Casa Antoni Brusi i Ferrer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Antoni Brusi i Ferrer  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i impremta | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Construcció | 1849 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Llibreteria, 22, Dagueria, 4-6 i Jaume I, 11 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 745 | |||
La casa Antoni Brusi i Ferrer és un edifici situat als carrers de la Llibreteria, de la Dagueria i de Jaume I de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici de planta baixa (amb altell a la façana del carrer de Jaume I), entresol, tres pisos i golfes que s'obren, mitjancant òculs, al fris de l'entaulament del coronament. Al tercer pis hi ha una imposta, per sobre del qual els buits entre balcons estan ocupats per plafons en relleu, mentre que per sota, els plafons, de l'alçada de dos pisos, contenen una sanefa trenada de terracota, element utilitzat en d'altres edificacions barcelonines similars de l'època.[2]
Història
[modifica]La llibreria Casa Ferrer, fundada en aquest indret el 1673, va ser heretada per Eulàlia Ferrer i Montserrat, que es va casar el 1799 amb el llibreter Antoni Brusi i Mirabent. Juntament amb el seu marit, va fundar una impremta i ampliar el negoci de llibreteria, que quedà inscrit a nom dels dos cònjuges.[3][4] Un cop acabada la Guerra del Francès, i en recompensa pels serveis prestats a la Corona, el rei Ferran VII va atorgar a Antoni Brusi la propietat del Diario de Barcelona, i tant ell (fins al 1821) com la seva dona es dedicaren a la seva edició.[3]
El 1841, els negocis passaren a mans del seu fill Antoni Brusi i Ferrer, que el 1849 va demanar permís per a reedificar la seva casa i alinear-la amb el nou carrer de Jaume I, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[5] El 1854, Brusi va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor a la seva impremta,[6] traslladada el 1876 al carrer de les Tàpies, 4 (vegeu Can Ricart (El Raval)). A més de la llibreria,[7] hi romangueren durant molts anys la redacció i les oficines del diari.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Antonio Brusi Ferrer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 233.
- ↑ 3,0 3,1 Albertí, Elisenda. «Eulàlia Ferrer, la directora del ‘Brusi’ a l’ombra». Barcelona Metròpolis.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-09-1799, p. 1039.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 387 bis C.
- ↑ «Sol·licitud d'Antonio Brusi i Ferrer per a col·locar una màquina de vapor en l'establiment per a imprimir situada al carrer de la llibreteria (ara Jaume I 11 i carrer de la Llibreteria 22)». Q136 Obres públiques 3/1 1485. AMCB, 1854.
- ↑ Librería del Diario de Barcelona, Libreteria 22, Barcelona. Obras de fondo y surtido, 1857, p. 261-295.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 78.
Bibliografia
[modifica]- García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, pàg. 31-110.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Antoni Brusi». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
