Vés al contingut

Casa Francesca Vilardell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Francesca Vilardell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1850 construcció, Arquitecte: Josep Boixareu i Gallart Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiereta, 16 i Sant Pacià, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 41″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.37816°N,2.16824°E / 41.37816; 2.16824

La casa Francesca Vilardell és un edifici situat als carrers de la Riereta i Sant Pacià del Raval de Barcelona.

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos en cantonada. La composició de les façanes presenta tres cossos horizontals; l'inferior (planta baixa i entresol) és una porxada d'arcs de mig punt, mentre que l'intermedi (primer, segon i tercer pis) està decorat amb plafons en relleu amb medallons de terracota.

Història

[modifica]

El 1850, Francesca Vilardell i Monràs (vegeu plaça d'Artós), natural de Maó i esposa de Joan Muntadas i Campeny, va adquirir la casa-fàbrica de Ferriol Vilella en subhasta pública als seus hereus,[1] i tot seguit, va demanar permís per a enderrocar-la i reconstruir-la de nova planta, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[2][3] Després d'enviudar, el 1859 es va casar en segones noces amb l'advocat Fèlix Maria Milans, natural de Caldes d'Estrac,[4] i a la seva mort, les seves propietats foren heretades pel seu fill Joan Frederic Muntadas i Vilardell,[5] administrador de finques amb despatx al carrer del Pi, 10.[6]

De bon començament s'hi va instal·lar la fàbrica de goma elàstica de Rubió i Manresa:[7] «Riereta, 16. Fábrica de varios objetos de goma elastica volcanizada y gutapercha. Bandas de billar. Tubos para cañerías de gas, agua ó para cualquiera otro líquido. Plancha para toda clase de usos y otros artículos de goma. Fábrica de gutapercha. Plancha delgada para sombreros. Cubetas para litógrafos, etc. Sres. Rubió y Maresma.»[8]

A la dècades del 1920 i 1930, un dels locals dels baixos era ocupat pel taller de crin vegetal i arpillera de Ramon Giné,[9][10][11] posteriorment Manufactura Española L. Pauli de crin animal i vegetal, amb fàbrica a Badalona.[12][13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diario de Barcelona, 29-11-1850, p. 6330. 
  2. ↑ AMCB, Q127 Foment 525 C.
  3. ↑ «Arxiu RACBASJ 26.3». Relació documental dels projectes conservats a l'arxiu de l'Acadèmia. 1850-1890. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1850. Arxivat de l'original el 2017-03-13 [Consulta: 30 octubre 2022].
  4. ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobrequés, manual 1.325/10, f. 373v-376v, 7-12-1859. Capítols matrimonials entre Fèlix Maria Milans i Francesca Vilardell.
  5. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 429. 
  6. ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 180. 
  7. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 144, 273. 
  8. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 336, 451, 546, 547, 567, 759, 968, 213 (anuncis). 
  9. ↑ Ramon Giné. «Riereta 16. Instal·lar un electromotor en un magatzem de crin vegetal». Q127 Foment 104/1920. AMCB.
  10. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 360. 
  11. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 559. 
  12. ↑ Heraldo deportivo, 5-6-1933, p. 5. 
  13. ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 204, 951. 

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Francesca Vilardell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Francesca_Vilardell&oldid=33589743»