Casa Domingo Vila
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Altitud | 192 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cardedeu (Vallès Oriental) | |||
| Localització | C. Sant Antoni, 13 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 49350 | |||
.jpg)
La Casa Domingo Vila és una obra eclèctica de Cardedeu (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
[modifica]Edifici de planta rectangular entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos, golfes i coberta a un sol aiguavés. La façana principal presenta tres eixos de composició vertical constituïts per obertures rectangulars amb un emmarcament senzill. La planta baixa té dues portes rectangulars: una de grans dimensions que ocupa bona part de la superfície, protegida per una marquesina, i una en un lateral, més petita. Al primer pis hi ha una porta de dues batents que dona a un balcó individual format per una llosana de pedra i baranes de ferro forjat decorades amb volutes. Als laterals hi ha dos balcons ampitadors, amb baranes de ferro forjat del mateix estil que les del balcó central.[1]
Al pis superior es repeteix la mateixa seqüència, amb un balcó central flanquejat per dues obertures ampitadores. El nivell de les golfes, separat visualment de la resta de pisos mitjançant una línia d'imposta horitzontal, té una sèrie de tres respiralls circulars de gelosia amb motius florals. Remata la façana una cornisa motllurada sense ornamentar.[1]
La façana posterior, construïda conjuntament amb la façana de l'edifici veí del número 11, té galeries d'arcades amb tres arcs de mig punt, pilars amb capitells i balustrades ceràmiques; algun dels arcs està cegat.[1]
El parament de la façana principal és estucat imitant filades de carreus horitzontals, amb un aplacat de peces de marbre a la planta baixa.[1]
Història
[modifica]El 10 de juny de 1888 es va concedir el permís d'obres a Josep Ramis Muñoz per construir aquest edifici d'habitatges amb locals comercials a la planta baixa, que incloïa també l'edifici veí en un únic projecte. L'arquitecte fou Pere Samsó Heras.[1]
En la dècada dels anys 70 del segle XX es van realitzar obres de reforma a la planta baixa, tot modificant-se les obertures, construint la marquesina i aplacant les peces de marbre a la façana.[1]
Referències
[modifica]