Casa Joan Antoni Tresserra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | plaça del Duc de Medinaceli | |||
| Arquitecte | Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Construcció | 1852 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Duc de Medinaceli, 5 i Pg. Colom, 21 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 544 | |||
La casa Joan Antoni Tressera és un edifici situat a la plaça del Duc de Medinaceli, 5 i el passeig de Colom de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]El 1848, l'indià i comerciant Jaume Badia i Padrines (Torredembarra, 1796 - Barcelona, 1863),[2] va adquirir el solar número 4 del desamortitzat convent de Sant Francesc per 135.250 duros.[3][4] Posteriorment, l'establí en emfiteusi al també comerciant Joan Antoni Tresserra i Barreiro,[5] cònsol de la República Argentina a Barcelona,[6] que el 1852 hi va encarregar el projecte d'una residència senyorial a l'arquitecte Josep Oriol Mestres.[7][8][9]
Descripció
[modifica]Originalment de planta baixa, entresòl i tres pisos, al segle xx se li van afegir dos pisos més i un àtic coronat per una torre a la cantonada.[10][1] La façana presenta un aspecte sobri i gairebé sense elements ornamentals, i les obertures s'organitzen en eixos verticals de balcons amb llinda plana i llosana de pedra de Montjuïc amb volada que es redueix en alçada, tots ells amb barana de ferro excepte els del primer pis, amb balustrada, i finestres a l'entresol i àtic.[1] El portal principal és d'arc de mig punt i inclou l'entresol.[1] El parament és d'especejament horitzontal a la planta baixa i l'entresol i d'estruc llis emmarcant les obertures a la resta.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Jaume BADIA-PADRINES». geneanet. mtbalaguer.
- ↑ AHPB, notari Manuel Clavillart, 15-04-1848.
- ↑ El Telégrafo (edición mañana), 08-05-1869, p. 3080.
- ↑ La Corona de Aragón, 16-09-1856, p. 1.
- ↑ «Juan Antonio Tresserra. Plaça Duc de Medinaceli (5) i Muralla de mar (ara passeig de Colom 21). Construir casa». Q127 Foment 645 C. AMCB, 1852.
- ↑ «Casa de Juan Antonio Tresserra». Gràfics. AHCB.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Casa Tresserra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 240-244. ISBN 9788491562160.
- Barraquer i Roviralta, Gaietà. «Los conventos barceloneses en los tiempos posteriores al incendio.». A: Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Barcelona: Imprenta de F.J. Altés y Alabart, 1915-1917, p. 371-400.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Tresserra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.