Casa Gispert
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Botiga  | |||
| Part de | Casa Casimir Rull | |||
| Construcció | 1911 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sombrerers, 23 i St. Antoni dels Sombrerers, 8 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Tipus | Establiment de gran interès | |||
| Id. IPAC | 43595 | |||
| Id. Barcelona | 4373 | |||
| Lloc web | casagispert.com | |||
.jpg)
La Casa Gispert és un establiment situat als carrers dels Sombrerers, 23 i de Sant Antoni dels Sombrerers, 8 de Barcelona, catalogat com a de gran interès (categoria E1).[1][2] L'edifici on es troba està catalogat com a bé cultural d'interès local.[3]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta baixa i cinc pisos, amb tres obertures per planta. Els balcons són correguts de llosa de pedra motllurada, llevat del primer pis; i les baranes són de ferro de barrots verticals. N'emfasitzen l'horitzontalitat un fris de pedra motllurada a l'alçada de cada forjat, sota el qual hi ha una tira esgrafiada, que gira potenciant la cantonada.[3]
La botiga disposa de dos portals, situats als costats de l'escala de veïns, essent l'entrada pel de la dreta. Estan emmarcats per sengles mobles de fusta motllurada amb un calaix a la llinda i plafons laterals als brancals, de vidre pintat negre i rètols esgrafiats.[4][2]
A l'interior es conserva gran part del mobiliari original: el taulell mostrador, els prestatges amb o sense calaixos per a la mercaderia, així com els cistells de vímet i l'utillatge. És destacable el forn de llenya per a torrar els fruits secs, únic a Europa i que continua funcionant en l'actualitat.[4][2]
Història
[modifica]Can Tano
[modifica]A finals del 1828, el taverner Gaietà Vínzia i Sogno (†1863),[5] cuiner de la fonda de la Creu de Malta (anomenada de les Mosques pel carrer on era situada),[6][7] va adquirir als marmessors de Raimunda Llopart i Baví un edifici de finals del segle xviii als carrers de Sombrerers i de Sant Antoni,[8][9][10] on va establir una fonda, coneguda popularment com a Can Tano (de Cayetano). El 1833, va demanar permís per a canviar-ne el rètol i rebatejar-la com a de les Mosques Noves.[11] Posteriorment es va retirar del negoci, i el 1857 va tornar a fer-se'n carrec.[12][7][13] El 1860, la fonda va passar a ser regentada per Francesc Gost «Quico»,[14][15] que el 1880 la va traslladar al carrer dels Sombrerers, 1 amb el nom de La Aurora.[7][16][17]
Josep Vínzia i Punti, fill de Gaietà, era casat amb Lluïsa Falciola i Badanelli,[18][19] i la seva filla Gaietana Vínzia i Falciola es va casar amb Casimir Rull i Blasi,[18] que cap al 1889 hi va fer construir l'edifici actual.[20]
Casa Gispert
[modifica]A principis del segle xx hi havia la botiga de safrà i drogueria de Francesc Cuadrenys,[21] i el 1911, el metge de Centelles Josep Gispert comprà la botiga per als seus dos fills Enric i Alfons (E & A Gispert), especialitzant-se en la venda a l'engròs de productes colonials.[3][22] El 1993, la vídua d’Enric Gispert traspassà el negoci als germans Margenat, que l'orientaren cap al comerç minorista. Des del 2013, el regenten Gemma Marín i Enric Comelles.[22]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Gispert». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E1: Establiments de gran interès, 26-02-2016, p. 15-16.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Casa Gispert». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 «Casa Gispert». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-11-1863, p. 10218.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-02-1819, p. 448.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Masriera Colomer, Artur. Los buenos Barceloneses: hombres, costumbres y anécdotas de la Barcelona ochocentista (1850-1870). Ediciones Polígrafa, p. 147.
- ↑ «Marianna Llopart. Sombrerers i Sant Antoni (Sant Antoni dels Sombrerers). Casa. Planta baixa i quatre pisos. Enderrocar i reedificar part de la casa». C.XIV Obreria C-48/1788-090. AHCB, 05-05-1788.
- ↑ AHPB, notari Fèlix Maria Falguera, manual 1.213/15, f. 234-239, 19-12-1828.
- ↑ «Pla que demostra la extensió y límits dels alous de que se compon la casa que los Srs. Marmessors testamentaris de la Sra. Raymunda Llopart y Basi (...) han venut a Cayetano Vincia mestre taberner de Barcelona situada en lo carrer dels Sombrerers de Sant Antoni (...) ab escriptura (...) als 19 de Desembre de 1828». Gràfics 03531. AHCB, 29-01-1829.
- ↑ «Cayetano Vincia. Fondista. Sombrerers 4. Quarter 1, barri 2, illa 36. Canviar rètol». C.XIV Obreria C-115/1833-49. AHCB, 03-07-1833.
- ↑ Diario de Barcelona, 29-11-1857, p. 9869.
- ↑ Suñé, Ricard. Nueva crónica de Barcelona: historia de la ciudad a través de sus calles y de sus tradiciones, Vol. 3. Seguí, 1939, p. 1432.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-03-1860, p. 2888.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 234.
- ↑ Diario de Barcelona, 15-11-1890, p. 13481.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 18-11-1890, p. 13595.
- ↑ 18,0 18,1 Diario de Barcelona, 06-03-1878, p. 2815.
- ↑ Casanova i Antonio, Josep A. «Antònia Canet i Gaietà Vínzia, personatges desconeguts del nomenclàtor de carrers de Mollet del Vallès». Miscel·lània, 21, 2006, pàg. 81-88.
- ↑ «Petició de Casimiro Rull perquè se l'indemnitzi per una faixa de terreny que ha cedit a la via pública, amb motiu de la reedificació de la casa nº 23 del carrer Sombrerers». Q136 Obres públiques 3/0 2041. AMCB.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1248.
- ↑ 22,0 22,1 «Casa Gispert». Ruta dels emblemàtics. FICC (Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya).
