Casa Antoni Barraquer

Infotaula edifici Casa Antoni Barraquer
Dades
Tipus	Casa
Arquitecte	Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Construcció	1910
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català
Altitud	250 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Garriga (Vallès Oriental)
Localització	Passeig 7 - Carrer Caselles
41° 40′ 59″ N, 2° 17′ 16″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1965-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0009961
Id. IPAC	17676

Casa Antoni Barraquer és una obra del municipi de la Garriga (Vallès Oriental). És una casa construïda el 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a l'arquitecte modernista Joaquim Raspall. Ubicada al número 7 del Passeig, dins la quarta mansana Raspall, junt amb la Casa Barbey, la Torre Iris i la Bombonera, van ser declarades béns culturals d'interès nacional el 1997.

Descripció

La casa Barraquer (1912) és una casa unifamiliar aïllada de planta concentrada, de dues crugies, que consta de semisoterrani, baixos, pis i golfes, i una torrassa mirador, de més alçada, que conté l'escala. De la façana de migdia sobresurt una galeria -afegida posteriorment- de planta poligonal, prolongació de la sala d'estar oberta a una terrassa aixecada respecte del jardí. La coberta de la casa és a dues vessants, amb ràfecs en voladís, i la de la torrassa, amb coberta a quatre vessants. La part baixa dels murs és de pedra irregular formant un sòcol. La resta és estucada amb esgrafiats i ceràmica blava. De les quatre cases Raspall és la menys modernista de totes i la més propera al llenguatge de la Sezession Vienesa. S'hi conserven també vitralls, arrambadors i altres elements que formen part de la decoració modernista de la casa. Està coronada per una reixa a coup de fouet.

Història

Les cases Raspall formen un conjunt únic en la història de l'arquitectura modernista al nostre país. Es tracta de quatre edificis aïllats, situats a la mateixa illa de cases -l'anomenada Mansana Raspall-, construïts per l'arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913. Els quatre edificis tenen una evident unitat estilística, reforçada per les tanques dels jardins, que utilitzen un mateix llenguatge: pedra irregular, trencadís i forja, tot de línies sinuoses. Les Cases Raspall són molt representatives de l'obra de la primera etapa d'aquest arquitecte, que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes, i són la porta d'entrada del llarg passeig de plàtans, on hi ha els edificis modernistes més importants de la població.

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència. La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

Raspall va assignar a cada casa de l'illa un color distintiu: rosa per la Casa Barbey; groc per la torre Iris; verd per la Bombonera i blau per la casa Antoni Barraquer. A l'exterior, el sòcol de l'edificació és de pedra, com a la majoria de l'obra Raspall i està estucada en color blanc i esgrafiats blaus amb esgrafiats de motius geometricoflorals, en transició cap al noucentisme, que emmarquen les finestres, simulen una imposta i decoren la torre mirador. L'any 1999 es va fer una restauració de revestiments, fusteria i ferro.

Galeria

• 
  La terrassa manté l'ambient de relax i frescor original.
• 
  Esgrafiats
• 
  Detall reixa tanca exterior

Bibliografia

• Lluís Cuspinera. La Garriga, crònica d'una destrucció. ISBN 84-7705-086-4
• Inventari del patrimoni arquitectònic de la Garriga. Ajuntament de la Garriga.