Casa Campmajor
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Altitud | 193 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cardedeu (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Av. Rei en Jaume, 271 - torrent Llibre - ctra. de Llinars | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 28566 | |||
.jpg)
La Casa Campmajor és un edifici del municipi de Cardedeu (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]És un habitatge aïllat de tipologia ciutat-jardí compost de planta baixa i pis. De la coberta a quatre vessants. En sobresurt una petita golfa i una torra de planta quadra coberta també a quatre vessants. A la porta d'accés hi ha un porxo. La tanca està composta d'elements d'obra i reixat, projecte de l'arquitectura Raspall, projectada ja l'any 1910, per a Dolors Granes. Els elements del conjunt son de llenguatge historicista.[1]
Història
[modifica]La construcció s'insereix dins de l'època de més activitat constructiva de la vila a la carretera de Caldes, anys 1910-1929, quan Cardedeu es transforma definitivament en un lloc d'estiueig. Aquestes edificacions eren, generalment, per a cardedeuencs residents a Barcelona, que passaven l'estiu a la vila. Al llarg de la carretera de Caldes, oberta el 1864, es poden veure els estils més importants creats des de finals del XIX: eclecticisme, modernisme, noucentisme i les construccions modernes de grans blocs de pisos.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Campmajor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].