Casa-fàbrica Partegàs-Riera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït i renovat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Còdols, 10 i Obradors, 15 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Partegàs-Riera és un conjunt d'edificis situat als carrer dels Còdols i Obradors de Barcelona.
Història
[modifica]El 1818, el fabricant de sabó Esteve Partegàs (també escrit Partagàs) i Solà[1][2] va demanar permís per a reconstruir la seva casa del núm. 24 (antic) del carrer dels Còdols amb planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Salvador Estrada,[3] i novament el 1836 per a aumentar la volada dels balcons, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[4][5]
Partegàs també era majorista d'oli (una de les matèries primeres del sabó), tal com ho reflectien les notícies publicades a la premsa.[6][7]
A la seva mort el 1852,[8] el negoci va passar a mans de l'adroguer Josep Riera,[9][10][11][12] casat amb la seva filla Josepa,[13] que el 1853 va encarregar a l'arquitecte Josep Buxareu la reedificació de la casa del carrer dels Còdols amb planta baixa i quatre pisos.[14] El 1857, Riera hi figurava com a fabricant de sabó i majorista d'oli.[15] El 1859, el titular de la fàbrica de sabó era Francesc Larrouvé,[16] mentre que Riera hi figurava com a majorista d'oli,[17] i el 1863, com a majorista d'oli i sabó.[18]
Posteriorment s'hi establí Frederic Prats i Falcó,[19] majorista d'«aceites, drogas y otros géneros nacionales y estrangeros».[20]
Referències
[modifica]- ↑ Guía de forasteros de Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 37.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392.
- ↑ «Esteve Partagàs. Còdols, 24. Reedificar la façana de la casa». C.XIV Obreria C-79. AHCB, 16-09-1818.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-124, 22-7-1836.
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 116, 603. ISBN 978-84-9156-216-0.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-03-1830, p. 747.
- ↑ Diario de Barcelona, 28-02-1834, p. 485.
- ↑ Diario de Barcelona, 23-03-1852, p. 1718.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 21.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241.
- ↑ Diario de Barcelona, 21-09-1846, p. 4051.
- ↑ Diario de Barcelona, 26-11-1846, p. 5121.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1245.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 714 C, 5-11-1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 214, 298.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1859, p. 211.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1859, p. 235.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 133, 268.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 498.
- ↑ «Aceites drogas y otros géneros nacionales y estrangeros. Federico Prats y Falcó». C16.01 Targetes publicitàries 31456. AHCB.
Bibliografia
[modifica]- Balaguer i Primo, Francesc. Fabricación de jabones, 1873 (Monografias industriales).