Casa Joan Manuel Bofill
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Elies Rogent i Amat | |||
| Construcció | 1860 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Ample, 23 i Carabassa, 21 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 47 | |||
La Casa Joan Manuel Bofill és un edifici situat als carrers Ample i d'en Carabassa del Barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història[modifica]
El 1860, l'indià Joan Manuel Bofill i Pintó (1811-1878), natural de Cartagena de Indias (Colòmbia),[2] va adquirir al fabricant Miquel Castanys i Masoliver[3][4] la major part de la casa del comte de Creixell als carrers Ample i d'en Carabassa per 29.000 duros,[5] i va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Elies Rogent.[6][1] El 1852, Bofill i el seu cunyat Miquel Martorell i Peña havien fundat la companyia naviliera Bofill, Martorell i Cia,[7] amb seu al núm. 9 del carrer Ample.[8]
Finalment, la societat es va acabar liquidant entre el 1866 i 1867,[9] i el 1868, els germans Miquel, Joan i Manuel Martorell es van retirar del negoci per a dedicar-se al col·leccionisme (vegeu Museu Martorell), mentre que Joan Manuel Bofill i el seu fill Joan Bofill i Martorell (1839-1927)[10][11] van crear la societat J.M. Bofill i Fill (posteriorment Fills de J.M. Bofill), dedicada a la importació de carbó[12] i amb seu al mateix edifici.[11][13][14] El 24 de febrer del 1893, el fill petit Josep Bofill i Martorell (1852-1883),[15] enginyer industrial, fou assassinat al seu despatx d'un tret de pistola pel ciutadà anglès Samuel Willie.[11]
Posteriorment, s'hi instal·là el despatx de la filatura de cotó de Joan Escoda i Vinyas a Vilanova i la Geltrú.[16]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joan Manuel Manel BOFILL i PINTÓ». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 141, 315.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 211.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.297/35, f. 374-384, 24-3-1860.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1083 C, 1-8-1860.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 69.
- ↑ El Consultor, Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 100, 112, 117, 119, 200.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 78-79.
- ↑ «Joan BOFILL i MARTORELL». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «QUI ERA EL SENYOR BOFILL DE SITGES QUE VA PINTAR SANTIGO RUSIÑOL? I QUINA RELACIÓ TENIA AMB RAMON CASAS?». Criticart (blog), 02-06-2016.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 79.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 682.
- ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 168.
- ↑ «Josep BOFILL i MARTORELL». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 95, 116, 138, 344.
Bibliografia[modifica]
- Rodrigo y Alharilla, Manuel «Navieras y navieros catalanes en los primeros tiempos del vapor 1830-1870». Transportes, Servicios y Telecomunicaciones, 13, desembre 2007, pàg. 62-92.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les plantes. Universitat de Barcelona.
- «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les façanes. Universitat de Barcelona.
- «Casa de J.M. Bofill». L'Arquitectura d'Elies Rogent - les obertures. Universitat de Barcelona.