Casa Joaquim Espalter i Rosàs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Construcció | 1783 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Esparteria, 6 i Vidrieria, 12 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52489 | |||
| Id. Barcelona | 581 | |||
La Casa Joaquim Espalter i Rosàs és un edifici situat als carrers de l'Esparteria i de la Vidreria del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]Edifici d'habitatges que fa cantonada i consta de planta baixa, entresol, tres pisos i golfes. Als baixos hi ha set obertures, corresponents amb les dels pisos superiors, que allotgen locals comercials i la porta d'accés (amb una llinda amb un medalló amb la data 1783, situada al centre. Tots els nivells consten de balcons individuals tancats per una barana de ferro forjat i una llosana de pedra, la qual disminueix en dimensions a mesura que el cos de l'edifici guanya en altura. A la planta principal, però, es distingeix una balconada correguda que engloba les dues obertures cantoneres, descrivint una forma arrodonida en l'angle. La teulada consta d'un ràfec motllurat. La façana, que és estucada, havia ostentat unes pintures de grans columnes estriades, actualment desaparegudes.[2]
Història
[modifica]El 1776, el comerciant i fabricant d'indianes Joaquim Espalter i Rosàs va adquirir a Josep Figueres una casa al costat de la seva,[3] el 1778 una altra al revenedor Salvador Guiot,[4] i el 1783 les va fer enderrocar per a reedificar-les de nou.[5][6]
El juliol del 1808, arran de la invasió napoleònica, l'hereu Joaquim Espalter i Roig fugí de Barcelona, primer a Reus i després a Sitges, on s'havien exiliat altres membres de la família. Allà va morir el 18 de març del 1809, sense haver fet testament, la qual cosa va originar un litigi entre el primogènit Josep Antoni Espalter i Macià i els seus germans.[7]
El 1827, Maria Duran, vídua de Josep Antoni, va vendre la propietat al comerciant Josep Safont per 24.100 lliures barcelonines,[8] que va cedir la propietat al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Barnús.[9][10] Aquest va pagar uns deutes de la família Espalter,[11][12] i a la seva mort, va ser heretada pel seu fill Rafael Sabadell i Permanyer.[13][14][15][16]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges al carrer Esparteria, 6». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Joan Fontrodona i Roura, 22-10-1776.
- ↑ AHPB, notari Josep Gualba i Roig, 14-12-1778.
- ↑ «Joachin Espalter y Rosas. Comerciant. Vidrieria i Esparteria. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-31/1783-30. AHCB, 19-02-1783.
- ↑ «Joachin Espalter y Rosás. Vidrieria i Esparteria. Casa. Avançar la paret d'una cantonada». C.XIV Obreria C-31/1783-46. AHCB, 11-03-1783.
- ↑ Vives i Cebrià, Pere Nolasc. Memoria juridica por los hijos y herederos del difunto Joaquin Espalter y Roig del comercio que fué de esta ciudad en el pleyto que siguen en grado de suplicacion, contra Josef Antonio Espalter y Maciá, su hermano mayor sobre la nulidad del figurado testamento sacramental del padre comun. Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, 1822.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i Carrera, manual 1.232/6, f. 70-76, 21-2-1827.
- ↑ «Rafael SABADELL BARNUS». geneanet. Patricia Coma.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i Carrera, manual 1.232/6, f. 77-78, 22-1-1827.
- ↑ «Liquidació de deutes dels Espalter als Llord i a Antoni Nadal i Vicent». Servidor documental de la saga Barcardí. AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i Carrera, manual 1.232/6, f. 78-79, 23-02-1827.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Jaumar i Carrera, manual 1.232/6, f. 79v-80v, 24-2-1827.
- ↑ «Rafael SABADELL PERMANYER». geneanet. Patricia Coma.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 240.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 562.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 74 i 182. AMCB, 1853.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa del carrer Esparteria, 6». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.