Vés al contingut

Casa Antoni Brugarolas

(S'ha redirigit des de: Casa-fàbrica Marià Güell)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Antoni Brugarolas
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1838 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMarquès de Barberà, 26 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 40″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.37782°N,2.17078°E / 41.37782; 2.17078

La casa Antoni Brugarolas és un edifici situat al carrer del Marquès de Barberà, 26 del Raval de Barcelona.

Història

[modifica]
Quarteró núm. 90 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1793, el marquès de Barberà Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí va establir en emfiteusi al mestre de cases Jaume Calvet una part del seu hort al carrer que porta el seu nom,[1] on es va instal·lar una fàbrica de vidres plans sota la raó social Ignasi March i Cia.[2] El 1799, Calvet va establir en emfiteusi una parcel·la que contenia l'edifici de la fàbrica a l'arquitecte Joan Bosch, titular de la raó social Joan Bosch i Cia, successora de l'anterior,[3] que el 1806 va vendre la propietat al comerciant Jaume Sala per 6.000 lliures.[4]

El 1836, a conseqüència d'un litigi iniciat pels antics socis contra la seva vídua, la finca va sortir a subhasta[5] i fou adquirida pel botiguer Antoni Brugarolas i Olivella,[6][7] que el 1838 va encarregar a l'arquitecte Joan Vilà i Geliu la construcció d'un nou edifici.[8][9] El 1858, i per a pagar diversos deutes, els seus fills Antoni, Paula i Francesc Brugarolas i Roca el van vendre al fabricant de teixits de cotó Marià Güell i Bigorra (vegeu casa-fàbrica Castelló-Güell).[10][11]

El 1863 hi havia la fàbrica de teixits de Santa i Galceran: «Barbará, 26, Fábrica de varios tejidos de lana, hilo, algodon. Pañolería de todas clases. Tartanes. Damascos de algodon. Driles, cutíes, biones. Espediciones á todos puntos. Sres. Santa y Galcerán».[12] El 1919, el fabricant de sabates Ramon Corona, en representació de la raó social Corona Shoe Manufacturing, va demanar permís per a instal·lar un motor elèctric de 0'5 CV en un local dels baixos.[13]

Referències

[modifica]
  1. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 24-04-1793.
  2. Almanak mercantil ó guía de comerciantes, 1799, p. 363. 
  3. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/27, f. 287-292v, 22-07-1799.
  4. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, anual 1.113/34, f. 291-297, 08-09-1806.
  5. Diario de Barcelona, 27-01-1836, p. 214. 
  6. AHPB, notari Valentí Gros, manual 1.221/10 (2a part), f. 76-88, 04-12-1838.
  7. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 60. 
  8. «Carrer Marquès de Barberà 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  9. AHCB, C.XIV Obreria C-128, 03-03-1838.
  10. AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/20, f. 23-30v, 23-01-1858.
  11. Anuario-Riera, 1896, p. 355. 
  12. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 348, 367, 392, 452, 1052, 1058, 1061. 
  13. «Ramon Corona. Barbarà 26 (ara Marquès de Barberà). Instal·lar un electromotor en els baixos de la casa». Q127 Foment 1630/1919. AMCB, 19-10-1919.