Casa-fàbrica Manich
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Arquitecte | Josep Boixareu i Gallart Josep Oriol i Bernadet | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||
| Localització | Jaume Giralt, 40 | ||
| Plànol | |||
 | |||
La casa-fàbrica Manich era un edifici situat al carrer de Jaume Giralt, 40 de Barcelona, actualment desaparegut.
Descripció
[modifica]De planta baixa, entresol i quatre pisos, la façana seguia una de les disposicions freqüents en aquella època: baixos i entresol amb arcs de mig punt; balcons amb baranes de ferro forjat amb motius ornamentals i degradació vertical, amb impostes entre pis i pis; coronament amb cornisa motllurada. El vestíbul de l’escala de veïns tenia un arc de mig punt sostingut per un parell de columnes jòniques.[1]
Història
[modifica]El 1787, Joan Datzira i Puig va demanar permís per a posar un rètol al seu establiment,[2] anomenat «casa dels clindres», on cilindrava peces de cotó.[3]
El 1853, el seu fill Joan va vendre la propietat al fabricant de filats i trenyelles de cotó Pau Manich i Cabanellas,[4] amb l'obligació d'enderrocar-la i reedificar-la de nou en el termini de dos anys.[5] Tot seguit, aquest va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Josep Buxareu,[6] però el 1855 la façana es va esfondrar parcialment i Manich va decidir reconstruir-la, però aquest cop sota la direcció de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet.[7][8][1] El 1856, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor[9] i va traslladar-hi la seva fàbrica,[10][11][12] situada fins aleshores al carrer de les Candeles (vegeu casa Pau Manich).
Segons les notícies publicades a la premsa especialitzada, Manich va estar en actiu fins almenys el 1875[8] com a importador de cotó en floca.[13]
Finalment, l'edifici fou enderrocat a principis del segle xxi,[14] afectat pel PERI del Sector Oriental del Centre Històric de Barcelona (barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 56.
- ↑ «Juan Datzira. Comerciant. Jaume Giralt. Casa. Posar un rètol». C.XIV Obreria C-43/1787-25Bis. AHCB, 22-02-1787.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-10-1816, p. 1457.
- ↑ La Vanguardia, 11-04-1893, p. 8.
- ↑ AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/24, f. 487-502v, 11-10-1853.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 716 bis C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 830 C.
- ↑ 8,0 8,1 «Carrer Jaume Giralt 40». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 874 C.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 30-04-1856, p. 3524.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 181, 313.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 243.
- ↑ La Imprenta. Diario de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 13-11-1875, p. 6940.
- ↑ «Cadena humana contra el derribo de edificios en el Forat de la Vergonya». La Vanguardia, 11-04-2005.