Casa Joan Anglada (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Josep Fontserè i Mestre | |||
| Construcció | 1871 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Hospital, 36 i Jerusalem, 1 | |||
| ||||
La Casa Joan Anglada és un edifici situat als carrers de l'Hospital i de Jerusalem del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]L'indià de Sant Feliu de Guíxols Joan Anglada i Carreras s'instal·là a Humacao (Puerto Rico), on tenia una empresa amb el seu germà Domènec.[2] Un cop tornat a Barcelona, l'abril del 1871 va adquirir en subhasta pública una casa als carrers de l'Hospital i de Jerusalem[3] i la feu reconstruir de nova planta com a residència familiar,[4] segons el projecte del mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre.[5]
Poc després, s'hi van instal·lar els magatzems de sastreria Fèlix,[6] succeïts per la Tienda de San Agustín, de Ventura Truñó,[7] i després per El Fènix[8] i els magatzems de merceria La Moda, entre d'altres.[9] El 1911, hi van obrir els magatzems tèxtils Vilardell, amb diverses sucursals a la ciutat,[10] i que el 1928 van obrir un nou establiment a la Via Laietana, 49 (vegeu Casa Vilardell).[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 210.
- ↑ AHPB, notari Francesc Planas i Castelló, 22-04-1871.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 211.
- ↑ «Juan Anglada. Hospital 36 i Jerusalem (1). Enderrocar i construir casa». Q127 Foment 2297 C. AMCB, 22-05-1871.
- ↑ El Porvenir de la industria, 17/11/1876, p. 897.
- ↑ El Eco de Barcelona, 18/4/1883, p. 30.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 927.
- ↑ El Eco de la moda, 21/10/1905, p. 344.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1931, p. 506.
- ↑ Fraiz Ordóñez, Jesús «Casa Vilardell, de comercio a comisaría y hotel». La Vanguardia, 11-07-2023.
- ↑ Aguilera, Gemma «Magatzems comercials desapareguts a Barcelona: un patrimoni sentimental perdut». Tot Barcelona, 22-10-2022.
Bibliografia
[modifica]- Rodrigo y Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: Capitals cubans en l'economia catalana. Barcelona: Fundació Noguera, juny 2007. ISBN 978-84-9779-529-6.