Vés al contingut

Casa Francesc Vilarassau

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Casa-fàbrica Vilarasau.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Francesc Vilarassau
Imatge
Façana a la cantonada dels carrers dels Assaonadors i d'Allada Vermell Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de la Blanqueria Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBlanqueria, 17-17 bis, Assaonadors, 29-31 i Allada-Vermell, 18-20 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 11″ N, 2° 10′ 53″ E / 41.38631°N,2.18125°E / 41.38631; 2.18125
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La Casa Francesc Vilarassau és un edifici situat als carrers de la Blanqueria, dels Assonaodors i de l'Allada (actualment Allada-Vermell) de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]

Història

[modifica]
Portals del carrer de la Blanqueria
Plànol de les designes que componien la propietat
Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1780, el comerciant Antoni Pongem i Alabau va adquirir dues cases als carrers de la Blanqueria i dels Assaonadors, que va traspassar, a títol d'agnició de bona fe,[2] al seu cunyat, el corredor reial de canvis Josep Saurí i Tria,[3][4] casat amb la seva germana Gertrudis.[5] Tot seguit, aquest va demanar permís per a variar-hi diverses obertures i refer l'empedrat del primer dels carrers,[6] i novament el 1785 per a fer quatre balcons al segon pis de la façana del carrer dels Assaonadors.[7] El 1787, Saurí va adquirir en emfiteusi una casa veïna als carrers dels Assaonadors i de l'Allada,[8][4] i el 1788 i el 1790 va demanar permís per a fer-hi reformes.[9][10]

Posteriorment, la propietat va passar per vincles familiars a mans del comerciant Salvador Taxonera del Bosch, soci de Maurici Prat i Pruns[11] a la societat Prat i Taxonera del Bosch,[12] que el 1806 va demanar permís per a reformar la banda del carrer de la Blanqueria.[13][14] El 1816, la façana del carrer de l'Allada es trobava en mal estat, i va demanar permís per a col·locar-hi puntals,[15] i novament el 1818 i 1819 per a reedificar-la, segons el projecte del mestre de cases Jaume Flaquer.[16][17] A la mort de Salvador, la propietat fou heretada pel seu fill Zenó, corredor reial de canvis,[18] que litigà contra els creditors del seu pare i del seu avi matern Josep Saurí.[19]

El 1833, l'adroguer Josep Almirall i Alier, segrestador dels seus béns, va demanar permís per a reparar dos forats a la façana.[20] Finalment, el 1838 el mateix Almirall i altres creditors van establir la propietat en emfiteusi al comerciant Francesc Vilarassau i Barnils.[21][4] Poc després, el 1839, aquest va vendre al seu veí Pere Mayol un angle de la seva casa que s'entrellaçava amb la d'aquest al carrer de l'Allada,[22] i va demanar permís per a reconstruir la façana del carrer dels Assaonadors a la cantonada amb el de l'Allada, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gras i Alfonso.[23] Tanmateix, els veïns s'oposaren a la reedificació de la volta sobre el carrer, el que va motivar que Vilarassau fos indemnitzat, 2/3 per ells i 1/3 per l'Ajuntament.[23][24]

El 1844, Vilarassau va demanar permís per a transformar una finestra en porta al carrer de la Blanqueria, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera,[25] i el 1846, va ser admès al Col·legi de Corredors Reials de Canvis de Barcelona.[26][27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ AHPB, notari Gaietà Olzina i Massana, 13-05-1780 i 23-05-1780.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 AHPB, notari Ramon Taxonera, manual 1.245/5 (2a part), f. 90-97v, 17-09-1838.
  5. ↑ Maixé Altés, 1986, p. 172.
  6. ↑ «Joseph Saurí i Tria. Corredor Reial de Canvis. Mitjà de la Blanqueria (Blanqueria) i Assaonadors. Casa. Planta baixa i dos pisos. Fer obertures i refer l'empedrat del carrer». C.XIV Obreria C-23/1780-147. AHCB, 28-07-1780.
  7. ↑ «Joseph Saurí i Tria. Corredor Reial de Canvis. Assaonadors. Casa. Convertir finestres en balcons». C.XIV Obreria C-37/1785-35. AHCB, 04-03-1785.
  8. ↑ AHPB, notari Gaietà Olzina i Massana, 18-12-1787.
  9. ↑ «Joseph Sauri i Tria. Reial Corredor de Canvis. Assaonadors. Casa. Fer estreta una porta, obrir-ne una altra i canviar fustes». C.XIV Obreria C-47/1788-078. AHCB, 18-04-1788.
  10. ↑ «Joseph Saurí i Tria. Corredor Reial de Canvis. Allada (Allada-Vermell). Casa. Reobrir una porta». C.XIV Obreria C-56/1790-170. AHCB, 02-07-1790.
  11. ↑ Valls Junyent, Francesc. La Cataluña atlántica: Aguardiente y tejidos en el arranque industrial catalán. Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2020, p. 220. 
  12. ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciants, 1808, p. 369. 
  13. ↑ «Salvador Taxonera del Bosch. Comerciant. Assaonadors i Mitjà de la Blanqueria (Blanqueria). Casa. Recomposar la teulada i convertir les finestres del segon pis en balcons». C.XIV Obreria C-101/1806-099. AHCB, 08-08-1806.
  14. ↑ «Salvador Taxonera del Bosch. Mitjà de la Blanqueria (Blanqueria). Casa. Aixecar una part de la façana». C.XIV Obreria C-101/1806-109. AHCB, 04-09-1806.
  15. ↑ «Salvador Taxonera del Bosch. Assaonadors, Mitjà de la Blanqueria (Blanqueria) i Allada (Allada-Vermell). Casa. Posar puntals a la façana d'Allada per la presència d'esquerdes». C.XIV Obreria C-108/1816-055. AHCB, 10-08-1816.
  16. ↑ «Salvador Taxonera del Bosch. Allada (Allada-Vermell). Casa. Reedificar de tres pisos i posar-hi balcons de sortida». C.XIV Obreria C-112/1818-084. AHCB, 24-09-1818.
  17. ↑ «Salvador Taxonera del Bosch. Comerciant. Allada (Allada-Vermell). Enderrocar i continuar la paret nova fins a la cantonada d'Assaonadors per no deixar racons». C.XIV Obreria C-114/1819-081. AHCB, 07-09-1819.
  18. ↑ Guía estadística de Barcelona y manual de forasteros, 1836, p. 233. 
  19. ↑ «Causa de don Zenón Taxonera del Bosch, corredor real de cambios de Barcelona, contra los acreedores de su difunto padre, Salvador Taxonera, y de su abuelo materno, Josep Saurí y Tria». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 2145. ACA, 1829.
  20. ↑ «José Almirall i Alier. Droguer. Segrestador dels béns de Zenon Taxonera. Assaonadors xamfrà amb Allada 9. Quarter 1, barri 5, illa 65. Reformar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-68. AHCB, 18-10-1833.
  21. ↑ «Exoneració de Francisco Vilarassau (i Barnils) del pagament de contribucions per les dues cases del carrer Mediana de la Blanquería fins al 1844». A182 Comissió d'Hisenda 2752. AMCB, 13-09-1848.
  22. ↑ AHPB, notari Ramon Taxonera, manual 1.245/5 (3a part), f. 6-10, 10-01-1839.
  23. ↑ 23,0 23,1 AHCB, C.XIV Obreria C-132, 03-12-1839.
  24. ↑ «Enderroc i reedificació del frontal de la casa de Francisco Vilarasau als carrers Asahonadors i Blanqueria». Q136 Obres públiques 3/1 530. AMCB, 21-02-1840.
  25. ↑ «Francisco Vilarasau. Blanqueria 36. Modificar la façana de la casa». Q127 Foment 25/1844. AMCB, 29-01-1844.
  26. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 500-501, 22-12-1846.
  27. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 258. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Francesc Vilarassau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Francesc_Vilarassau&oldid=34639912»