Casa-fàbrica Saguí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1786 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 12-16 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52274 | |||
| Id. Barcelona | 602 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Saguí és un conjunt arquitectònic situat a la Rambla, 12-16 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta de tres edificis de finals del segle xviii on destaca la planta baixa i l'entresol amb un parament de pedra de Montjuïc i una portalada central adovellada d'arc de mig punt, segurament fruit d'una reforma posterior que unificà les dues finques centrals en una de sola (actual núm. 14). Les finques laterals tenen sengles portals d'arc escarser als extrems, i el núm. 16 té un ull de bou amb una reixa de ferro forjat, mentre que el núm. 12 té un quart pis, fruit d'una remunta posterior.[2]
Història
[modifica]
El 1767, el comerciant Josep Francesc Saguí (o Seguí) i Minguella va obtenir de l'argenter Antoni Gasset l'establiment emfitèutic de dues cases amb hort al carrer de la Muralla Vella,[3][4] on faria construir una casa-fàbrica d'indianes. El 1768 disposava de 25 telers, i al cap de l'any arribarien fins als 48.[5]
El 1771 es va aprovar el projecte d'alineacions de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que pretenia fer de la Rambla un bulevard recte entre les Drassanes i l'Església de Betlem, i el 1775, el capità general Comte de Ricla va promulgar les ordenances a les que se n'haurien d'ajustar les noves edificacions. Les obres de demolició del tram de la muralla entre el Pla de les Comèdies (actual plaça del Teatre) i el convent de Sant Francesc es van completar l’abril del 1776, de manera que les cases de l'antic carrer de la Muralla Vella ara donaven a la Rambla, per bé que hi resultaven afectades les del tram inferior.[5] El 1786, Saguí va demanar permís per a reedificar la casa-fàbrica amb planta baixa, entresol i tres pisos, fins a una alçada de 90 pams.[5][6] Sembla que la fàbrica hi continuà funcionant uns anys més, però Saguí va abandonar la indústria aproximadament entre el 1790 i el 1793, segons Thomson.[5] El 1796 i 1797 es llogava el magatzem dels baixos.[7][8]
Ciutadà honrat des del 1774,[9], el 1802 Josep Francesc Saguí ocupava el càrrec de jutge del Tribunal del Consolat de Comerç,[10] i el 1804 va ser nomenat cavaller per Carles IV com a senyor de Castellnou del Gos.[11] Fou succeït pel seu fill Ramon de Saguí i Terradellas, comerciant matriculat.[5][12]
El 1921, el propietari de la finca de la Rambla de Santa Mònica, 23 (actual núm. 12) va demanar permís per a remuntar-hi un quart pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Danés i Torra.[13]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Tres edificis d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Tres edificis d'habitatges a la Rambla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notaris Sebastià Prats i Ramon Serra, 23-04-1767.
- ↑ «Venda i absolució de cens dels Saguí per Antoni Nadal i Darrer». Servidor documental de la Saga Bacardía (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Tomàs Gibert, 01-08-1816.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Joseph Francisco Sagui. Ciutadà Honrat. Rambla i Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Planta baixa, entresòl i tres pisos. Reedificar». C.XIV Obreria C-41/1786-91. AHCB, 02-05-1786.
- ↑ Diario de Barcelona, 12-04-1796, p. 460.
- ↑ Diario de Barcelona, 03-12-1797, p. 1431.
- ↑ Cillezuelo Uzquiza, 1988, p. 54.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1802, p. 245.
- ↑ «Significado del apellido SAGUÍ». Libro de Armoría.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1802, p. 247.
- ↑ «Juan Pujol. Rambla de Santa Mónica 23 (ara La Rambla 12). Canviar la coberta i addicionar un pis». Q127 Foment 2453/1921. AMCB, 01-11-1921.
Bibliografia
[modifica]- Arranz Herrero, Manuel. La Rambla de Barcelona. Estudi d’història urbana. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2003. ISBN 84-232-0657-2.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 147-150. ISBN 9788491562160.
- Cillezuelo Uzquiza, Mª Antonia «Los fabricantes: su ennoblecimiento. Los Canals: la fábrica de Indianas. De ‘Payes a Barón’. Otros fabricantes ennobleados». Pedralbes: revista d’història moderna, 8, 1988, pàg. 49-56.