Casa Costa, Pl. Major, 13 (Vic)
No s'ha de confondre amb Casa Costa (Vic). |
Casa Costa, Pl. Major, 13 | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | segle XX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
Altitud | 497 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vic (Osona) | |||
Localització | Pl. Major, 13 - Rambla Davallades, 2 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 2011 | |||
Id. IPAC | 36376 | |||
La Casa Costa és un edifici modernista situat a la Plaça Major de Vic (Osona)[1] protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
[modifica]Es construí entre 1905 i 1907, després d'enderrocar l'antic edifici del General o casa del Governador, de 1683.[2]
Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, tres pisos superiors i golfes, amb coberta a dues aigües. Les obertures de la façana principal es distribueixen simètricament per la façana, les quals s'ordenen jeràrquicament per alçada. Està coronat per una cornisa amb coll de pedra.[3]
A la planta baixa s'obre una porxada de tres arcs apuntats, recolzats sobre unes columnes amb capitells treballats amb elements florals.[3]
En el primer pis cal destacar les motllures que emmarquen les obertures dels balcons, d'arc rebaixat. Estan profusament decorades amb florons i escultures que les coronen i que representen les quatre classes socials: l'església, l'aristocràcia, la pagesia i l'obrera, obra de l'escultor Pere Puntí i Terra.[3]
Les obertures del segon pis són d'un tímid arc conopial, protegides amb un delicat trencaaigües, mentre que el segon pis s'obre amb un arc mixtilini i essent el més senzill de tots. Corona l'edifici una galeria de deu obertures d'arc de mig punt.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Costa de Vic».
- ↑ Font, Antoni Pladevall i «El Patronat d'Estudis Osonencs i el patrimoni arquitectònic, cultural i artístic d'Osona». Ausa, 11-01-2002, pàg. 113–122. ISSN: 2014-1246.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Casa Costa, Pl. Major, 13». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].