Casa Gironella
No s'ha de confondre amb Casa Vives (Barcelona). |
Casa Gironella | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Sant Sever, 3 i Sant Felip Neri, 1 | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Marquesat de Gironella | |||
La Casa Gironella era un edifici situat als carrers de Sant Sever (antigament Baixada de Santa Eulàlia) i de Sant Felip Neri del Barri Gòtic de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]Segons la documentació notarial, els orígens d'aquesta finca es remunten al segle xvi, quan pertanyia a Jeroni de Malet, de qui va passar a la seva filla Violant,[1] casada amb Joan de Josa, senyor de Les Sitges.[2] L'hereva Paula de Josa i de Malet (†1624)[3] es va casar en segones noces amb Miquel II d'Agulló, baró de Gironella,[4] i la propietat passà a mans d'aquest llinatge.
El 1787, Menna de Sentmenat-Agulló-Pinós-Fenollet i de Ribera-Claramunt (1728-1795), sisè marquès de Gironella,[5] va demanar permís per a eixamplar una finestra del segon pis,[6] i per a convertir una altra de la cantonada en una galeria,[7] i novament l'any següent per a construir-hi una miranda.[8]
El 1822, la seva vídua Llúcia Antònia de Vega[9] i el seu fill Pere Nolasc d'Agulló-Pinós-Fenollet i de Vega[10] van vendre la finca (que es trobava en estat ruïnós) al fuster Josep Botey i Soler.[11] Tanmateix, arran del restabliment dels majorats després del Trienni Liberal (1820-1823), es va acordar verbalment la restitució de la propietat, la qual es va formalitzar el 1833.[12] Tot seguit, Llúcia Antònia de Vega, la seva neta Maria Lluïsa d'Agulló-Pinós-Fenollet, marquesa de Gironella,[13] i el marit d'aquesta, Manuel Calvo de Encalada-Orozco, marquès de Villapalma,[14] l'establiren en emfiteusi al mateix Botey,[15] que va cedir-ne una part a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri,[16] i l'any següent la va fer reedificar segons el projecte del mestre d'obres Pere Casals.[17][18]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Violant de MALET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Joan de JOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Paula de JOSA y MALET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Miguel (II) de AGULLO». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Mena de Sentmenat Agulló-Pinós-Fenouillet y Ribera-Claramunt». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Mena Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenollet y de Ribera-Claramunt. Marquès de Gironella. Sant Felip Neri (davant el carrer de Sant Domènec). Casa. Eixamplar una finestra». C.XIV Obreria C-43/1787-38. AHCB, 05-03-1787.
- ↑ «Marquès de Gironella. Baixada de Santa Eulàlia i Sant Felip Neri. Casa. Convertir una finestra en un balcó mirador». C.XIV Obreria C-13-09-1787. AHCB.
- ↑ «Marquès de Gironella. Sant Felip Neri. Casa. Fer un mirador». C.XIV Obreria C-48/1788-172. AHCB, 16-08-1788.
- ↑ «Lucía-Antonia de Vega y Sentmenat de Agulló-Pinós». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Pedro-Nolasco de Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenouillet y Vega». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ AHPB, notari Josep Clos i Trias, 9-9-1822.
- ↑ AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 61-65, 18-2-1833.
- ↑ «Luisa de Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenouillet y Sans de Barutell-Sala-Montrodón». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Manuel Calvo de Encalada-Orozco y Rodríguez de Valcárcel». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 65v-76v, 18-2-1833.
- ↑ AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 269-270v, 29-4-1833.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-119, 20-9-1834.
- ↑ «Carrer Sant Sever 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).