Casa-fàbrica Rotxotxo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Escudellers Blancs, 1 i Lleona, 2 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
.jpg)
La casa-fàbrica Rotxotxo és un edifici situat als carrers dels Escudellers Blancs i de la Lleona de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]Els Rotxotxo foren una nissaga barcelonina de fabricants de naips.[2] El 1637, Pere Pau Rotxotxo es feu càrrec de l'obrador dels Carmini a la plaça de la Trinitat[3] (actualment carrer de Ferran). Posteriorment, se'n deslligà i s'establí de forma definitiva al carrer dels Escudellers Blancs, en un edifici més gran.[4]
En plena època d'esplendor, entre 1749 i 1756, els Rotxotxo hi feren diverses reformes.[5] El 1774, Pere Pau Rotxotxo i Puigdoura va demanar permís per a remuntar-hi un segon pis i fer-hi altres reformes,[6] i novament el 1787 per a obrir-hi un portal i quatre finestres per a una botiga.[7] En aquesta època, la fàbrica assolí la categoria de proveïdora de la Casa Reial, si bé amb la competència de la Reial Fàbrica de Madrid.[8]
El darrer fabricant de naips de la nissaga fou Josep Antoni Rotxotxo i Orjussà (fill de Pere Pau Rotxotxo i Isabel Orjussà), que el 1785 va marxar a les Amèriques amb divuit anys,[9] i va tornar a Barcelona el 1803, obtenint la mestria (que li permetia exercir l'ofici) el 1806.[10] El 1808, coincidint amb la invasió napoleònica, abandonà el negoci, que continuà en mans de la família, però s'hi incorporà de nou després d'acabada la guerra.[11] Tanmateix, l'abolició del gremi i la liberalització consegüent de la fabricació de naips el 1815, permeté l'arribada de més competidors i suposà un cop mortal per a la fàbrica, que el 1820 ja era pràcticament liquidada, si bé encara cotitzava l'any següent.[12]
Josep Antoni va morir el 1824, deixant com a hereu el seu fill Marià Rotxotxo i Parull, amb tan sols quinze anys d'edat.[13] Aquest no seguí la professió del pare i es feu semoler,[14] exercint de majordom a una fàbrica de fideus a Vilanova i la Geltrú cap al 1850.[13] El 1840, va demanar permís per a reconstruir una part de la finca al carrer dels Escudellers Blancs amb planta baixa i quatre pisos,[15] i obrir una porta al carrer de la Lleona,[16] a càrrec del mestre d'obres Pere Calçada.[15] Aquestes obres, acabades l'any següent,[17] li permeteren llogar-lo el 1846 a Ignasi Turent i Miquel Morató pel termini de cinc anys.[18]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 229.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 232.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 227.
- ↑ «Rotxotxo i Puigdoura. Fabricant de naips. Escudellers Blancs. Cantonada amb el carrer de la Lleona. Aixecar i variar obertures». C.XIV Obreria C-5/1774-60. AHCB, 18-05-1774.
- ↑ «Pedro Pablo Rotxotxo. Fabricant de Naips. Escudellers Blancs. Casa. Obrir un portal, finestres i posar un ampit». C.XIV Obreria C-44/1787-128. AHCB, 16-06-1787.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 234.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 208-209.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 236.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 219-220.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 237-238.
- ↑ 13,0 13,1 Sánchez i Sarrà, 2015, p. 222-223.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 561.
- ↑ 15,0 15,1 AHCB, C.XIV Obreria C-134, 30-6-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 7-11-1840.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, 13-7-1841.
- ↑ Sánchez i Sarrà, 2015, p. 228.
Bibliografia
[modifica]- Sánchez, Paloma; Sarrà, Esther «Els Rotxotxo, una nissaga de naipers de Barcelona amb dos-cents anys d’història (1637-1821)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII, 2015, pàg. 189-238.
Enllaços externs
[modifica]
- Hernández, Sergi. «La fàbrica de naips de la família Rotxotxo (vídeo)». Va passar aquí. betevé, 20-07-2021.
- «C/Escudellers Blancs 1». Rehabilitació i remunta d'edifici d'habitatges. Quim Padró Arquitectura, 2001. Arxivat de l'original el 2023-04-18. [Consulta: 18 abril 2023].