Vés al contingut

Casa Gayolà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Gayolà
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Portal de l'Àngel, 2, Arcs, 8 i Capellans, 5 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.3847°N,2.1744°E / 41.3847; 2.1744

La casa Gayolà era una finca, actualment desapareguda, situada als carrers dels Arcs i dels Capellans i l'avinguda del Portal de l'Àngel (abans plaça de Santa Anna de Barcelona) de Barcelona.

Història

[modifica]

Té el seu origen en l'adquisició feta el 1668 per Esteve de Serra i Vilella[1] a Maria de Planella i de Xammar.[2][3][4] El 1732, la seva neta Maria Antònia de Serra i Prous[5] es va casar amb Ignasi de Gayolà i de Vilosa,[6][4] que va engrandir la propietat amb sengles adquisicions el 1753[7][4] i el 1756.[8][4] El 1783, Bartomeu Sallés, procurador de Maria Antònia de Serra, va demanar permís per a reformar el frontis del carrer dels Capellans,[9] i novament el 1794 per a obrir una finestra i convertir una altra en balcó al carrer dels Arcs.[10] L'hereu del matrimoni fou Antoni de Gayolà i de Serra,[11] que el 1786 va demanar permís per a obrir una finestra a la plaça de Santa Anna.[12] El 1822, Antoni Canals, procurador del seu germà Ignasi (Figueres, 1751-Barcelona, 1837),[13][14] va demanar permís per a emblanquinar la façana del carrer dels Capellans,[15] i novament el 1824 per a reformar un balcó al carrer dels Arcs.[16]

El 1854, el seu net Antoni de Gayolà i de Desprat[17] va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres un nou cos d'edifici a la plaça de Santa Anna, 26 (actualment avinguda del Portal de l'Àngel, 2).[18] El 1861, la seva filla Agnès de Gayolà i de Casanovas[19] es va casar amb Arcadi Pujol de Senillosa i de Vedruna,[20] i a la seva mort, la finca fou heretada per la seva filla Dolors Pujol de Senillosa i de Gayolà.[4] El 1873, i per a pagar diversos deutes, el seu pare (casat amb segones noces amb Helena de Gayolà i de Casanovas,[21] germana de la seva primera dona) va promoure la venda judicial de la major part de la finca (exceptuant-ne el cos modern),[22] que fou adjudicada per 295.800 pessetes a Antònia Matas i Vallmajor, vídua de Ponç Morera i Busó, en nom dels seus fills.[4] Una part dels diners obtinguts foren invertits en la compra de la finca núm. 44 del carrer de Ponent (actualment Joaquín Costa) per a Dolors (vegeu casa-fàbrica Mestres).[4]

En aquesta època, hi havia la fàbrica d'espelmes de Pere Abella i Cirera[23] i la filatura de cotó de Josep Cuspinera.[24]

El 1903, la Central Catalana de Electricitat, que el 1897 havia posat en marxa la Central Vilanova, va adquirir la finca a Ramon i Ricard Morera i Matas per a establir-hi la seu social (vegeu Antiga Hidroelèctrica de Catalunya).[25]

Quarteró núm. 43 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Esteve Jaume de SERRA y VILELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ «Maria de PLANELLA y de XAMMAR». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. ↑ AHPB, notari Marià Rosich, 30-7-1668.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 AHPB, notari Melitó Llosellas i Bruguera, manual 1.359/23, f. 839-875, 7-6-1873.
  5. ↑ «María Antonia de SERRA y PROUS». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ «Ignasi de GAYOLA y de VILOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ AHPB, notari Ramon Serra, 17 i 19-2-1753.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Casani, 22-2-1756.
  9. ↑ «Barthomeu Sallés. Procurador d'Antonia de Gayolà i de Serra. Capellans. Cases. Afegir pisos i obrir balcons amb ampit i finestres. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-32/1783-90. AHCB, 26-05-1783.
  10. ↑ «Bartholome Sallés. Apoderat de Antonia Gayolá. Arcs. Casa. Obrir una finestra i convertir una finestra en balcó». C.XIV Obreria C-67/1794-069. AHCB, 13-05-1794.
  11. ↑ «Antoni de GAYOLA y de SERRA». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ «Antonio de Gayolà i Serra. Plaça de Santa Anna 8 (avinguda del Portal de l'Àngel). Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-42/1786-157. AHCB, 21-08-1786.
  13. ↑ «Ignasi de GAYOLA y de SERRA». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. ↑ «Ignacio de Gayolá y de Serra». Db-e. Real Academia de la Historia.
  15. ↑ «Antoni Canals. Procurador d'Ignasi de Gayolà. Capellans. Emblanquinar la façana». C.XIV Obreria C-119/1822-026. AHCB, 04-03-1822.
  16. ↑ «Antoni Canals. Apoderat d'Ignasi de Gayolà. Arcs. Casa. Substituir l'ampit de fusta d'un balcó per un de ferro amb sortida». C.XIV Obreria C-123/1824-088. AHCB, 18-07-1824.
  17. ↑ «Antoni de GAYOLA y DESPRAT». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ «Casa de D. Antonio de Gayolá». Gràfics 06201, 06202, 06203. AHCB, 26-03-1854.
  19. ↑ «Agnes de GAYOLA y CASANOVES». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. ↑ «Arcadi PUJOL DE SENILLOSA y de VEDRUNA». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ «Helena de GAYOLA y CASANOVES». geneanet. Martín Rodríguez.
  22. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 21-11-1872, p. 11660. 
  23. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 663. 
  24. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 679. 
  25. ↑ Fàbregas, 2018, p. 151.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Gayolà&oldid=33857010»