És un habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa i pis, amb grans finestrals mirant al sud i completament cec en el seu extrem nord. L'edifici s'articula a l'entorn d'una escala central, el pis superior és ocupat pels dormitoris i l'inferior pel vestíbul, serveis i garatge. En aquesta distribució és on es distingeix la influència de la Bauhaus: correspondència entre funció i espai. La façana està revestida amb plaquetes de gres blanc i els angles amb peces de ceràmica blanca. Hi ha elements metàl·lics (baranes, estructures) pintats de verd fosc. S'ha modificat per incorporar persianes exteriors.[2]
↑«Casa Iranzo». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r maig 2012].
