Casa Germans Duran
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | carrer de la Princesa | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romanticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Princesa 14, Barra de Ferro, 1 i Pou de la Cadena, 9 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 888 | |||
La Casa Germans Duran és un edifici situat als carrers de la Princesa, Barra de Ferro i del Pou de la Cadena de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici d'habitatges amb façana a tres carrers, format per dos cossos: el més antic, amb façana als carrers de la Barra de Ferro i del Pou de la Cadena; i l'altre, un edifici pantalla amb façana al carrer de la Princesa. Aquest té uns baixos amb portals de llinda i quatre pisos, lligats per plafons emmotllurats en els paraments cecs. Els motius de les baranes de ferro forjat són característics d'aquesta època.[1]
Història
[modifica]
El 1775, el corredor de canvis Pau Arolas i Sensat[2] va demanar permís per a posar una gelosia al primer pis i obrir un balcó al segon pis de la seva casa del carrer d'en Novell (actualment de la Barra de Ferro),[3] i novament el 1777 per a fer-hi balcons.[4] Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu gendre Antoni Bonaventura Gassó i Borrull,[2] que el 1807 va demanar permís per a reedificar una part del frontis per a igualar-la amb el del veí Palau Gomis, la qual cosa va originar una disputa amb l'Ajuntament sobre les alineacions.[5][6]
El 1820, el teixidor de vels Lluís Puig i Monjo va demanar permís per a col·locar-hi el rètol de la seva fàbrica.[7][6]
El 1858, arran de l'obertura del nou carrer de la Princesa (que afectava la finca), els germans Manuel i Francesc Duran i Crehuet van encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Joan Nolla i Cortès i el mestre d'obres Pau Jambrú i Badia, que van projectar un nou cos d'edifici amb façana a aquest carrer.[8][9][1][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Germans Duran». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Tubau, 1996, p. 9-10.
- ↑ «Pau Aroles. Novell (Barra de Ferro). Corredor de Llotja i Canvis. Posar una gelosia a una finestra, fer un balcó». C.XIV Obreria C-9/1775-104. AHCB, 06-09-1175.
- ↑ «Pau Aroles. Comerciant. Barra de Ferro. Posar balcons, planta baixa i tres pisos». C.XIV Obreria C-13/1777-14. AHCB, 31-01-1777.
- ↑ «Antoni Bonaventura Gassó. Comerciant. Barra de Ferro. Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos». C.XIV Obreria C-102/1807-009. AHCB, 03-02-1807.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Lluís Puig i Monju. Mestre teixidor de vels. Barra de Ferro (casa Gassó). Casa. Posar un rètol sobre la porta d'accés als pisos». C.XIV Obreria C-115/1820-050. AMCB, 06-07-1820.
- ↑ «Manuel i Francisco Durán Crehuet. Princesa i Pou de la Cadena. Construcció de la façana d'una casa». Q127 Foment 956 bis C. AMCB.
- ↑ «Pou de la Cadena 9, Princesa 14 i Barra de Ferro 1». Q127 Foment 81/1858. AMCB, 01-07-1858.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 336. ISBN 9788491562160.
- Tubau, Albert. La projecció pública d'Antoni Bonaventura Gassó (Vilanova i la Geltrú, 1752 - Barcelona, 1824), 1996.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Germans Duran». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.