Casa Jaume Canes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romanticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Boters, 10 i Palla, 29 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52337 | |||
| Id. Barcelona | 242 | |||
La casa Jaume Canes és un edifici situat al carrer dels Boters, 10 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El 1847, el teixidor de vels Jaume Canes i la seva esposa Maria Casanovas van adquirir a Joaquim Jorí i Molins i als marmessors de Jaume Jorí una finca al carrer dels Boters per 13.600 lliures,[3] i va encarregar el projecte d'un nou edifici a l'arquitecte Joan Cortès i de Ribera,[4] que va cobrar 18.155 lliures 4 sous i 3 diners.[5]
Canes fou l'administrador de la societat minera Fomento Industrial, que explotava les mines de lignit dels termes de Calaf i Sant Martí Sesgueioles[6] i el 1863 es va fusionar amb Prosperidad Catalana i Industrial minera de Calaf[7] per a constituir la Unión Minera.[8]
Al principal hi ha l'anomenada Academia Central de Corte F. Larauza, una escola de modistes fundada a principis del segle xx per Elisa Marsell (†1956),[9] vídua del corresponsal de diaris Ernest Larauza,[10] sota la raó social Vda. de E. Larauza[11] i continuada per la seva filla Flora, que conserva encara el seu reclam publicitari.[1]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa i quatre pisos. Els baixos tenen dues entrades, una d'elles corresponent a la porta d'accés a l'edifici i l'altra a un local comercial[1] amb sortida al carrer de la Palla, 29: «un pasadizo que constituye una servidumbre activa de la casa número diez de la calle de Boters, como la que mediante dicho pasadizo comunica con la calle de la Paja, en la que tiene el número veintenueve.»[12]
Les obertures són en forma rectangular i estan resseguides per motllures. Al damunt s'hi disposen un parell de mènsules que actuen com a suport visual de la balconada del pis principal, que té una barana de ferro colat. La resta de pisos exhibeixen dos balcons individuals, les baranes dels quals decreixen en dimensions a mesura que augmenta l'alçada de l'edifici.[1]
La façana està decorada per uns plafons verticals enfonsats, a l'interior dels quals s'insereixen uns relleus de terracota que presenten motius de fullatge i cargols marins. El relleu central és més ample, mentre que als laterals se'n situen dos de més estrets. Hi ha un punt, ubicat entre el segon i el tercer pis, en què una motllura horitzontal parteix els relleus i en fa una clara divisió. Al centre de la façana i precedint-ne la cornisa de coronament, hi ha un altre relleu de terracota, aquest cop en posició horitzontal.[1]
A la reixa d'una porta del vestíbul figura la data de 1848[1] i les inicials JC.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Edifici d'habitatges (inclou l'antiga Pirotècnia Estapé)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges (inclou l'antiga Pirotècnia Estapé)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, 27-08-1847.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 277 C.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, 10-07-1849.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 115, 207.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 12-08-1863, p. 7274.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-12-1863, p. 11261.
- ↑ La Vanguardia, 15-01-1956, p. 26.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1898, p. 903.
- ↑ La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 04-05-1919, p. 6.
- ↑ BOE, 13-05-1972, p. 8466.
Bibliografia
[modifica]- Boixereu Vila, Esther «Historia minera de la cuenca lignitífera de Calaf (Barcelona). Un Patrimonio Minero prácticamente desaparecido». De re metallica. Revista de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, 9, 12-2007, pàg. 53-60. ISSN: 1888-8615.
- García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, pàg. 31-110.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Jaume Canes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.