Casa Leopoldo Suqué
Casa Leopoldo Suqué | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Casa | ||||||
Construcció | XIX | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Eclecticisme | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | ||||||
Localització | Plaça de Prim - Carrer de Llovera. Reus (Baix Camp) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 9509 | ||||||
|
La Casa Leopoldo Suqué o Cal Suqué és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una casa de planta baixa, entresòl (tot corresponent a la zona porxada) i tres pisos més. El conjunt és simètric. Hi ha sis mòduls repetitius. Des de la planta baixa, en primer lloc, hi ha els pilars de secció quadrada i formant arcs de mig punt; balcons independents amb porticons, muntants neoclàssics i dues mènsules per a cada unitat. La cornisa està recolzada amb mènsules repetitives, gairebé a la mateixa alçada que les corresponents al Teatre Fortuny i la Casa Beringola, donant un sentit d'unitat a les façanes dels tres edificis i, per acabar, existeix un mur balustrat amb els seus corresponents pilars. Les baranes dels balcons són totes iguals, amb ferros forjats bastant senzills.[1]
Als baixos de l'edifici hi va haver durant molts anys el Cafè de París, convertit després en el Bar Solsis. L'ocupà també la delegació a Reus de la Banca Catalana. Actualment hi ha un comerç d'òptica.
Història
[modifica]La casa està construïda en una part del que fou convent de les monges Carmelites, que va ser expropiat i enderrocat per la Junta Revolucionària de Reus el 1868, a l'inici del Sexenni democràtic. La va construir Leopold Suqué, un important hisendat i fabricant reusenc, pare del diplomàtic Antoni Suqué. Va ser un dels fundadors de la societat El Círcol i va contribuir a sostenir-la econòmicament. La petició del permís d'obra és de 1879.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Leopoldo Suqué». [Consulta: 6-X-2014].
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 631.