Casa Bonaventura de Sanç
Casa Bonaventura de Sanç | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Cardenal Casañas, 9 i Rambla, 88-92 | |||
| ||||
La casa Bonaventura de Sanç era una finca situada al carrer del Cardenal Casañas i la Rambla de Barcelona, actualment desapareguda.
Descripció
[modifica]Edifici amb baixos, planta noble, entresol i un pis, coronat amb ràfec i teulada. Tots els balcons tenen emmarcament de pedra amb motllures i els del principal tenen també de pedra motllurada la llosana. Els esgrafiats, restaurats, no tenen massa interès i estan sobre les llindes, al voltant de les finestres i sota la petita llosana de pedra dels balcons alts.[1]
Història
[modifica]Bonaventura de Sanç i de Barutell (Arenys de Munt, 1748-Barcelona, 1806)[2] va adquirir una casa al carrer de la Riera del Pi (actualment Cardenal Casañas) en una subhasta pública feta pel Tribunal de Guerra.[3] El 1794, va demanar permís per a reedificar-hi una botiga,[4] i novament el 1801 per a construir dos pisos sobre les botigues i l'entresol de la Rambla,[5] i novament el 1805 per a construir-hi un altre cos de tres pisos.[6] El 1806 morí d'una estranya malaltia[7] i el seu patrimoni passà a mans del seu fill Bonaventura de Sanç i de Gregorio, que fou tinent del regiment d'hússars espanyols[8] i alcalde de Barcelona.[9]
El 1875 s'hi va instal·lar la fàbrica de miralls de Francesc Crexells i Valls[10] amb el nom comercial d'El Espejo Catalán.[11] El 1883 va ampliar les instal·lacions amb la botiga de la Rambla, que posteriorment quedà reservada per a la venda a l'engròs i detall dels miralls, marcs i motllures elaborats a la nova fàbrica del carrer de Tamarit, 121-125.[12][13][14]
El 1989, la finca va ser enderrocada per a la construcció del Palau Nou de la Rambla, un edifici comercial obra de MBM arquitectes (Mackay, Bohigas i Martorell) amb Carles Buxadé i Joan Margarit, que van ressituar una part de l'antiga façana a manera de decorat del nou passatge d'Amadeu Bagués.[15][16] El nou edifici, propietat d'una promotora japonesa, es va acabar el 1993, i compta amb 800 places d'aparcament robotitzat en 9 plantes soterrades.[17]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 100.
- ↑ «Bonaventura De Sans De Barutell». geneanet. Genealogia cerdana.
- ↑ «Fons documental del marquesat de Saudín». Biblioteca de Catalunya.
- ↑ «Buenaventura Sans i Barutell. Claveguera del Pi (Cardenal Casañas). Casa. Obrir una porta i finestres». C.XIV Obreria C-36/1784-170. AHCB, 08-12-1794.
- ↑ «Bonaventura Sans i de Barutell. Rambla, la. Construir una casa amb 2 pisos, balcons i finestres sobre els entresòls i botigues». C.XIV Obreria C-86/1801-063. AHCB, 10-05-1801.
- ↑ «Bonaventura Sans i de Barutell. Rambla (al costat de la Casa de Balmes). Casa i botiga. Edificar 3 pisos des de l'entresòl, eixamplar la porta principal per fer-ne una altra per als llogaters». C.XIV Obreria C-97/1805-085. AHCB, 18-06-1805.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 79-80.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 82.
- ↑ Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1870, 1869, p. 126.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 789.
- ↑ «F-11-53 MODERNISMO CATALAN Factura de EL ESPEJO CATALAN Fabrica de Espejos de FRANCISCO CREXELLS». todocolleccion.net, 25-11-1887.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 312.
- ↑ La Veu de Catalunya (edició del vespre), 01-03-1927.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 381, 559, 1058.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 50.
- ↑ Arjalaguer, Xavier «El edificio “inteligente” de la Rambla estará acabado en la Navidad de 1991». La Vanguardia, 20-04-1990.
- ↑ «El Palau Nou de la Rambla arranca tras la inversión de 7.000 millones». La Vanguardia, 24-02-1993.
Bibliografia
[modifica]- Colomer Bartrolí, Mercè «El redreçament dels Sans de Monrodon a Arenys de Munt després de la pau de Viena (1725)». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 5, 2011, pàg. 65-83.