Casa Carreras (El Raval)
Per a la Casa Carreras del Passatge del Patriarca, vegeu l'article corresponent |
Casa Carreras | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Construcció | 1798 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
Localització | Nou de la Rambla, 55 | |||
| ||||
La casa Carreras era un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 55 del Raval de Barcelona,[1] enderrocat pel PERI.[2]
Descripció
[modifica]Casa de veïns de planta baixa, entresol i quatre pisos, amb un balcó i una finestra a cadascun. La façana estava decorada amb uns senzills esgrafiats, amb orles i garlandes al voltant de les finestres i plafons verticals interromputs per florons.[2]
Història
[modifica]El 1791, Maria Àngela Capdevila, vídua d'Agustí Carreras, Teresa Grau, vídua del comerciant Agustí Carreras i Capdevila, i Miquel Pinyel i Jacint Cucurella, tutors del pubill Agustí Carreras i Grau, van establir en emfiteusi una part del seu hort a la banda de muntanya del carrer del comte de l'Asalto (actualment Nou de la Rambla) a Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà,[3] així com quatre parcel·les o cossos de casa a la banda de mar del carrer (núms. 47 al 53) a diferents propietaris.[4][5][6]
El 1798, Teresa Grau va demanar permís per a construir una casa al carrer Nou de la Rambla, segons el projecte del mestre de cases Baltasar Massanés.[7] Els Carreras tenien un altre hort i dues cases antigues al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre), on el 1825 van demanar permís per a dividir un portal i fer-hi un accés a l'escala de veïns.[8][9]
Teresa va morir el 1829,[10] i a la dècada del 1840, el seu fill Agustí va posar els terrenys en venda,[11] que s'incorporarien a la urbanització del carrer d'en Cirés (vegeu casa-fàbrica Alegre-Cirés).
L'hereva Teresa Carreras i Cortès (†1886)[12] es va casar amb el metge Joaquim Bigas[13] i Tutau (†1872),[14] i l'hereu del matrimoni fou el també metge Marcel·lí Bigas i Carreras[15][16] (†1927).[17]
Referències
[modifica]- ↑ Paricio, 1983, fitxa 62.
- ↑ 2,0 2,1 Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 47.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 251-257v, 15-4-1791.
- ↑ AHPB, notari Josep Barberí i Vila, manual 1.082/5 (6a part), 22-3 i 9-8-1791.
- ↑ Diario de Barcelona, 05-06-1828, p. 1255.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-09-1831, p. 2070-2071.
- ↑ «Theresa Carreras. Viuda. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-78/1798-015. AHCB, 18-01-1798.
- ↑ Diario de Barcelona, 23-04-1827, p. 658.
- ↑ «Agustí i Teresa Carreras. Trenta Claus (Arc del Teatre) 47-48. Casa. Dividir en dos el portal de la botiga per fer una porta d'accés a l'escala». AHCB, 05-08-1825.
- ↑ Diario de Barcelona, 17-07-1836, p. 1611.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-05-1845, p. 1910.
- ↑ El Diluvio: diario político de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 08-03-1886, p. 1953.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 127, 406.
- ↑ La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 27-07-1872, p. 4726.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 819.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 317.
- ↑ La Veu de Catalunya, 13-02-1927, p. 1.
Bibliografia
[modifica]- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.