Casa Francesc Tusquets
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||||
| Localització | Mercaders, 10 i Sidé, 1 bis | ||||||
| |||||||
| Bé cultural d'interès local | |||||||
| Id. IPAC | 52398 | ||||||
| Id. Barcelona | 218 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Propietat de | Francesc Tusquets i Comaduran de Laforge | ||||||
La Casa Francesc Tusquets és un edifici situat als carrers dels Mercaders i de Sidé (antigament Volta d'en Sidé), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
[modifica]Edifici de planta baixa i quatre pisos. Als baixos hi ha sis obertures, entre les quals es troba la porta d'accés i un arc rebaixat que condueix al carrer de Sidé i que va ser obert al segle xviii. Al llarg d'aquest pas es disposen tres arcs escarsers que formen dues crugies completades amb un bigam de fusta.[1] Sobre la primera hi ha un cos de l'edifici núm. 10, que és del segle xix, igual que el del núm. 8, recolzat sobre la segona.[2]
Cada pis presenta cinc obertures dividides entre les dues finestres laterals i els tres balcons centrals, cadascun tancat de manera individual. Les finestres estan emmarcades per motllures de pedra i un ampit que descansa sobre dues petites mènsules. A mesura que l'edifici augmenta en alçada, les llosanes dels balcons es van rebaixant cada cop més. La decoració de la façana és estucada i combina una imitació de carreus als laterals amb unes franges horitzontals que recorren tot l'espai intermedi.[1]
Història
[modifica]El 1797, Lluís Maria de Merlès, senyor de Sant Guim de la Rabassa, va vendre als cònjuges Francesc Comaduran i Rovira i Antònia de Laforge una casa al carrer dels Mercaders i a sobre de la Volta d'en Cirera (actualment Sidé),[3] venda que es va fer efectiva al cap de dos anys.[4] El 1805, van demanar permís per a reconstruir-ne una part que amenaçava ruïna, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Vidal.[5] Segons les cartes de pagament de les obres, hi intervingueren, a més de Vidal, el fuster Narcís Carrera, el manyà Esteve Fonfreda,[6] el vidrier Ramon Ravella, el pintor Josep Casas, i el daurador Antoni Brull.[7]
El 1819, Francesc Comaduran i de Laforge, prevere beneficiat de la Santa Església, i el seu veí Ramon Casas, batifuller, van demanar permís per a enderrocar el frontis del carrer d'en Quadradas (actualment Sidé).[8] Segons la carta de pagament de les obres, hi intervingueren el mestre de cases Antoni Blanch, els fusters Josep Botey i Josep Vidal, i el manyà Esteve Fonfreda.[9]
L'hereva del matrimoni fou Maria Francesca Comaduran i de Laforge, casada amb el comerciant Antoni Tusquets i Agustí.[9] El 1830, ja vídua, juntament amb el seu fill Francesc Tusquets i Comaduran de Laforge (†1878),[10] va encarregar la reparació del terrat al mestre de cases Antoni Blanch i al fuster Miquel Botey.[11]
El 1840, Francesc Tusquets va demanar permís per a enderrocar fins al primer pis el cos del carrer dels Mercaders, que amenaçava ruïna, i reconstruir-lo de nou, d'acord amb la façana traçada pel mestre d'obres Antoni Blanch.[12] Les obres s'efectuaren entre febrer del 1840 i finals de març del 1842 i foren dirigides pels arquitectes Francesc Vallès i Miquel Geliner, i hi intervingueren, a més de l'esmentant Blanch, el fuster Francesc Bosch, el manyà Guillem Ferrer, el vidrier Joaquim Montoriol i el pintor Francesc Sala.[13]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges al carrer Mercaders, 10». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Venda d'una casa al carrer dels Mercaders per Lluís Maria de Marlès a Francesc Comaduran i Antònia de Laforge». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón). AHPB, notari Josep Gerau Sayrols i Carreras, 26-08-1797.
- ↑ «Presa de possessió de la casa comprada a Merlès per Francesc Comaduran i Antònia de Laforge». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón). AHPB, notari Josep Gerau Sayrols i Carreras, 14-08-1799.
- ↑ «Delaforge i Comaduran. Mercaders i Cirera. Casa. Enderrocar part de la façana que amenaça ruïna i reedificar 4 pisos». C.XIV Obreria C-96/1805-018. AHCB, 01-02-1805.
- ↑ «Carta de pagament de Jeroni Vidal, Narcís Carrera i Esteve Fonfreda a Francesc Comaduran». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, 28-07-1806.
- ↑ «Carta de pagament de Ramon Ravella, Joseph Casas i Antoni Brull a Francesc Comaduran». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, 28-07-1806.
- ↑ «Francesc Comaduran i Delaforge. Prevere. Ramon Casas. Batifuller. Quadrades (Sidé). Casa. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-113/1819-016. AHCB, 01-03-1819.
- ↑ 9,0 9,1 «Carta de pagament d'Antoni Blanch, Josep Botey i Esteve Fonfreda a Francesc Maria Francesca Comaduran de Larforge i a Francesc Tusquets i Comaduran de Larforge». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, 21-07-1830.
- ↑ Fiter, Josep. Enciclopedia moderna catalana, Vol. IV (Q-T). Josep Gallach, 1912, p. 536.
- ↑ «Carta de pagament d'Antoni Blanch i Miquel Botey a Maria Francesca Comaduran de Larforge i a Francesc Tusquets i Comaduran de Larforge». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, 27-05-1830.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 22-02-1840.
- ↑ «Carta de pagament d'Antoni Blanch, Francesc Bosch, Guillem Ferrer i Joaquim Montoriol a Francesc Tusquets i Comaduran de Laforge». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/11, f. 176-183, 06-05-1842.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa del carrer Mercaders, 10». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.