Casa-fàbrica Castelló-Güell
Casa-fàbrica Castelló-Güell | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial i fàbrica | |||
Cronologia | ||||
1850 | reconstrucció, Arquitecte: Antoni Jambrú i Riera | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
Localització | Sant Pau, 75 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Castelló-Güell era un edifici situat al carrer de Sant Pau, 75 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]Fàbrica de cera de Pau Molins
[modifica]El 1765, Josep Galceran Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi una parcel·la del seu hort al candeler Pau Molins i Carol,[1] on aquest va construir un obrador de blanqueig de cera. A la seva mort el 1775, va deixar com a hereva universal la seva dona Maria Paula Rotxotxo i Puigdoura (vegeu casa-fàbrica Rotxotxo) i molts deutes.[2] En particular, «la casa y hort del carrer de Sant Pau se trobaba obligada a diferents censals, los quals y las pencions que de ells se devian importaban quasi tant com lo valor de dita casa y hort».[3]
Fàbrica d'indianes de Miquel Castelló i Cia
[modifica]El 1775, els comerciants Miquel (Josep) Castelló, Pau Armet i Josep Samuntà van adquirir en emfiteusi una casa als carrers de la Vidrieria i Volta d'en Bufanalla,[4] i tot seguit, van demanar permís per a reedificar-la.[5] El 1778, van adquirir la finca del carrer de Sant Pau a la vídua Rotxotxo per 2.420 lliures,[6][7] i hi van establir una fàbrica d'indianes[8] sota la raó social Miquel Castelló i Cia. Samuntà hi va aportar un prat d'indianes[9][10] que li havia establert en emfiteusi el terratinent Josep Albert Navarro-Mas i Marquet a l'actual marina del Prat Vermell.[11][12] Uns anys més tard, la societat es va dissoldre,[13] i el 1780, Castelló i Armet cediren la casa del carrer de la Vidriera a Samuntà.[14] El 1781, Castelló cedí el prat, amb la casa i els utensilis corresponents, als altres dos socis,[15] l l'any següent, Samuntà vengué la seva part per 3.550 lliures a Armet,[16] que va constituir una nova companyia amb Joan Salgado (vegeu casa-fàbrica Salgado-Güell).
El 1787, Miquel Castelló va demanar permís per a canviar-ne alguns estenedors, ja que les fustes s'havien podrit a causa de la pluja.[17] El desembre del 1793, apareixia al Diario de Barcelona una notícia relativa al furt d'unes peces pintades: «La noche del día 20 del corriente, se desaparecieron de la Porchada de la Fábrica de Miguél Castelló en la calle de S. Pablo, dos Piezas de indiana pintada sin hervir: el que sepa el paradero de dichas Piezas, se servirá dar aviso al Despacho principal del Diario, que se le guardará el secreto, dándole una gratlficacion; y si recaen en persona necesitada, se le dará una crecida limosna.»[18]
A la seva mort, el van succeir el seu gendre Francesc Planas i la seva filla Antònia, que el 1806 van demanar permís per a obrir-hi dues portes i tancar-hi una altra.[19] El 1814, el matrimoni era en concurs de creditors, i els síndics i segrestadors dels seus béns van posar en lloguer el prat d'indianes.[20] El 1828, Francesc Planas va establir en emfiteusi la part de la finca més propera al carrer de Sant Oleguer al fabricant de tints de cotó vermell Pere Keittinger (vegeu casa-fàbrica Keittinger),[21] i va demanar permís per a variar diverses obertures de la façana, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls i Balansó.[22]
Fàbrica de teixits de Marià Güell
[modifica]El 1850, els germans Francesc, Dolors i Antònia Planas i Castelló van vendre la propietat al fabricant de teixits de cotó Marià Güell i Bigorra (†1861),[23][a][31] que el va fer enderrocar per a construir-hi un de nou de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera,[32][33][34][35] i amb la participació del fuster Gaietà Roldós, el manyà Francesc Altadill i el llanuer Manuel Garcia.[36] El 1852, va adquirir en emfiteusi a l'hisendat Esteve Maignon i Duran uns terrenys al carrer del Pilar (actualment Arnús) de Badalona,[37] on faria construir una fàbrica,[38] i el 1853 va fer el mateix amb uns terrenys adjacents al carrer de Sant Josep al pagès Pau Suñol i Banús,[39][40] on faria construir dues cases.[38] El 1858, va adquirir als germans Antoni, Paula i Francesca Brugarolas i Roca la casa veïna del carrer del Marquès de Barberà, 26 (vegeu casa Antoni Brugarolas).[41][42]
A la seva mort, els seus fills van continuar el negoci sota la raó social Güell Germans:[43] «San Pablo, 75, frente á la de Cadena. Güell hermanos. Fábrica de tejidos de algodon. Cutíes para colchones de todas clases. Arabias. Se hacen espediciones á todas partes.»,[44] que el 1863 compartia les instal·lacions amb Cendra Germans: «San Pablo, 75. Cendra hermanos. Fábrica de tejidos de hilo, lana y algodon. Driles de varias clases; patenes, mezclillas y castores; lanillas, tartanes de todas clases. Se sirven pedidos á todas partes.»[45]
Entre 1910 i 1922, als baixos hi hagué el cafè-dancing La Bombilla.[46] Finalment, l'edifici fou enderrocat a la dècada del 1990, afectat pel PERI del Raval.[47]
Notes
[modifica]- ↑ Natural de Valls i fill de Marià Güell i Francesch[24] i de Rosa Vigorra (o Bigorra) i Jaumejoan,[25] provenia d'una nissaga de teixidors. A principis de la dècada del 1840, ell i el seu germà Joan (†1881)[26] eren establerts al carrer d'en Cortines, 6 (vegeu casa-fàbrica Canet-Santonja),[27][28] i posteriorment, Marià es va traslladar al carrer del Marquès de Barberà, 37 (vegeu casa-fàbrica Gelabert).[29][30]
Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Josep Bonaventura Fontana, manual 1.042/15, f. 373-376, 11-12-1765.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 202, 205.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 205-206.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer, 10-06-1775.
- ↑ «Miquel Josep Castelló, Pau Armet i Josep Samuntà. Comerciants. Vidrieria i Volta d'en Bufanalla. Enderrocar i reedificar». C.XIV-C8/1775-6. AHCB, 06-07-1775.
- ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, manual 1.106/8, f. 136v-141v, 16-03-1778.
- ↑ Diario de Barcelona, 7-2-1828, p. 303.
- ↑ «Cases reedificades. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1396. AHCB.
- ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, manual 1.106/8, f. 414-415v, 31-8-1778.
- ↑ Diario de Barcelona, 03-07-1846, p. 2789.
- ↑ AHPB, notari Francesc Just i Verde, manual 1.060/8 (2a part), f. 6-8v, 24-01-1778.
- ↑ «Diario de Barcelona» p. 843, 21-02-1847.
- ↑ Voltes Bou, 1961, p. 115.
- ↑ AHPB, notari Miquel Arnús, 12-04-1780.
- ↑ AHPB, notari Miquel Arnús, manual 1.075/21, f. 214v-216v, 16-07-1781.
- ↑ AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/19, f. 28-30, 16-02-1782.
- ↑ «Miguel Castelló. Comerciant. Fàbrica d'indianes. Sant Pau. Canviar els estenedors». C.XIV Obreria C-46/1787-240. AHCB, 23-11-1787.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-12-1793, p. 1452.
- ↑ «Francesc Planas i Antònia Castelló. Consorts. Sant Pau. Casa. Obrir 2 portes i tancar-ne una altra». C.XIV Obreria C-99/1806-023. AHCB, 10-02-1806.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-9-1814, p. 536.
- ↑ AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/19, f. 68-74v, 09-05-1828.
- ↑ «Francesc Planas. Sant Pau, 9. Obrir 1 porta, tancar 1 finestra i engrandir-ne una altra a la planta baixa». C.XIV Obreria C-134/1828-119. AHCB, 14-06-1828.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-11-1861, p. 10575.
- ↑ «Mariano Guell Francesch». geneanet. Martín Fombuena Marchi.
- ↑ «Rosa Vigorra Jaumejoan». geneanet. Martín Fombuena Marchi.
- ↑ El Diluvio, 27-05-1881, p. 4385.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 42. AMCB, 1853.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 17. AMCB, 1853.
- ↑ AHPB, notari Francesc de Sales Rufasta, manual 1.289/6, f. 127-129v, 24-05-1850.
- ↑ «Carrer Sant Pau 75». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 540 bis C.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 41.
- ↑ Paricio, 1983, fitxa 37.
- ↑ AHPB, notari Jaume Burguerol, manual 1.293/11, f. 149-150v, 26-04-1853.
- ↑ «Establiment d'Esteve Maignon i Duran a Marià Güell i Bigorra». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHCB, notari Josep Dardé, 25-11-1852.
- ↑ 38,0 38,1 AHPB, notari Manuel Maria Pecero, manual 1.371/14, f. 154-168v, 06-05-1884.
- ↑ «Establiment d'Esteve Maignon a Pau Suñol». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHCB, notari Josep Dardé, 26-09-1848.
- ↑ AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/18, f. 109-11v, 12-04-1853.
- ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià. 23-01-1858.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 53, 69, 348, 449, 565.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 231, 393, 448, 1048, 1056, 1060, 1062.
- ↑ «GRAN CAFÈ LA BOMBILLA. Dancing. Sant Pau 75 (1910-1922)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 03-12-2014.
- ↑ «Reordenació del Pla Central. Modificació del PERI del Raval». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 111-112.
Bibliografia
[modifica]- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II, fitxa 37. ITEC, 1983.
- Sánchez, Paloma; Sarrà, Esther «Els Rotxotxo, una nissaga de naipers de Barcelona amb dos-cents anys d’història (1637-1821)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII, 2015, pàg. 189-238.
- Voltes Bou, Pere «Repercusiones económicas de la intervención española en la guerra de Independencia de los Estados Unidos». Hispania: Revista española de historia, vol. 21, 81, 1961, pàg. 49-150.