Vés al contingut

Casa-fàbrica Sadó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Casa Sadó.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Sadó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 98-100 i Arc Sant Pau, 2-6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 36″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3767005°N,2.16940308°E / 41.3767005; 2.16940308

La casa-fàbrica Sadó és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau, 98-100 i de l'Arc de Sant Pau, 2-6 del Raval de Barcelona. Com que no estan catalogats, els correspon la categoria D (bé d'interès documental) del Catàleg de Patrimoni, atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2][3]

Història

[modifica]
Parcel·lari amb les propietats dels hereus de Llorenç Claret i de Josep Botey (c. 1800)
Quarteró núm. 106 de Garriga i Roca (c. 1860)

El mestre de cases Llorenç Claret va construir una casa de planta baixa i un pis al carrer de la Volta de Sant Pau i un carreró sense sortida, que fou heretada per la seva vídua Jacinta Artó, la seva filla Rosa Claret (usufructuàries) i el seu net Melcior Rovira i Claret, capità del primer batalló de voluntaris de Barcelona (propietari). El 1798, la establiren en emfiteusi al botiguer de teles i fabricant d'indianes Jaume Amat i Pont, cunyat de Melcior i gendre de Rosa,[4] que l'any següent la feu reformar amb la remunta d'un pis, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Pedrerol.[5] A la mateixa època, el fuster Josep Botey i Bayell va adquirir la casa veïna de la cantonada,[6] i la va fer reconstruir segons el projecte del mestre de cases Josep Coll.[7] El 1803, Amat va ampliar la propietat amb l'adquisició d'una casa veïna al carrer de Sant Pau.[8]

El 1839, a conseqüència d'un litigi contra els seus hereus, es va produir la venda en subhasta pública de la propietat,[9][10] adjudicada al paleta Jacint Torner i Batllori i el fuster Francesc Bordas,[11] que van reedificar la casa del carrer de Sant Pau amb planta baixa i quatre pisos i van obtenir dels seus veïns Joaquim Guàrdia, advocat, i la seva esposa Josepa Botey el dret a carregar a la part mitgera a canvi del pagament de 12 duros.[12] Aquell mateix any, van fer agnició de bona fe[13] de la propietat a Jaume Clavell i Samanté,[14] que el 1841 va adquirir una caseta contigua de planta baixa i pis,[15] i el 1844 vengué el conjunt a Antoni Gatell i Badia, natural de Torredembarra.[16] Tot seguit, aquest la va llogar als fabricants de teixits de lli i mescla de Reus Jaume[a] i Pau Sadó i Pérez[20] i dos llogaters més.[21]

Aquell mateix any, Jaume Sadó i Cia es van presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona amb un joc de taula amb estovalles i tovallons adomassats.[17][22] El 1848, els germans Sadó van constituir pel termini de cinc anys la societat Jaume Sadó, Germà i Cia amb Joan Baptista Bassecourt com a soci comanditari, amb fàbrica al carrer Nou de la Rambla,[23] i el 1849, Gatell els va llogar la seva casa-fàbrica,[24][25] la casa annexa de la qual s'acabava de reedificar segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[26] El 1853, Jaume Sadó la va adquirir per 12.340 lliures,[27] i per tal d'arrodonir la parcel·la, va obtenir de Josepa Botey, ja vídua, l'establiment en emfiteusi de la casa de la cantonada,[28] que tot seguit va fer reconstruir segons el projecte del mateix Nuet.[29] El 1854, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de mitjana pressió i 12 CV de potència[30] segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach,[31] i aquell mateix any, la societat es va renovar per cinc anys més[32][33] fins al 1859, en què va quedar dissolta, obtenint Bassecourt uns beneficis de 6.463 duros i 7 rals sobre el capital invertit de 20.000.[34]

El 1856, Jaume Sadó va adquirir al teixidor de vels Joan Xalabardé i Vergés la finca veïna del núm. 98,[35] on faria construir una «quadra» de planta baixa segons el projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[36] El 1860 es va presentar a l'Exposició Industrial i Artística dintre de la categoria de filats de lli i cànem, llenceria i tovalloleria amb «Mantelería adamascada, de puro hilo, ríquisima; cubrecamas de varias medidas y clases, y pañuelos de hilo para bolsillo. Pueden clasificarse de sobresalientes los géneros de este expositor.»[37]

En aquella època, la fàbrica del carrer de Sant Pau[38] s'anunciava així: «San Pablo, 100. Fábrica de tejidos de lencería de todas clases; mantelería adamascada de hilo y algodon; mantas de algodon para camas, flecos. Banovas labradas y acolchadas. Pañuelos de hilo blanco y de color. Espediciones á todas partes. D. Jaime Sadó.»,[39] i tenia 51 obrers: 24 es dedicaven als 20 telers destinats al lli, uns altres 24 als 20 telers destinats al cotó i 3 obrers a l’estampat de les peces, amb un capital de 43.000 rals. Tanmateix, resultava insuficient, i a la dècada del 1860, Jaume Sadó decidí obrir una fàbrica a Canet de Mar (Maresme), donant-li el nom comercial de «La Canetenca».[17]

El 1867, l'arquitecte Joan Cortès i de Ribera va projectar la remunta de quatre pisos sobre la «quadra» del núm. 98,[40] igualant d'aquesta manera la façana amb la del núm. 100. Aquell mateix any, Sadó es va presentar a l'Exposició Universal de París, on va obtenir una menció honorífica en tovalloleria.[41] A l'Exposició de Barcelona del 1877, que serví per a inaugurar l'edifici de la Universitat, exhibí un joc de taula que fou regalat a Alfons XII al final del certamen.[42] En aquesta època, les «quadres» del carreró van ser transformades en casa de veïns.[b]

El 1869 va morir el seu fill gran Jaume Sadó i Llenas i cap al 1880 traspassà el negoci al seu fill segon, Francesc, però aquest no demostrà interès a continuar-lo i el 1885 aniria a parar a mans de Josep Casals, banquer de Canet de Mar.[17] Va morir el 15 de desembre del 1882.[43]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Jaume Sadó s'establí a Barcelona el 1835,[17] inicialment al carrer de les Carretes, 4,[18] i durant el bombardeig de Barcelona de 1842, va ser un dels membres de la Junta Revolucionària.[19]
  2. ↑ A les reixes de ventilació de la porta principal hi ha inicials JS i la data 1879.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/26, f. 141-150, 04-10-1798.
  5. ↑ «Jayme Amat i Pont. Comerciant. Parera i carreró amb entrada pel carrer cobert davant del monestir de Sant Pau. Casa. Planta baixa més dos pisos. Afegir un pis, fer reparacions i posar balcons». C.XIV Obreria C-81/1799-037. AHCB, 08-04-1799.
  6. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/10, f. 297-298v, 04-08-1799.
  7. ↑ «Joseph Botey. Fuster. Sant Pau i Parera. Casa. Planta baixa més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-83/1799-145. AHCB, 21-10-1799.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Guerau Sayrols, 30-01-1803.
  9. ↑ Diario de Barcelona, 30-09-1819, p. 2185. 
  10. ↑ Diario de Barcelona, 22-03-1828, p. 665. 
  11. ↑ AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, 29-01-1839
  12. ↑ AHPB, notari Ramon Maspons, manual 1.249/12, f. 309v-310, 05-04-1839.
  13. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ AHPB, notari Eudald Jordana, 05-10-1839.
  15. ↑ AHPB, notari Eudald Jordana, 17-06-1841.
  16. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/5, f. 154v-156v, 26-07-1844, i f. 160v-162, 09-08-1844.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Cabana, 1992.
  18. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 58. 
  19. ↑ Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, vol. II, 1854, p. 994. 
  20. ↑ Donadiu i Buignau, Delfí. Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana, tomo IV, p. 624. 
  21. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/5, f. 177v-179, 26-08-1844.
  22. ↑ Exposición pública de productos de la industria española, 1844, p. 21, 66. 
  23. ↑ AHPB, notari Ramon de Miquelerena, 10-05-1848.
  24. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/10, f. 342-343v, 10-09-1849.
  25. ↑ «Guía general de Barcelona» p. 382, 1849.
  26. ↑ AMCB, Q127 Foment 421 bis C.
  27. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 227-234v, 14-05-1853
  28. ↑ AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/30, f. 303v-309v, 14-06-1853.
  29. ↑ «Jaime Sadó. Arc Sant Pau 2 bis i Sant Pau 100. Enderrocar i construir una planta». Q127 Foment 701 bis C. AMCB, 1853.
  30. ↑ La Corona. Periódico liberal, 04-01-1863, p. 2. 
  31. ↑ «Jaime Sadó sol·licita establir una màquina de vapor en l'edifici del carrer Sant Pau 100». Q136 Obres Públiques 3/1 1513. AMCB, 1854.
  32. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 194-198v, 27-02-1854.
  33. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 220, 317. 
  34. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/32, f. 54-56v, 14-01-1859.
  35. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/23, f. 46-49, 12-01-1856.
  36. ↑ AMCB, Q127 Foment 844 bis C.
  37. ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa, descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 212. 
  38. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 143, 274. 
  39. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 104, 501, 685, 716, 718, 719, 1060. 
  40. ↑ AMCB, Q127 Foment 1817 bis C.
  41. ↑ Exposición Universal de 1867. Catálogo general de la sección española, p. 495. 
  42. ↑ Catálogo general de la manifestación de productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria, 1877, p. 60. 
  43. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/66, f. 3383-3396v, 15-06-1883. Inventari post mortem de Jaume Sadó i Pérez.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Sadó&oldid=34539053»