Casa-fàbrica Rosés
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Berenguer el Vell, 1-5 i Arc del Teatre, 65 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Rosés era un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Arc del Teatre i Berenguer el Vell del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història
[modifica]Tolrà i Cia
[modifica]El 1838, Francesc Laribal, Pau Tolrà i Avellà (†1860), l'adroguer Josep Rosés i Trinxet (†1862) i l’argenter Josep Masriera i Vidal (1812-1875)[1] van constituir la societat societat Laribal i Cia, que fou la segona de tot Catalunya en fabricar «puntes de París» (claus prims fabricats mecànicament),[2][3] després de la d'Antoni Giraudier, fundada el 1835 al carrer dels Còdols.[4][5] A la dècada del 1840, Laribal abandonà la companyia, quedant-se amb la fàbrica, situada al carrer de la Pau (actualment Sota Muralla), a prop del Pla de Palau,[5][6][7][8] mentre que els tres socis restants, sota la denominació Tolrà i Cia, es van establir al carrer de la Mercè.[6][9][2][10]
La fàbrica del Raval
[modifica]El març del 1845, el comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer els va establir en emfiteusi una porció de terreny de 5.985 pams quadrats,[11][2] seguida d'una altra de 3.536 pams quadrats el juny del mateix any al carrer de Berenguer el Vell.[12][2][3] El 7 de setembre, Rosés va declarar que havent adquirit el permís per a construir-hi una casa de planta baixa, demanava permís per construir-la amb més superfície i volum fins al carrer de Trentaclaus i l’alçada de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.[13]
La gran capacitat de la fàbrica i la màquina de vapor instal·lada els va donar la idea de dedicar-se també al tèxtil, i així, el 6 d'octubre del 1846 es va constituir la societat Plana i Cia per a fabricar empeses (teixits de cotó) amb telers mecànics, amb un capital de 2.000 duros distribuït a parts iguals entre els socis, i Pere Plana (o Planas) de director.[14][2][3] El 1850, era la tercera empresa del seu ram a Barcelona, només superada per la fàbrica Puigmartí i La Barcelonesa,[2] i disposava de 80 telers mecànics i 99 operaris.[10]
El 1853, la societat Rosés i Cia va adquirir per 300 duros una porció de terreny al seu veí Josep Andreu per a ampliar-hi la fàbrica,[15] cosa que van fer amb un projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[16] També van demanar permís per a instal·lar-hi una nova caldera de vapor, segons els plànols del mateix Buxareu.[17] L'adquisició de terrenys a Josep Andreu es va completar el 1854.[18][2]
El 1858 es va renovar la societat Tolrà i Cia per a la fabricació de puntes de París a la planta baixa de la fàbrica,[19] i l'any següent, la de Rosés i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits al mateix edifici.[20][21] Pau Tolrà morí el 1860 i la seva vídua Antònia Xirinachs vengué la seva part de la casa-fàbrica i de les societats als altres dos socis,[22] que constituïren la raó social Rosés i Masriera,[23][10] dedicada a la fabricació de puntes de París i amb despatx al carrer de la Mercè.[24][2] El 1862, morí Josep Rosés i Trinxet i el succeí el seu fill Josep Rosés i Ricart.[23][2]
Can Rosés a Cornellà
[modifica]Cap al 1870, la producció es va traslladar a la que havia estat la fàbrica de Rafael Ramoneda a Cornellà de Llobregat (vegeu Can Rosés), on hi havia energia hidràulica i de vapor. Aleshores, els locals del carrer de Berenguer el Vell es convertiren en magatzem i s'obrí un despatx a la plaça de Catalunya.[23]
Finalment, a la dècada del 1960 els edificis de la casa-fàbrica foren expropiats per a la construcció del nou mercat del Carme.[25][2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Josep MASRIERA VIDAL». geneanet. Salvador i Jaume Tresserras Graupera.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Oliva i Ricós, 1999, p. 411.
- ↑ Ronquillo, José Oriol. Diccionario de material mercantil industrial y agrícola, vol. III, 1855, p. 201.
- ↑ 5,0 5,1 Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 49.
- ↑ 6,0 6,1 Guía general de Barcelona, 1849, p. 388.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 177, 345.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 166, 239.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 233, 345.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Oliva i Ricós, 1999, p. 412.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 139v-142, 5-3-1845.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 311-314, 7-6-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 131/1845, 7-9-1845.
- ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Comte, manual 1.236/22, f. 270-271, 6-10-1846.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, manual 1.327/7, f. 252-259, 24-07-1853.
- ↑ AMCB Q127 Foment 720 C, 24-09-1853.
- ↑ «Sol·licitud de José Rosés y Compañia per a que se'ls permeti col·locar en la seva fàbrica una màquina de vapor (situada en la cantonada dels carrers Ramon Berenguer el Vell i de l'Arc del Teatre)». Q136 Obres públiques 3/1 1419. AMCB, 1853.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, manual 1.327/9, f. 168-172, 05-01-1854.
- ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 09-12-1858.
- ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 23-03-1859.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 142, 272.
- ↑ AHPB, notari Francesc Madriguera i Gelabert, manual 1.300/20, f. 51v-57v, 06-03-1860.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Cabana, 1992.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 166, 272.
- ↑ «MERCAT DEL CARME. Carrer de l'Arc del Teatre 63. (1972-2006)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 17-11-2018.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 495-498. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «Els Rosés Puntes de París». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Caixa d'Estalvis Laietana, 1999.