Casa-fàbrica Lucena
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1840 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Jonqueres, 16 i Trafalgar, 4-6 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Lucena era un edifici situat al carrer de Jonqueres de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
En aquest indret hi havia la casa de Ramon de Vallgonera, òlim de Llunes i d'Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba, que el 1796 va rebre el títol de marquès de Vallgornera.[1] El 1839, Jacint i Josep Bru de Sala la van establir en emfiteusi al fabricant d'estampats (indianes) Josep Lucena i Parés (1796-1866),[2][3][4] que tot seguit va comprar una finca adjacent[5] i va encarregar al mestre d'obres Joan Soler i Cortina el projecte d'una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos (si bé una part del tercer no s'arribà a construir) amb un cos annex de planta baixa,[6][7][8][9] on el 1847 va fer instal·lar una màquina de vapor de 6 CV.[10]
El 1842, Josep Lucena es va presentar a l'Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors, i el 1844, a la de Barcelona amb mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca.[11] El 1852, va obtenir una menció d'honor a l'exposició de l'Institut Industrial de Catalunya pels seus mocadors pintats.[12] El bon funcionament del negoci va fer que aquell mateix any constituís una societat amb els seus fills Joan i Manuel Lucena i Castells i el seu gendre Antoni Nadal i Espalter, i aixequessin una nova fàbrica a la carretera de Mataró (actual carrer de Pere IV), al terme de Sant Martí de Provençals (vegeu Ca l'Alier),[13] deixant la del carrer de Jonqueres com a despatx i magatzem: «Junqueras, 16, depósito de indianas y pañuelos de varias clases de la fábrica de San Martí de Provensals de D. José Lucena y compañía.»[14] En aquesta època s'hi va instal·lar la fàbrica d'aprests de Josep Claramunt i Cia.[15][16]
El 1864, l'edifici fou reformat pel mateix Soler i Cortina, que va transformar algunes finestres del segon pis en balcons, i també va cobrir el pati posterior per a transformar-lo en magatzem, remuntant un pis al cos annex.[17]
Posteriorment, el fabricant d'estampats Francesc Romeu i Tort (vegeu casa-fàbrica Padrós-Romeu) hi va instal·lar el seu magatzem,[18] i el 1886 va adquirir la propietat com a millor postor de la subhasta promoguda pels hereus de Josep Lucena.[19] L'any següent n'encarregà al mestre d'obres Josep Marimon i Cot una ampliació cap al carrer de Trafalgar,[20] en uns terrenys procedents de l'enderrocament de la Muralla de Terra.[21] A la seva mort el 1891[22] fou succeït pel seu fill Francesc Romeu i Bonastre, enginyer industrial, que hi tenia el seu despatx.[23][24]
Ja al segle xx, hi hagué, entre d'altres, la botiga i despatx del fabricant de gèneres de punt Tomàs Alayo Germans,[25] l'establiment d'eines i accessoris per a la mecànica de Joan Gazeau,[26] i la fàbrica de gèneres de punt de Pere Clarens.[27] Finalment, l'edifici fou enderrocat per a la construcció de l'Edifici Fàbregas.
Referències[modifica]
- ↑ «Casa-fàbrica Lucena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Josep Lucena Pares». geneanet. Esther Villarino Cirici.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 11-02-1867, p. 1372-1373.
- ↑ AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, 4-7-1839.
- ↑ AHPB, notari Ramon Taixonera, manual 1.245/5 (3ª part), f. 87-90v, 26-7-1839.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 448 C, 21-10-1839.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada: el projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista, volum II. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 09-2004, p. 546.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 29.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 391.
- ↑ Diario de las sesiones del Congreso de de los Diputados. Legislatura de 1848 a 1849. Tomo I, 1849, p. 846.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ Diario de Barcelona, 14-04-1852, p. 2181.
- ↑ Oliva i Ricós, 1999, p. 473-474.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 52, 437, 696, 815, 1054.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 143, 319.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 144, 148, 212, 240.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1507 C, 20-7-1864.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 793.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/86, f. 6412-6449v, 18-12-1886.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 809 O, 26-4-1887.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, 27-7-1885.
- ↑ «FRANCISCO ROMEU TORT». geneanet. Joan Huguet.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 160.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 140, 346.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 175.
- ↑ El Constructor, 1926, p. 80.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 506.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «Josep Lucena. Els mocadors». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875), 1999 (Premi Iluro 1998).