Vés al contingut

Casa-fàbrica Castelló-Güell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Castelló-Güell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1850 reconstrucció, Arquitecte: Antoni Jambrú i Riera Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 75 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 40″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.37776°N,2.17071°E / 41.37776; 2.17071

La casa-fàbrica Castelló-Güell era un edifici situat al carrer de Sant Pau, 75 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

[modifica]

Fàbrica de cera de Pau Molins

[modifica]

El 1765, Josep Galceran Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi una parcel·la del seu hort al candeler Pau Molins i Carol,[1] on aquest va construir un obrador de blanqueig de cera. A la seva mort el 1775, va deixar com a hereva universal la seva dona Maria Paula Rotxotxo i Puigdoura (vegeu casa-fàbrica Rotxotxo) i molts deutes.[2] En particular, «la casa y hort del carrer de Sant Pau se trobaba obligada a diferents censals, los quals y las pencions que de ells se devian importaban quasi tant com lo valor de dita casa y hort».[3]

Fàbrica d'indianes de Miquel Castelló i Cia

[modifica]

El març del 1775, Miquel (Josep) Castelló, Pau Armet i Josep Samuntà van constituir una societat sense cap finalitat precisa, tot i que sembla que era per a un magatzem de pesca salada,[4] i el juny del mateix any van adquirir en emfiteusi una casa als carrers de la Vidrieria i Volta d'en Bufanalla,[5] i tot seguit, van demanar permís per a reedificar-la.[6]

El 1778, van adquirir la finca del carrer de Sant Pau a la vídua Rotxotxo per 2.420 lliures,[7][8] i hi van establir una fàbrica d'indianes[9] sota la raó social Miquel Castelló i Cia. Samuntà hi va aportar un prat d'indianes[10][11] que li havia establert en emfiteusi el terratinent Josep Albert Navarro-Mas i Marquet a l'actual marina del Prat Vermell.[12][13][4] Uns anys més tard, la societat es va dissoldre,[14][4] i el 1780, Castelló i Armet cediren la casa del carrer de la Vidriera a Samuntà.[15] El 1781, Castelló cedí el prat, amb la casa i els utensilis corresponents, als altres dos socis,[16] l l'any següent, Samuntà vengué la seva part per 3.550 (2.000 pel prat i 1.550 pels estris) lliures a Armet,[17] que va constituir una nova companyia amb Joan Salgado (vegeu casa-fàbrica Salgado-Güell).[4]

El 1787, Miquel Castelló va demanar permís per a canviar-ne alguns estenedors, ja que les fustes s'havien podrit a causa de la pluja.[18] El desembre del 1793, apareixia al Diario de Barcelona una notícia relativa al furt d'unes peces pintades: «La noche del día 20 del corriente, se desaparecieron de la Porchada de la Fábrica de Miguél Castelló en la calle de S. Pablo, dos Piezas de indiana pintada sin hervir: el que sepa el paradero de dichas Piezas, se servirá dar aviso al Despacho principal del Diario, que se le guardará el secreto, dándole una gratlficacion; y si recaen en persona necesitada, se le dará una crecida limosna.»[19]

A la seva mort, el van succeir el seu gendre Francesc Planas i la seva filla Antònia, que el 1806 van demanar permís per a obrir-hi dues portes i tancar-hi una altra.[20] El 1814, el matrimoni era en concurs de creditors, i els síndics i segrestadors dels seus béns van posar en lloguer el prat d'indianes.[21] El 1828, Francesc Planas va establir en emfiteusi la part de la finca més propera al carrer de Sant Oleguer al fabricant de tints de cotó vermell Pere Keittinger (vegeu casa-fàbrica Keittinger),[22] i va demanar permís per a variar diverses obertures de la façana, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls i Balansó.[23]

Fàbrica de teixits de Marià Güell

[modifica]

El 1850, els germans Francesc, Dolors i Antònia Planas i Castelló van vendre la propietat al fabricant de teixits de cotó Marià Güell i Bigorra (†1861),[24][a][32] que el va fer enderrocar per a construir-hi un de nou de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera,[33][34][35][36] i amb la participació del fuster Gaietà Roldós, el manyà Francesc Altadill i el llanuer Manuel Garcia.[37] El 1852, va adquirir en emfiteusi a l'hisendat Esteve Maignon i Duran uns terrenys al carrer del Pilar (actualment Arnús) de Badalona,[38] on faria construir una fàbrica,[39] i el 1853 va fer el mateix amb uns terrenys adjacents al carrer de Sant Josep al pagès Pau Suñol i Banús,[40][41] on faria construir dues cases.[39] El 1858, va adquirir als germans Antoni, Paula i Francesca Brugarolas i Roca la casa veïna del carrer del Marquès de Barberà, 26 (vegeu casa Antoni Brugarolas).[42][43]

A la seva mort, els seus fills van continuar el negoci sota la raó social Güell Germans:[44] «San Pablo, 75, frente á la de Cadena. Güell hermanos. Fábrica de tejidos de algodon. Cutíes para colchones de todas clases. Arabias. Se hacen espediciones á todas partes.»,[45] que el 1863 compartia les instal·lacions amb Cendra Germans: «San Pablo, 75. Cendra hermanos. Fábrica de tejidos de hilo, lana y algodon. Driles de varias clases; patenes, mezclillas y castores; lanillas, tartanes de todas clases. Se sirven pedidos á todas partes.»[46]

Entre 1910 i 1922, als baixos hi hagué el cafè-dancing La Bombilla.[47] Finalment, l'edifici fou enderrocat a la dècada del 1990, afectat pel PERI del Raval.[48]

Projecte del carrer de Sant Oleguer. La lletra B correspon a la fàbrica d'indianes de Gregori French

Notes

[modifica]
  1. ↑ Natural de Valls i fill de Marià Güell i Francesch[25] i de Rosa Vigorra (o Bigorra) i Jaumejoan,[26] provenia d'una nissaga de teixidors. A principis de la dècada del 1840, ell i el seu germà Joan (†1881)[27] eren establerts al carrer d'en Cortines, 6 (vegeu casa-fàbrica Canet-Santonja),[28][29] i posteriorment, Marià es va traslladar al carrer del Marquès de Barberà, 37 (vegeu casa-fàbrica Gelabert).[30][31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ AHPB, notari Josep Bonaventura Fontana, manual 1.042/15, f. 373-376, 11-12-1765.
  2. ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 202, 205.
  3. ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 205-206.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Arranz, 1991.
  5. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer, 10-06-1775.
  6. ↑ «Miquel Josep Castelló, Pau Armet i Josep Samuntà. Comerciants. Vidrieria i Volta d'en Bufanalla. Enderrocar i reedificar». C.XIV-C8/1775-6. AHCB, 06-07-1775.
  7. ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, manual 1.106/8, f. 136v-141v, 16-03-1778.
  8. ↑ Diario de Barcelona, 07-02-1828, p. 303. 
  9. ↑ «Cases reedificades. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1396. AHCB.
  10. ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, manual 1.106/8, f. 414-415v, 31-8-1778.
  11. ↑ Diario de Barcelona, 03-07-1846, p. 2789. 
  12. ↑ AHPB, notari Francesc Just i Verde, manual 1.060/8 (2a part), f. 6-8v, 24-01-1778.
  13. ↑ «Diario de Barcelona» p. 843, 21-02-1847.
  14. ↑ Voltes Bou, 1961, p. 115.
  15. ↑ AHPB, notari Miquel Arnús, 12-04-1780.
  16. ↑ AHPB, notari Miquel Arnús, manual 1.075/21, f. 214v-216v, 16-07-1781.
  17. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/19, f. 28-30, 16-02-1782.
  18. ↑ «Miguel Castelló. Comerciant. Fàbrica d'indianes. Sant Pau. Canviar els estenedors». C.XIV Obreria C-46/1787-240. AHCB, 23-11-1787.
  19. ↑ Diario de Barcelona, 22-12-1793, p. 1452. 
  20. ↑ «Francesc Planas i Antònia Castelló. Consorts. Sant Pau. Casa. Obrir 2 portes i tancar-ne una altra». C.XIV Obreria C-99/1806-023. AHCB, 10-02-1806.
  21. ↑ Diario de Barcelona, 19-9-1814, p. 536. 
  22. ↑ AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/19, f. 68-74v, 09-05-1828.
  23. ↑ «Francesc Planas. Sant Pau, 9. Obrir 1 porta, tancar 1 finestra i engrandir-ne una altra a la planta baixa». C.XIV Obreria C-134/1828-119. AHCB, 14-06-1828.
  24. ↑ Diario de Barcelona, 24-11-1861, p. 10575. 
  25. ↑ «Mariano Guell Francesch». geneanet. Martín Fombuena Marchi.
  26. ↑ «Rosa Vigorra Jaumejoan». geneanet. Martín Fombuena Marchi.
  27. ↑ El Diluvio, 27-05-1881, p. 4385. 
  28. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57. 
  29. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 42. AMCB, 1853.
  30. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384. 
  31. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 17. AMCB, 1853.
  32. ↑ AHPB, notari Francesc de Sales Rufasta, manual 1.289/6, f. 127-129v, 24-05-1850.
  33. ↑ «Carrer Sant Pau 75». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  34. ↑ AMCB, Q127 Foment 540 bis C.
  35. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 41. 
  36. ↑ Paricio, 1983, fitxa 37.
  37. ↑ AHPB, notari Jaume Burguerol, manual 1.293/11, f. 149-150v, 26-04-1853.
  38. ↑ «Establiment d'Esteve Maignon i Duran a Marià Güell i Bigorra». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHCB, notari Josep Dardé, 25-11-1852.
  39. ↑ 39,0 39,1 AHPB, notari Manuel Maria Pecero, manual 1.371/14, f. 154-168v, 06-05-1884.
  40. ↑ «Establiment d'Esteve Maignon a Pau Suñol». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHCB, notari Josep Dardé, 26-09-1848.
  41. ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/18, f. 109-11v, 12-04-1853.
  42. ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià. 23-01-1858.
  43. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355. 
  44. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235. 
  45. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 53, 69, 348, 449, 565. 
  46. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 231, 393, 448, 1048, 1056, 1060, 1062. 
  47. ↑ «GRAN CAFÈ LA BOMBILLA. Dancing. Sant Pau 75 (1910-1922)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 03-12-2014.
  48. ↑ «Reordenació del Pla Central. Modificació del PERI del Raval». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 111-112.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Castelló-Güell&oldid=34271525»