Casa Evarist Arnús
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Arquitecte | Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Construcció | 1859 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinyó, 42 i Carabassa, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42554 | |||
| Id. Barcelona | 160 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Evarist Arnús i de Ferrer | |||
La casa Evarist Arnús és un edifici situat als carrers d'Avinyó i d'en Carabassa de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1][2]
Història[modifica]
Segons la documentació notarial, aquesta finca pertanyia al notari Manuel Teixidor i de Llaurador,[3] de qui va passar successivament al prevere Antoni Teixidor i Berenguer[4][5] i al militar Fèlix Maria Robertí i Teixidor,[6][7][8] que en va llegar la meitat als germans Gregorio i Robustiana de Aisa, naturals de Guadalajara.[3] L'altra meitat fou heretada per Francisca Borreguero y Ortuño, vídua del capità de navili José de Mendívil,[9] i els seus fills Antoni, Josep, Maria, Manuela, Isabel i Lluïsa de Mendívil i Borreguero, i el 1858, tots ells van vendre la propietat al corredor reial de canvis Evarist Arnús i Ferrer[10] per 30.000 duros.[3]
L'any següent, Arnús va encarregar el projecte d'un nou edifici a l'arquitecte Josep Oriol Mestres,[11] tot i que a les obres també va intervenir el mestre d'obres Josep Nolla.[12] Va servir com a residència i despatx seus fins al 1871, quan es traslladaren respectivament ael Passeig de Gràcia (edifici annex al Teatre Líric),[13] i al Passatge del Rellotge.[14]
Descripció[modifica]
Consta de planta baixa i quatre pisos.[1] En ressalta la porta d'entrada (a la llinda de la qual figuren les inicials E.A. i la data 1859) i el vestíbul, amb una doble filera de columnes toscanes i el pati, amb galeria d'arcs sobre columnes poc decorades.[1]
El primer pis està unit per una única balconada amb tres finestrals. El peu de balcó està subjectat per figures volutades d'aire clàssic, de petit format. La resta de pisos, tres, compten amb un balcó per cada finestral, subjectats cadascun per figures de mida major que les anteriors. L'aparell de forja de les balconades és senzill i sobri. Les balconades estan separades per pilastres cegues d'aspecte neoclàssic, estriades en alguns trams, però sense remat en capitell.[1]
La casa tenia una comunicació subterrània amb la cotxera de l'altra banda del carrer d'en Carabassa[13] en substitució de l'antic pont, enderrocat arran de la construcció del nou edifici.[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Habitatge al carrer Avinyó, 42». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 AHPB, notari Josep Falp, manual 1.324/11, f. 10-22v, 30-6-1858.
- ↑ «Antoni de Teixidor. Escudellers. Enderrocar i reedificar un tros de façana». C.XIV Obreria C-21/1779-168. AHCB, 13-09-1779.
- ↑ «Antonio Teixidor i Berenguer. Prevere. Carabassa. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-69/1795-038. AHCB, 10-05-1795.
- ↑ «Fèlix Maria Robertí. Escudellers Blancs 6 i Carabassa. Coronel dels Reials Exèrcits agregat a l'Estat Major de Barcelona. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-113/1819-052. AHCB, 28-06-1819.
- ↑ «Fèlix Maria Robertí. Escudellers Blancs 6 i Carabassa. Casa. Convertir una finestra en balcó». C.XIV Obreria C-131/1827-114. AHCB, 27-07-1827.
- ↑ «Felix Maria Roberti. Escudellers 6 i Carabassa. Quarter 4, barri 2, illa 15». C.XIV Obreria C-112/1832-45. AHCB, 04-10-1832.
- ↑ «Francisca Borreguero y Ortuño». geneanet. Pedro Botella Torres.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 116.
- ↑ «Carabassa 5 i Escudellers 66. Permís a Evaristo Arnús per a reedificar una part de la casa». Q127 Foment 23/1859. AMCB, 31-03-1859.
- ↑ AHPB, notari Josep Falp, manual 1.324/29, f. 361-316v, 10-4-1867.
- ↑ 13,0 13,1 Hernández Tudela, 2021, p. 93.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-04-1871, p. 5776.
Bibliografia[modifica]
- Hernández Tudela, Anna «El llegat artístic d’Evarist Arnús: la Torre Arnús de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 6, 2021, pàg. 81-118.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Evarist Arnús». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
