Casa-fàbrica Torres i Bellbey
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Reina Amàlia, 30-32 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Torres i Bellbey era un edifici situat al carrer de la Reina Amàlia, 30-32 del Raval de Barcelona, enderrocat per a la construcció d'un bloc d'habitatges de Núñez i Navarro.[1][2]
Història
[modifica]El 1833, el fabricant de productes químics Jaume Torres i Bellbey va demanar permís per a edificar una casa-fàbrica de planta baixa i pis al carrer d'Amàlia, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol i Carbonell.[3] La parcel·la s'organitzava en dues «quadres» de crugia simple (uns 6 m d'amplada) separades per un pati central.[2] A conseqüència de l'edicte d'Obreria del 10 d'abril de 1846, el fabricant va haver de presentar una sol·licitud de legalització de la màquina de vapor, amb plànols signats pel mestre d'obres Narcís Nuet.[4][2] El 1860, es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona amb una mostra de blanc de plom.[5]
El 1854 s'hi va instal·lar el taller de construcció de màquines de Rafael Valls i Germans (posteriorment Valls Germans),[6][7][8] que compartia les instal·lacions amb la fàbrica de productes químics.[9] El 1859, van demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 3 CV,[10][2] i el 1860, es van presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona amb dues premses, un cilindre i un gat.[11][2] El 1868, van presentar el projecte d'una nova casa-fàbrica a l'Eixample, a la cantonada dels carrers de Borrell i de Campo Sagrado, obra de l'arquitecte Leandre Serrallach,[12][2] i el 1869 van començar el trasllat a les noves instal·lacions,[13] obtenint el permís de la màquina de vapor el 1871.[14][2]
A finals del segle xix, hi havia la fàbrica de mantes de cotó de Modest Tella, que el 1898 va demanar permís per a instal·lar-hi un motor elèctric.[15][2] Posteriorment, el negoci es transformà en un magatzem de residus de cotó.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «LES FLORS 18-20 - REINA AMÀLIA 30-32». Núñez i Navarro.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Jaime Torres i Belbey. Fabricant de gèneres químics. Reina Amàlia 25. Quarter 5, barri 4, illa 25. Edificar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-102. AHCB, 13-11-1833.
- ↑ «Jaume Torres i Bellbey. Entre el carrer Amàlia i el camí de sota muralla. Casa-fàbrica. Façana i planta». Gràfics 04037. AHCB.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 169.
- ↑ Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1886, 1886.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 145, 288.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 724, 770, 916.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 235, 238, 320, 322.
- ↑ «Valls Hermanos. Reina Amàlia 30-32. Assetiar una caldera de vapor de tres cavalls de força en el pati de la casa». Q136 Obres públiques 3/1 2368, 14-12-1859.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 140.
- ↑ Tatjer i Mir, 2008, p. 35.
- ↑ «Rafael Valls (Valls Hermanos). Marquès del Campo Sagrado 19 (ara 5-15). Legalitzar trasllat de taller de maquinària del carrer Santa Amàlia al de Marquès de Campo Sagrado». Q127 Foment 2029 C. AMCB, 20-01-1869.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-06-1871, p. 6235.
- ↑ «Modesto Tella. Reina Amàlia 30-32. Instal·lar un electromotor en les baixos de la seva fàbrica de mantes de cotó». Q127 Foment 1013 AB. AMCB, 22-12-1898.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1557.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 462-463. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Tatjer Mir, Mercè «La indústria a l'Eixample de Barcelona: el sector de Sant Antoni, 1860-1874». Barcelona Quaderns d’Història, 14, 2008, pàg. 281-302.