Casa Joan Ribera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Nou de Sant Francesc, 16-16 bis | |||
| ||||
La casa Joan Ribera era un edifici del segle xviii situat al carrer Nou de Sant Francesc, 16-16 bis de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979[1] i actualment desaparegut.
Descripció
[modifica]Es tractava d'un edifici de planta baixa i tres pisos sobre una parcel·la gran, que contenia un passatge públic (anomenat dels Banys) i un pati interessant. Les obertures de la façana tenien llindes i brancals de pedra, igual que les llosanes dels balcons, amb baranes de ferro forjat. Hi havia uns esgrafiats, molt deteriorats, que repetien motius a manera de carreus.[1]
Història
[modifica]La història de la finca va lligada a l'obertura del carrer Nou de Sant Francesc, que obeeix a un pla urbanístic de mitjans del segle xvii.[2] El 1731, Joan Verde va adquirir la propietat, i el 1733, va sol·licitar permís per a reedificar l'edifici preexistent.[2] A la seva mort el 1766 va deixar com a hereva la seva muller Vicenta,[2] que el 1790 va establir l'edifici en emfiteusi al corredor reial de canvis Joan Ribera i Oriol.[3][2] Aquest hi va remuntar un tercer pis, a més de redistribuir les obertures de la façana,[4] i el 1792, va adquirir la finca veïna (Nou de Sant Francesc, 16 bis).[2]
Ribera feia d'intermediari en branques molt variades dins el comerç barceloní,[5][6][7] com la importació de primeres matèries que s'utilitzaven per a la confecció de les indianes, a més de condiments alimentaris que procedien del continent americà.[8] Per la seva activitat, va tenir una relació estreta amb empresaris com Joan Bacigalupi (vegeu Can Raventós) i Onofre Glòria.[9] Posteriorment, hi visqué l'arqueòleg i escriptor Joaquim Guasch i Ribera[10] (1848-1923),[11] pare del poeta Joan Maria Guasch i Miró (1878-1961).
Finalment, l'edifici fou descatalogat i enderrocat pel Pla Especial d'Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull (1991), redactat per l'arquitecte Ferran Sagarra[12] i modificat el 1992 per Ernest Compta,[13] que hi preveia la construcció d'un bloc d'habitatges de promoció pública i l'actual carrer de Josep Pijoan enlloc de l'antic passatge.[14]
Les pintures d'«el Vigatà»
[modifica]Cap al 1793, Ribera en va encarregar la decoració dels interiors al pintor Francesc Pla «el Vigatà» (1743-1805).[9] Om suposa que la part més decorativa va ser realitzada per un altre pintor, que es creu que va ser Llucià Romeu (1761-1846), cunyat i col·laborador seu.[15]
El 1901, les pintures van ser adquirides per Eusebi Güell i Bacigalupi i el 1934 les va comprar Pau Casals.[16] En l'actualitat, el conjunt es pot contemplar en una sala específica al Museu Pau Casals a Sant Salvador d'El Vendrell, que reprodueix la distribució originària del saló.[16]
El programa pictòric gira entorn dels amors entre els déus de l'Olimp, segons es narra a Les Metamorfosis d'Ovidi. Consta de nou plafons murals, de dimensions variables, on es representen, d'esquerra a dreta: Bacus i Ariadna; Pan i Siringa; Acis i Galatea; Mart i Venus; Mercuri i Venus; Venus i Adonis; Leda i el cigne; Juno i Júpiter; i, finalment, Apol·lo i Dafne.[17] En el sostre s’ha plasmat una gran al·legoria del comerç marítim i la prosperitat econòmica de Barcelona, simbolitzada en els déus Mercuri i Ceres.[18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 308.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Carrer Nou de Sant Francesc 16-16 bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1799, p. 356.
- ↑ «Juan Ribera i Oriol. Corredor reial de canvis. Nueva (Nou de Sant Francesc). Casa. Planta baixa més tres pisos. Afegir un pis, obrir i tancar obertures». C.XIV Obreria C-55/1790-145. AHCB, 14-06-1790.
- ↑ Diario de Barcelona, 23-06-1796, p. 759.
- ↑ Diario de Barcelona, 30-03-1801, p. 359.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-04-1803, p. 503.
- ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 581-582.
- ↑ 9,0 9,1 Figueres Gargallo, 2003, p. 582.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 397.
- ↑ «Joaquim Guasch i Ribera». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Segarra, Ferran. Pla Especial d'Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull, 22-05-1991, p. 10.
- ↑ Compta, Ernest. Modificació del Pla especial d'enllaç de la Rambla amb el carrer Rull, 06-11-1992.
- ↑ «Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull. Modificació del Pla Especial». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 119-120.
- ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 585.
- ↑ 16,0 16,1 Figueres Gargallo, 2003, p. 583.
- ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 584.
- ↑ Figueres Gargallo, 2003, p. 584-585.
Bibliografia
[modifica]
- Figueres Gargallo, Judit «La decoració pictòrica de la Casa Ribera de Barcelona». Pedralbes. Revista d'història moderna, 23, 2003, pàg. 579-606.