Casa Coma (Moià)
Casa Coma | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Moià | |||
Localització | Sant Josep, 12 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 16722 | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Biblioteca de Moià | |||
La Casa Coma és un edifici situat al carrer de Sant Josep, 12 de Moià, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] De propietat municipal, actualment allotja la Biblioteca de Moià i l'Escola Municipal de Ceràmica.[1]
Nom
[modifica]El nom popular de l'edifici és Cal Cristo, que podria venir de les inicials JC del propietari (Josep Coma) que hi ha a la façana que dona al jardí, i que coincideixen amb les de Jesucrist que antigament es posaven a les entrades de les cases per obtenir la protecció divina.[2] La denominació «Museu del Parc» que apareix a la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya ja no és correcta, ja que el museu es va traslladar a la Casa natal de Rafael Casanova.[2]
Edifici
[modifica]Es tracta d'un gran casal de planta rectangular articulada en tres plantes, amb façana principal recaient al carrer de Sant Josep.[1] Molt més interessant és la façana posterior, amb cinc balcons, quatre finestres petites a dalt de tot i quatre finestrals grans i una porta que dona accés al jardí.[2][1] Hi ha quatre medallons: en els dos primers de dalt hi ha les dates 1877 i 1935, i en els de baix (a nivell dels balcons) les inicials JC (Josep Coma) i l'escut de Moià.[2] La coberta és de teula àrab a dues vessants.[2]
Al jardí hi ha un estany rodó amb brollador al centre,[1] on els cignes i les tortugues són conegudes popularment fa molt anys.[2] En un extrem del jardí es conserva (al costat de l'edifici del nou Casal de Cultura) un templet neoclàssic de proporcions harmonioses.[2]
Història
[modifica]En aquest indret hi havia la casa pairal de la família Coma, paraires i comerciants que es van establir a Moià a mitjans del segle xviii.[2] A la segona meitat del segle xix, Josep Coma i Passarell va ampliar la propietat mitjançant una sèrie d'adquisicions, i a més de construir la casa, la va dotar d'un magnífic jardí que, a banda d'arbres i flors, tenia previst plantar-hi vinyes.[2]
En morir sense descendència, la va llegar al rector de Moià Mossèn Costa, amb la finalitat de destinar-la a una escola religiosa; aleshores va passar a mans dels Escolapis, que el 1933 la van vendre a l'Associació Pro Monument a Francesc Viñas.[2] L'any 1935 es va obrir al públic com a Parc Francesc Viñas, però encara era propietat de l'Associació.[2]
Després de la Guerra Civil espanyola, passà a mans de l'Ajuntament, que hi instal·là la biblioteca Municipal, sota l'assistència de la Caixa de Pensions, i al segon pis s'instal·là el Museu Arqueològic i Paleontològic amb la majoria de peces arqueològiques procedents dels jaciments prehistòrics del Toll i de les Toixoneres.[2]
L'any 1998, l'Ajuntament traslladà el Museu Arqueològic a Can Casanova.[2] L'any 2006 es van realitzar les últimes reformes a l'interior, desapareixent totes les estances nobles, mantenint únicament el vestíbul d'entrada i les escales.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Museu del Parc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «Cal Cristo». Mapes de Patrimoni Cultural. Fitxa de la Diputació de Barcelona.