Vés al contingut

Casa-fàbrica Mateu

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Mateu
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMare de Déu del Pilar, 16-18 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.38741°N,2.1764°E / 41.38741; 2.1764

La casa-fàbrica Mateu és un conjunt arquitectònic situat al carrer de la Mare de Déu del Pilar, 16-18 de Barcelona. Actualment acull la seu de la Fundació Escolta Josep Carol.[1]

Història

[modifica]

El setembre del 1835, el fabricant d'estampats Pere Mateu i Parera[2][3] va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa i tres pisos al carrer d'en Cuc (actualment Mare de Déu del Pilar, 16), segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[4] Uns mesos després, el gener del 1836, Mateu va demanar novament permís per a aixecar un quart pis a l'edifici en construcció, fins a l'alçada màxima permesa de 93 pams.[5]

Va morir el 1854,[6] i la vídua Madrona Masó va atorgar poders al seu gendre Miquel Llobet i de Porta per a continuar amb el negoci:[7][8][9] «Cuch, 16, Fàbrica de estampados en pañolería de seda, lana y algodón, con tinte especial para la misma. Surtido de pañuelos de las citadas clases. D. Miguel Llobet.»,[10] que el 1857 compartia les instal·lacions amb el fabricant de teixits de seda Miquel Balet i Enrich:[11] «Cuch, 16, Fábrica de sedería de Miguel Balet y Enrich. Tejidos de seda. Especialidades en pañuelos de crespon de todas clases y precios. Espediciones á todas partes.»[12] El 1869, Marianna Mateu, filla de Pere i Madrona, va demanar permís per a reconstruir la casa del núm. 18, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[13]

La seva filla Madrona Llobet i Mateu es va casar amb l'adroguer Josep Llobet i Vilaclara,[14] que el 1902 va demanar el canvi al sistema d'aforament de la ploma d'aigua de Montcada que abastia la casa-fàbrica i traslladar-la al nou edifici que havia fet construir a la cantonada dels carrers de la Princesa i de Montcada,[15] projectat per l'arquitecte Enric Fatjó.[16] Hi vivia el matrimoni amb els seus dotze fills, entre els quals hi havia Josep Llobet i Llobet (1875-1937), un dels fundadors del FC Barcelona.[17]

A principis del segle xx, la casa-fàbrica va passar a mans d'Eudald Baxarias i Rosals,[18] que hi tenia la llautoneria i foneria de bronze i coure «La Moderna»,[19] posteriorment Baxarias i Codina[20] i després Casa Baxarias, sota la regència del seu gendre Josep Maria de Codina i Vaxeras,[21][22] que fabricava una àmplia gamma de vàlvules i aixetes,[23] incloent-hi la majoria de les de les fonts públiques de Barcelona.[24] Fins a la dècada del 1990, hi havia una aixeta gegant com a reclam publicitari.[24]

Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fundació Escolta Josep Carol - Agrupaments Escoltes Catalans». Casals de barri BCN. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 29. 
  3. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 391. 
  4. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-122, 15-09-1835.
  5. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-123, 30-01-1836.
  6. ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/7, f. 9v-19v, 04-01-1854. Testament de Pere Mateu i Parera; f. 30-36, 08-01-1854. 1a part de l'inventari post mortem; f- 89v-92v, 15-02-1854. 2a part de l'inventari post mortem.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/7, f. 153v-155v, 13-04-1854.
  8. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 187, 318. 
  9. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 241. 
  10. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. 815, 821. 
  11. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 122, 313. 
  12. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. 817, 989, 66 (anuncis). 
  13. ↑ AMCB, Q127 Foment 2107 C, 21-09-1869.
  14. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 644. 
  15. ↑ «Sobre la sol·licitud de José Llobet Vilaclara per a percebre per clau d'aforament la ploma d'aigua de Montcada que abasteix la casa nº 16 del carrer de la Virgen del Pilar (Mare de Déu del Pilar) i el trasllat-la a la casa nº 20 del carrer Princesa». Q136 Obres Públiques 3/0 3578. AMCB.
  16. ↑ «Casa Josep Llobet». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
  17. ↑ Bobé, Josep «Els onze apòstols de Gamper (2)». L'Esportiu, 10-11-2016.
  18. ↑ Boletín oficial de la propiedad intelectual e industrial, 01-10-1892, p. 7. 
  19. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1905, p. 1192. 
  20. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1374. 
  21. ↑ La Veu de Catalunya (edició vespre), 03-04-1913, p. 1. 
  22. ↑ La Veu de Catalunya (edició vespre), 14-01-1919, p. 2. 
  23. ↑ «Antiguo catálogo Baxarías y Codina manufacturas de latonería». Antiguedades El Drac, 1921.
  24. ↑ 24,0 24,1 Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 89. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Mateu&oldid=33939569»