Casa Francesc Fontanellas

Infotaula edifici Casa Francesc Fontanellas
Edifici actual del Patronat Municipal de l'Habitatge
Dades
Tipus	Bloc de pisos i magatzem
Arquitecte	Francesc Daniel Molina i Casamajó
Construcció	1847
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Estil arquitectònic	arquitectura neoclàssica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Raval (Barcelonès)
Localització	Nou de la Rambla, 75-79 i Om, 1
41° 22′ 35″ N, 2° 10′ 17″ E

La casa Francesc Fontanellas era un conjunt, actualment desaparegut, de quatre edificis de planta baixa i quatre pisos als carrers Nou de la Rambla i de l'Om del Raval de Barcelona.

Història

El febrer del 1794, el comerciant Joan Baptista Cabanyes i Guardiola, cònsol d'Països Baixos al Principat de Catalunya, va adquirir en emfiteusi a l'hortolà Francesc Gusí una porció de terreny de més de 69.000 pams quadrats del seu hort amb front al carrer Nou de la Rambla, a més de dues franges de terreny adjacents (una d'elles pertanyent a l'antic traçat del carrer de l'Om) al també comerciant Jaume Pujol, representat per la seva mare Madrona Pons. L'octubre del mateix any, Cabanyes va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes, amb uns magatzems annexos.

Plànol de diversos horts, entre ells, el de Francesc Gusi

Projecte d'enllaç del carrer de l'Om amb el de la Riereta, on se'n pot veure la variació del traçat i l'actual carrer de l'Estrella

Quarteró núm. 85 de Garriga i Roca (c. 1860)

Durant la Guerra anglo-espanyola (1796-1808), la seva casa de comerç va ser la primera de Barcelona en noliejar embarcacions neutrals per al tràfic amb les colònies americanes, d'acord amb la reial ordre de 18 de novembre del 1797. El 1826, i a instàncies dels seus creditors, la propietat va ser subhastada, i pel que sembla, fou adquirida pel comerciant i banquer Francesc Fontanellas i Calaf (1772-1851), que el 1847 va demanar permís per a reedificar la casa segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.

Fontanellas era una de les principals fortunes de la ciutat i el 1849 va rebre el títol de marquès de Casa Fontanellas de mans de la reina Isabel II. A la seva mort el 1851, el va succeir el seu fill Lambert Fontanellas i Sala. La crisi econòmica internacional derivada de la Guerra de Secessió estatunidenca (1861-1865) i el desplomament de les accions dels ferrocarrils van fer que el 1864 traspassés el negoci al seu cunyat Antonio de Lara, marquès de Villamediana, sota la raó social Fontanellas Germans. Tanmateix, aquest no va poder recuperar la fortuna de la família, i poc després, l'empresa va desaparèixer.

Lambert va morir el 1883 sense descèndencia, i el seu patrimoni va passar a mans del seu nebot Francesc de Lara i Fontanellas, que el 1896 va demanar permís per a construir unes habitacions al terrat, segons el projecte de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona.

La finca va passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona, i cap al 1987 fou enderrocada, juntament amb la veïna del núm. 73, per a construir-hi un nou edifici d'habitatges de protecció oficial (1989-1990) segons el projecte dels arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà. Aquests van dissenyar una façana d'estil «mimètic» que recrea l'ordre compositiu de l'antiga.

Vegeu també

• Magatzems Nadal

Bibliografia

• Jacobson, Stephen «Francisco Fontanellas: El comerciante-banquero en la época del capitalismo romántico». Historia social, 64, 2009, pàg. 53-78.
• Llovet, Joaquim «Tràfic colonial sota pavelló neutral a Barcelona, 1798-1799». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, V, 1977, pàg. 129-140.
• Miró i Solà, Lluís. «El cas Fontanellas (1845-1865). La veritat judicial i la lluita de classes». segledinou.cat, 21-07-2016.
• Morales Roca, Francisco José «Comerciantes de matrícula de Barcelona. Su acceso a las dignidades». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 292-293, maig-agost 2002, pàg. 561-596.
• Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.