Vés al contingut

Casa Dolors Gili i Casanovas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Dolors Gili i Casanovas
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcció1909 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. de la Ribera, 50. Sitges (Garraf)
Map
 41° 14′ N, 1° 49′ E / 41.23°N,1.81°E / 41.23; 1.81
IPA
IdentificadorIPAC: 11944

La casa Dolors Gili i Casanovas és un edifici de Sitges (Garraf) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. La planta baixa presenta dues obertures amb motllures trencaaigües sostingudes per permòdols decorats amb temes florals i figuratius. Al primer pis hi ha dos balcons allindats, amb barana correguda de pedra. Aquestes dues obertures també tenen trencaaigües, i els permòdols presenten una decoració figurativa amb àngels músics. Una línia d'imposta separa aquest pis del segon. En aquesta planta hi ha dues finestres dobles emmarcades en pedra i amb motllures trencaaigües. L'edifici es corona amb cornisa i barana de terrat. La cornisa és de teula i sostinguda per mènsules de fusta, i la barana del terrat combina l'obra i el ferro. Al terrat s'alça un afegit modern que trenca l'harmonia del conjunt.[1]

Història

[modifica]

Segons consta a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges, el 27 de febrer de 1909, Dolores Gili i Casanovas va demanar permís per construir un habitatge al Passeig de la Ribera. Els plànols, signats per l'arquitecte Marcel·lí Coquillart són del 15 de febrer de 1909 i l'aprovació del projecte original, principalment al pis superior i a la planta baixa, on una finestra ha estat substituïda per una porta que serveix d'accés al restaurant-cafè "La Santa Maria".[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Casa Dolors Gili i Casanovas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].