clivillés i Clavell i Santiago Clavell i Planas).[24][25][26] A la mort dels socis Joan Coma i Xipell (†1896)[27] i Jaume Clavell i Isern (†1895),[28] la casa del carrer de l'Arc del Teatre va passar a mans de llurs vídues Lluïsa Cros i Emília Cazes, respectivament.[29] El 1898, Narcís Clivillés va demanar permís per a reformar la fàbrica dels carrers del Cid i Migdia, enderrocant els pisos superiors i deixant-ne només els baixos, segons el projecte de l'arquitecte Josep Majó i Ribas.[29]
El 1946, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar la propietat,[30] i els edificis serien enderrocats a la dècada del 1950 per a la construcció del Centre Quirúrgic d'Urgència Peracamps.[31]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (1a part), f. 134v-138, 06-7-1839.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 64.
- ↑ Raveux, 2005a, p. 180.
- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (2a part), f. 87-90, 28-04-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 08-05-1840.
- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (2a part), f. 133-135, 05-06-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 02-06-1840.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/10 (2a part), f. 216v-217v, 31-10-1840.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-135, 26-11-1840.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 175, 312.
- ↑ 12,0 12,1 «Mapa d'accions luddites a Barcelona (Rabal, Gràcia...)». Negre i verd (blog), 15-03-2018.
- ↑ 13,0 13,1 Coll, Isabel; Macías, Juanjo «La figura jacent en l'obra funerària dels Vallmitjana». Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, pàg. 292.
- ↑ Raveux, 2005b, p. 271.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/53 (2a part), f. 5-7v, 11-07-1848.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/53 (2a part), f. 9-12, 11-07-1848.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 246.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 01-03-1857.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/27, f. 302-307v, 14-12-1861.
- ↑ Roca Martín, María L. «Antonio Jordá Santandreu». geneanet.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/44, 20-03-1867.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-02-1883, p. 1572.
- ↑ Oliva i Ricós, 1999, p. 490.
- ↑ Oliva i Ricós, 1999, p. 485.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1148.
- ↑ La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 2-2-1896, p. 1.
- ↑ La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 13-4-1895, p. 1.
- ↑ 29,0 29,1 «Narciso Clivillés. Cid 2 i Mediona (4). Enderrocar fàbrica de quatre pisos deixant els baixos». Q127 Foment 1818 Z. AMCB, 16-05-1898.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 04-02-1946, p. 68.
- ↑ «García Morato (actual avinguda Drassanes 13-15, Arc del Teatre 41-51, Peracamps 1-5, Cid 2-8 i Jardins de Dolors Aleu). Construcció del Centre Quirurgic d'Urgència (actual Centre de Salut Peracamps) en el solar limitat pels carrers Arc del Teatre, Perecamps, Cid i Garcia Morato». Q118 Gestió urbanística 4901. AMCB, 19-02-1954.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), 1999 (Premi Iluro 1998).
- Ovilio y Otero, Manuel. «Biografía de don Antonio Jordá y Santandreu, diputado a Cortes». A: Historia de las Cortes de España y biografías de todos los diputados y senadores mas notables contemporaneos. II. Madrid: Imprenta y establecimiento de grabado de D. Baltasar González, 1847, p. 199-214.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
- Raveux, Olivier «Equiper l'industrie catalane au début de la révolution industrielle. L'exemple des machines à vapeur (1833-1850)» (en francès). Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, 23, 2005, pàg. 243-278.
Enllaços externs
[modifica]- «25. Arc capella Jordà Vilarasau_ Departament 2, arc-capella IV». Ruta Cultural un Passeig pel Cementiri de Poblenou. Cementiris de Barcelona.