Casa Joan Manuel Bofill
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||
| Arquitecte | Elies Rogent i Amat | ||||
| Construcció | 1860 | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Ample, 23 i Carabassa, 21 | ||||
| |||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 47 | ||||
La Casa Joan Manuel Bofill és un edifici situat als carrers Ample i d'en Carabassa del Barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]El 1857, el fabricant d'Olot Miquel Castanys i Masoliver[2][3] va adquirir en emfiteusi a Marià Sagarriga (òlim Borràs) i Mezquita, VI comte de Creixell i IV baró de la Pobadilla, natural de Morella[4] i resident a València,[4] una casa antiga als carrers Ample i d'en Carabassa.[5] El 1860, l'indià Joan Manuel Bofill i Pintó (1811-1878), natural de Cartagena de Indias (Colòmbia),[6] va adquirir-ne la major part per 29.000 duros,[7] i va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Elies Rogent.[8][1]
El 1852, Bofill i el seu cunyat Miquel Martorell i Peña havien fundat la companyia naviliera Bofill, Martorell i Cia,[9] amb seu al núm. 9 del carrer Ample.[10] Finalment, la societat es va acabar liquidant entre el 1866 i 1867,[11] i el 1868, els germans Miquel, Joan i Manuel Martorell es van retirar del negoci per a dedicar-se al col·leccionisme (vegeu Museu Martorell), mentre que Joan Manuel Bofill i el seu fill Joan Bofill i Martorell (1839-1927)[12][13] van crear la societat J.M. Bofill i Fill (posteriorment Fills de J.M. Bofill), dedicada a la importació de carbó[14] i amb seu al mateix edifici.[13][15][16]
El 24 de febrer del 1893, el fill petit Josep Bofill i Martorell (1852-1883),[17] enginyer industrial, fou assassinat al seu despatx d'un tret de pistola pel ciutadà anglès Samuel Willie.[13]
Posteriorment, s'hi instal·là el despatx de la filatura de cotó de Joan Escoda i Vinyas a Vilanova i la Geltrú.[18]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 141, 315.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 211.
- ↑ 4,0 4,1 «Mariano Sagarriga Borras Mezquita». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/27, f. 346v-355v, 4-8-1857.
- ↑ «Joan Manuel Manel BOFILL i PINTÓ». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/35, f. 374-384, 24-3-1860.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1083 C, 1-8-1860.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 69.
- ↑ El Consultor, Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 100, 112, 117, 119, 200.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 78-79.
- ↑ «Joan BOFILL i MARTORELL». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «QUI ERA EL SENYOR BOFILL DE SITGES QUE VA PINTAR SANTIGO RUSIÑOL? I QUINA RELACIÓ TENIA AMB RAMON CASAS?». Criticart (blog), 02-06-2016.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 79.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 682.
- ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 168.
- ↑ «Josep BOFILL i MARTORELL». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 95, 116, 138, 344.
Bibliografia
[modifica]- Rodrigo y Alharilla, Manuel «Navieras y navieros catalanes en los primeros tiempos del vapor 1830-1870». Transportes, Servicios y Telecomunicaciones, 13, 12-2007, pàg. 62-92. Arxivat de l'original el 2023-05-29 [Consulta: 25 octubre 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les plantes. Universitat de Barcelona.
- «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les façanes. Universitat de Barcelona.
- «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les obertures. Universitat de Barcelona.