Vés al contingut

Casa-fàbrica Traveria

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Traveria
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióArcs, 2, Plaça Nova, 4 i Capellans Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 04″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.38449°N,2.17488°E / 41.38449; 2.17488
Quarteró de Garriga i Roca, núm. 43 (c. 1860)

La casa-fàbrica Traveria era un edifici situat als carrers dels Arcs i dels Capellans i la plaça Nova de Barcelona, actualment desaparegut. En el seu emplaçament hi ha la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Història

[modifica]

El 1777, el galoner (fabricant de galons) Joan Traveria i Casas[1] va demanar permís per a fer reformes a la seva casa;[2] el 1785, per a obrir dos portals al carrer dels Capellans, tapiar un altre al carrer dels Arcs i posar dos guardarrodes a les cantonades,[3] i novament el 1786 per a obrir una finestra al segon pis de la façana del carrer dels Arcs.[4]

El 1794, el seu primogènit Jacint Traveria i Asbert[1] va demanar permís per a obrir una altra finestra al tercer pis de la façana de la plaça Nova,[5] el 1800 per a eixamplar una finestra de la planta baixa a la façana del carrer dels Capellans,[6] i novament el 1819 per posar-hi uns guardarrodes.[7] Aquell mateix any, un cronista anònim escrivia el següent: «citaré la fabricacion de las franjas, que los conocimientos é infatigable actividad de los hermanos Traveria (calle dels Arcs de esta ciudad) llevan á un sumo grado de perfeccion, tanto por el gusto de los dibujos como por la hermosura de los colores, y el acierto ingenioso con que enlazan la seda con los estambres y el algodon.»[8]

Jacint Traveria, que estava associat amb el seu germà Joan, va morir el juliol del 1820, data després de la qual es va constituir la societat Vídua de Traveria i Germà.[1] El 1822, els Traveria eren amb molta diferència els galoners més importants de Barcelona, amb una quota de 540 rals, que els col·locava en els últims llocs de la llista dels 200 principals contribuents de la ciutat.[1] Cap al 1823, Antònia Traveria, filla i hereva de Joan, es va casar amb el manresà Joaquim Peix i Quer,[9] fill del veler Francesc Antoni Peix i Soler.[1] El 1824, va demanar permís per a eixamplar una finestra del segon pis a la façana de la Plaça Nova,[10] el 1826 per a construir una canonada des del repartidor d'aigua de la mina de Montcada al carrer dels Arcs,[11] i novament el 1832 per a embellir-ne les façanes, a càrrec del paleta Josep Pedrerol i Carbonell.[12]

El 1827, la societat Traveria, Gendre i Filla es va presentar a l'Exposició de la indústria espanyola celebrada a Madrid, on van guanyar una medalla de plata.[13][1] A la Guía de forasteros en Barcelona del 1842, Joaquim Peix figurava com a galoner al carrer dels Arcs, 10 (antic),[14] i a la Guía general de Barcelona del 1849, Traveria i Peix sortia en la secció de «mercaderes de sedas y cintas» a la mateixa adreça.[15] El 1854, Traveria i Cia[16][17] hi pagava 1.800 rals de contribució en la mateixa secció,[18] i encara funcionava com a merceria a començaments del segle xx.[19]

L'hereva del matrimoni Peix-Traveria fou Antònia Peix i Traveria,[20] casada amb Josep Jover i Sans i mare de Leandre Jover i Peix.[21] El 1857, Antònia Traveria i el seu gendre van promoure un edifici senyorial al carrer de la Portaferrissa (plaça de la Cucurulla), projectat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres (vegeu Casa Traveria-Jover).

A la dècades del 1920 i el 1930 hi havia la camiseria de Fèlix Bellfort,[22][23] que tenia un gran anunci que mirava cap a la Plaça Nova: La casa que vende más barato,[24] i va morir el 1935, quan es va cremar la seva altra botiga del carrer del Call.[25] Durant la Guerra Civil espanyola, l'edifici va ser afectat pels bombardejos i va quedar en estat de ruïna,[26] per la qual cosa fou enderrocat a principis de la dècada del 1940[27][24] i el solar finalment expropiat al propietari Leandre Jover i Casas el 1955.[28][29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Solà i Parera, 2004, p. 277.
  2. ↑ «Trabaria, Joan. Mestre Galoner. Arcs. Capellans, davant la Plaça Nova, carrer dels Arcs i dels Capellans. Fer reparacions, posar balcons». C.XIV Obreria C-14/1777-142. AHCB, 30-07-1777.
  3. ↑ «Joan Travaria. Mestre Galoner. Arcs i Capellans. Casa. Obrir dues portes, tancar-ne una altra i posar guarda-rodes». C.XIV Obreria C-38/1785-124. AHCB, 01-07-1785.
  4. ↑ «Juan Traveria. Galoner. Arcs. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-42/1786-202. AHCB, 27-10-1786.
  5. ↑ «Jasinto Travería. Galoner. Arcs i plaça Nova. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-66/1794-036, 24-03-1794.
  6. ↑ «Jacinto Traveria. Galoner. Capellans. Casa. Eixamplar una finestra de la planta baixa». C.XIV Obreria C-85/1800-091. AHCB, 22-08-1800.
  7. ↑ «Jacint Traveria. Arcs i Capellans. Casa. Posar 4 guarda-rodes». C.XIV Obreria C-113/1819-012, 08-02-1819.
  8. ↑ Diario de Barcelona, 28-05-1819, p. 1184. 
  9. ↑ Crónica de Cataluña (edición de la tarde), 19-11-1872, p. 4. 
  10. ↑ «Antònia Peix i Traveria. Propietària d'una fàbrica de galoner. Arcs. Plaça Nova. Engrandir una finestra del 2n. pis a Plaça Nova». C.XIV Obreria C-92. AHCB, 07-04-1824.
  11. ↑ «Antònia Peix i Traveria. Arcs. Construir una canonada per rebre l'aigua de la mina de Montcada des del repartidor del carrer dels Arcs». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 10-07-1826.
  12. ↑ «Antònia Peix i Traveria. Arcs. Pintar les façanes d'Arcs i Plaça Nova arranjant l'arrebossat i posar persianes al balcó del 1er. pis de Plaça Nova». C.XIV Obreria C-110, 20-03-1832.
  13. ↑ Diario de Barcelona, 18-01-1829, p. 138. 
  14. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 31. 
  15. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 260. 
  16. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 235, 326. 
  17. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 150, 285. 
  18. ↑ Solà i Parera, 2004, p. 278.
  19. ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 788. 
  20. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 350. 
  21. ↑ «Arbre genealógic dels Jover». myheritage.cat.
  22. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1931, p. 506. 
  23. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 561. 
  24. ↑ 24,0 24,1 «CARRER DELS ARCS / PLAÇA NOVA. Edificis desapareguts. (S.XIX-1964)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 30-11-2014.
  25. ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 16-07-1935, p. 2. 
  26. ↑ «Declarar ruïna finques núm. 2 del C. Arcs, núm. 1 del C. Capellans, núm. 9 de Pça. Nova, núm. 1,3,5 i 7 de C. Corribia i núm. 2 i 4 de C. Bou Pça. Nova». Q117 Gestió urbanística 69. AMCB, 1939.
  27. ↑ «Alineacions aprovades al xamfrà del c. dels Arcs, Capellans i pl. Nova i parcel.la propietat municipal, a petició de Leandro Jover Casas». Q118 Gestió urbanística. AMCB, 06-02-1943.
  28. ↑ «Expropiació de la finca num. 2 del c. dels Arcs». Q118 Gestió urbanística 4125. AMCB, 29-07-1954.
  29. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 18-07-1955, p. 680. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Traveria&oldid=33604535»