Casa Marià Pidelaserra
Casa Marià Pidelaserra | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Arquitecte | Ramon Puig i Gairalt | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | art déco | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | |||
Localització | Balmes, 178-180 i Comte de Salvatierra, 1-3 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 42420 | |||
Id. Barcelona | 2199 | |||
Activitat | ||||
Propietat de | Marià Pidelaserra i Brias | |||
La Casa Marià Pidelaserra és un edifici situat als carrers de Balmes, 178-180 i del Comte de Salvatierra, 1-3 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]Va ser projectada el 1929 per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt per encàrrec del pintor Marià Pidelaserra i Brias.[2]
Descripció
[modifica]Consisteix en una planta baixa comercial, una planta entresòl, cinc pisos, àtic i sobreàtic, així com una torre prominent, situada a la cantonada.[1]
Aquest immoble es caracteritza per una gran profusió de volums i formes i que afloren de les façanes a partir de la primera planta pis. A la base, la planta baixa i l'entresòl, són els més senzills i compten amb nombroses obertures simples amb pocs volums ressenyables. A partir de la primera planta, s'inicien una bona sèrie de formes diverses. La primera que dona més personalitat a l'edifici és la pròpia cantonada. Aquesta uneix diferents obertures en una balconada correguda de diversa extensió depenent de la planta. A l'àtic, aquesta balconada correguda assoleix tot el perímetre de les dues façanes i més amunt, es remata amb la presència d'una torre prominent, que compta amb dos cossos. L'inferior és de morfologia quadrangular amb les cantonades romes i el superior, és de planta circular. A banda i banda d'aquesta balconada correguda trobem altres formes, repetitives per tram però no per planta. Als extrems sobresurten cossos trapezoïdals i més cap a dins altres de triangulars.[1]
El conjunt segueix un ritme ascendent al voltant de l'important cos del xamfrà, segueixen els criteris del moviment modern, quant a tractament de la il·luminació i pell de l'edifici, però la seva composició formal rau més a prop de les teories estètiques dels futuristes de Marinetti que de la mateixa estètica del GATCPAC.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Edifici Mariano Pidelaserra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «MARIANO PIDELASERRA. BALMES (178 i 180. Dues cases) I COMTE DE SALVATIERRA (1-3)». Q127 Eixample 42600/1929. AMCB, 01-03-1929.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Marià Pidelaserra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.