Casa-fàbrica Permanyer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Estruc, 4-6, Comtal, 13 i Moles, 3 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Permanyer és un conjunt d'edificis situats als carrers d'Estruc, Comtal i de les Moles de Barcelona, que van allotjar una fàbrica de sabó, les estructures de la qual van ser posades de manifest en una intervenció arqueològica entre el 2013 i 2014.[1] La finca actual[2] inclou l'edifici del carrer de les Moles, 5, catalogat com a bé amb elements d'interès.[3]
Història
[modifica]Les primeres referències documentals a la fàbrica de sabó són del 1782, quan arrel d'una inspecció de l'Ajuntament motivada per les queixes dels veïns, els mestres de cases Joan Garrido i Pau Mas van redactar un informe en el qual aconsellaven la reconstrucció de la xemeneia per a millorar la sortida de fums.[4] El 1796, Feliu Permanyer va adquirir per 11.600 lliures la propietat de les cases del carrer de n'Estruc, 4, Moles, 3 i Comtal, 13 a Antònia Llosas, vídua del doctor en drets Pau Guitart i Gorch, i als seus fills,[5] i tot seguit va demanar permís per a reconstruir-les, segons el projecte del mestre de cases Josep Ferrer.[6][7] El 1819, el seu fill Joan Permanyer i Planagomar[8] va adquirir la casa del carrer de n'Estruc, 6 per venda judicial,[9] i va demanar permís per a reedificar-la amb planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Pelegrí Bosch.[10] A la seva mort el 1845,[11] la propietat va passar a mans del seu fill Feliu Permanyer i Tuyet.[12][13][14]
El 1853, el negoci era en concurs de creditors i Feliu Permanyer va fer cessió voluntària dels seus béns;[15] això explicaria el fet que el 1859 el titular de la saboneria fos Benet Vila, que va demanar permís per a traslladar-la al carrer d'en Ferlandina, 20,[16] en un edifici de nova planta.[17][7] El 1863, la fàbrica[18][19] s'anunciava com a: «Condal, 14. La Estrella. Gran fábrica de jabones de todas clases: blanco superior; duro jaspeado y amarillo; blando diafanado dorado, á la malagueña, marsellesa y mallorquina. Pastillas de jabon blanco superfino de libra y de seis onzas. Esportacion á todas partes. D. Félix Permanyer.»[20][21]
Feliu Permanyer i Tuyet va morir el 1871[22] i els seus béns passaren a mans de la vídua Felipa Català i Iglésias[23] (†1883).[24]
Al segle xx hi havia la serralleria d'Orenci Mora (Estruc, 4-6)[25] i la llibreria de vell de Josep Permanyer (Comtal, 13).[26]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Carrer Comtal 13». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Parcel·la cadastral 0922217DF3802D». Portal d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 56.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/83, f. 328-338, 16.07-1796.
- ↑ «Feliu Permanyer. Fabricant de sabó. Comtal, Moles i Estruch. Cases. Planta baixa més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-74/1796-159. AHCB, 31-10-1796.
- ↑ 7,0 7,1 Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 57.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 37.
- ↑ AHPB, notari Jaume Morelló i Mas, manual 1.222/2 (1a part), f. 80-88, 05-08-1819.
- ↑ «Joan Permanyer. Sabonaire. Estruc 14. Casa. Reedificar de 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-114/1819-086. AHCB, 14-09-1819.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-08-1845, p. 3264.
- ↑ Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 18.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/13, f. 303-307v, 17-9-1845. Inventari post mortem dels béns de Joan Permanyer i Planagomar.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392.
- ↑ Diario de Barcelona, 09-07-1853, p. 4857.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 259.
- ↑ «Benito Vila. Ferlandina 20. Edificar una casa». Q127 Foment 1037 bis C. AMCB, 1860.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 289.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 650.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 614.
- ↑ Muñoz Rufo i Vilardell Fernàndez, 2016, p. 58.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 11-07-1871, p. 7396.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 04-10-1871, p. 10371.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 20-02-1883, p. 2261.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 527.
- ↑ Lagunas Arcos, 2015, p. 199.
Bibliografia
[modifica]- Lagunas Arcos, María del Valle. Libreros de viejo. Profesionales del libro entre 1840 y 1999. Universidad Complutense de Madrid (tesis doctoral), 22-04-2015.
- Martí Escayol, Maria Antònia «Indústria, medicina i química a la Barcelona de finals del segle XVIII: el tintatge i la introducció del carbó mineral des d'una perspectiva ambiental». Recerques: història, economia, cultura, 44, 2002, pàg. 5-20.
- Muñoz Rufo, Vanessa; Vilardell Fernàndez, Adriana. Memòria final de la intervenció arqueològica. Carrer Comtal, 13, d'Estruc, 4-6, de les Moles, 3-5, febrer 2016.
- Ramon i Muñoz, Ramon «Canvi tècnic, matèries primeres i capacitat exportadora: la indústria sabonera de Màlaga, Mallorca i Barcelona, 1840-1914». Recerques: història, economia, cultura, 39, 1999, pàg. 137-170.