Vés al contingut

Casa Bonaventura de Sanç

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Bonaventura de Sanç
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCardenal Casañas, 9 i Rambla, 88-92 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.38183°N,2.17334°E / 41.38183; 2.17334

La casa Bonaventura de Sanç era una finca situada al carrer del Cardenal Casañas i la Rambla de Barcelona, actualment desapareguda.

Descripció

[modifica]

Edifici amb baixos, planta noble, entresol i un pis, coronat amb ràfec i teulada. Tots els balcons tenen emmarcament de pedra amb motllures i els del principal tenen també de pedra motllurada la llosana. Els esgrafiats, restaurats, no tenen massa interès i estan sobre les llindes, al voltant de les finestres i sota la petita llosana de pedra dels balcons alts.[1]

Història

[modifica]
130. Casas y Hort de Dn Ventura Sans y de Gregorio.

Bonaventura de Sanç i de Barutell (Arenys de Munt, 1748-Barcelona, 1806)[2] va adquirir una casa al carrer de la Riera del Pi (actualment Cardenal Casañas) en una subhasta pública feta pel Tribunal de Guerra.[3] El 1794, va demanar permís per a reedificar-hi una botiga,[4] i novament el 1801 per a construir dos pisos sobre les botigues i l'entresol de la Rambla,[5] i novament el 1805 per a construir-hi un altre cos de tres pisos.[6] El 1806 morí d'una estranya malaltia[7] i el seu patrimoni passà a mans del seu fill Bonaventura de Sanç i de Gregorio, que fou tinent del regiment d'hússars espanyols[8] i alcalde de Barcelona.[9]

El 1875 s'hi va instal·lar la fàbrica de miralls de Francesc Crexells i Valls[10] amb el nom comercial d'El Espejo Catalán.[11] El 1883 va ampliar les instal·lacions amb la botiga de la Rambla, que posteriorment quedà reservada per a la venda a l'engròs i detall dels miralls, marcs i motllures elaborats a la nova fàbrica del carrer de Tamarit, 121-125.[12][13][14]

El 1989, la finca va ser enderrocada per a la construcció del Palau Nou de la Rambla, un edifici comercial obra de MBM arquitectes (Mackay, Bohigas i Martorell) amb Carles Buxadé i Joan Margarit, que van ressituar una part de l'antiga façana a manera de decorat del nou passatge d'Amadeu Bagués.[15][16] El nou edifici, propietat d'una promotora japonesa, es va acabar el 1993, i compta amb 800 places d'aparcament robotitzat en 9 plantes soterrades.[17]

Quarteró núm. 63 de Garriga i Roca (c. 1860)
Restes de la façana de la casa Bonaventura de Sanç com a decorat del passatge Amadeu Bagués

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 100. 
  2. «Bonaventura De Sans De Barutell». geneanet. Genealogia cerdana.
  3. «Fons documental del marquesat de Saudín». Biblioteca de Catalunya.
  4. «Buenaventura Sans i Barutell. Claveguera del Pi (Cardenal Casañas). Casa. Obrir una porta i finestres». C.XIV Obreria C-36/1784-170. AHCB, 08-12-1794.
  5. «Bonaventura Sans i de Barutell. Rambla, la. Construir una casa amb 2 pisos, balcons i finestres sobre els entresòls i botigues». C.XIV Obreria C-86/1801-063. AHCB, 10-05-1801.
  6. «Bonaventura Sans i de Barutell. Rambla (al costat de la Casa de Balmes). Casa i botiga. Edificar 3 pisos des de l'entresòl, eixamplar la porta principal per fer-ne una altra per als llogaters». C.XIV Obreria C-97/1805-085. AHCB, 18-06-1805.
  7. Colomer Bartrolí, 2011, p. 79-80.
  8. Colomer Bartrolí, 2011, p. 82.
  9. Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1870, 1869, p. 126. 
  10. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 789. 
  11. «F-11-53 MODERNISMO CATALAN Factura de EL ESPEJO CATALAN Fabrica de Espejos de FRANCISCO CREXELLS». todocolleccion.net, 25-11-1887.
  12. Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 312. 
  13. La Veu de Catalunya (edició del vespre), 01-03-1927. 
  14. Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 381, 559, 1058. 
  15. Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 50. 
  16. Arjalaguer, Xavier «El edificio “inteligente” de la Rambla estará acabado en la Navidad de 1991». La Vanguardia, 20-04-1990.
  17. «El Palau Nou de la Rambla arranca tras la inversión de 7.000 millones». La Vanguardia, 24-02-1993.

Bibliografia

[modifica]