Casa Picó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrissa, 21 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52325 | |||
| Id. Barcelona | 796 | |||
La casa Picó és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa, 21 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]El 1655, Isabel, vídua del cirurgià Josep Guiralt, va establir en emfiteusi a Jeroni Pastor unes cases amb hort al carrer de la Portaferrissa.[2] El 1672, els tutors dels fills menors de Jeroni Pastor i de Paula Rossell vengueren la propietat al doctor en dret Josep Roig i Riera i la seva esposa Ramona de Malla i de Gualbes[3] per 2.450 lliures.[4] El 1730, Ramona de Malla i la seva filla Teresa Roig i de Malla, amb el consentiment del seu germà Joan, monjo del monestir de Sant Esteve de Banyoles, la van vendre a Francesc Glòria, prevere de l'església dels Sants Just i Pastor,[5] que el 1733 en va fer agnició de bona fe[6] al doctor en drets Joan Vaireda i Soler,[7][8] casat amb Francesca Picó i Comes.[9]
El seu germanastre Ramon Picó i Mir, mercader,[10] va obtenir la condició de ciutadà honrat de Barcelona,[11] i es va casar amb Marianna Guàrdia i Morera,[12] filla del botiguer de draps Melcior Guàrdia i de Teresa Morera.[13] El seu fill Marià de Picó i de Guàrdia[14] heretà la casa del carrer de la Portaferrissa, i segons les cartes de pagament, hi emprengué diverses campanyes d'obres, dutes a terme pels mestres de cases Pascual Jaume[15] i Pau Mas i Dordal[16][17][18] i els fusters Sebastià Picanyol[19] i Pau Planes.[20] El 1780, va demanar permís per a posar-hi balcons al segon i tercer pis,[21] i novament el 1786 per a fer-hi una tortugada.[22]
El seu fill Josep Antoni de Picó i Bru[23] es va casar amb Teresa de Saleta-Morgadès i de Gomar (†1863),[24] que va demanar permís al papa Pius IX per a construir-hi un oratori privat.[25] Aquest els fou concedit al seu net Marià de Picó i de Valls i la seva esposa Emília Manso i de Zeffel,[26] neboda del general Josep Manso i Solà,[27][28] que foren els primers protectors de Jacint Verdaguer com a propietaris del mas Torrents de Tavèrnoles, del que procedia el pare del poeta.[29]
Descripció
[modifica]
Casal de planta baixa i tres pisos sobre una parcel·la allargada que s'estructura al voltant d'un pati interior.[1] La composició de la façana manca de simetria, tant per la forma dels portals, com per la disposició dels balcons i obertures dels pisos.[1]
La planta baixa compta amb quatre portals: dos d'arc escarser amb una subtil motllura, un del mateix tipus però amb les dovelles més marcades i sense motllura, i el darrer amb llinda de fusta. El primer pis, més alt que la resta, compta amb dos amples balcons amb llosana de rajola i una finestra; el segon té quatre balcons de rajola una mica més petits; l'últim també en té quatre, però el balcó és molt estret i és de llosana de pedra. Els buits asimètrics es compensen amb uns esgrafiats de grans plafons i formes geomètriques.[1]
Al pati central hi ha una escala descoberta fins al primer pis sobre arcs carpanells de pedra, i als paraments són visibles uns esgrafiats subtilment dibuixats que ordenen les obertures desiguals. A l'espai de l'antic jardí a la part posterior de la parcel·la hi un cos afegit que ocupa la planta baixa i part del primer i segon pis, creant un nou celobert de poc interès arquitectònic.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «EDIFICI D'HABITATGES AL CARRER PORTAFERRISSA 21». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Establiment d'unes cases amb hort situades al carrer de la Portaferrissa atorgat per Isabel Guiralt, vídua de Josep Guiralt, cirurgià de Barcelona, a favor de Jeroni Pastor, ciutadà de Barcelona». ANC1-552-T-41. ANC. Llinatge Picó.
- ↑ «María Angela Raimunda de MALLA y de GUALBES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Venda atorgada pels tutors dels fills de Jeroni Pastor, de Barcelona, i de Paula Rossell, a favor de Josep Roig i Riera, doctor en drets del mateix lloc, i la seva dona Ramona de Malla». ANC1-552-T-37. AHPB, notari Lluís Cortès i Marcer, 06-07-1672.
- ↑ «Venda feta pel procurador de Teresa Roig i de Malla, filla de Josep Roig i Riera, doctor en ambdós drets de Barcelona, i de Ramona Malla, a favor de Francesc Glòria, prevere de l'església de Sants Just i Pastor». ANC1-552-T-31. AHPB, notari Joan Plana i Junquer, 15-10-1730.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joan (IV) Andreu VAYREDA y SOLER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Agnició de bona fe d'unes cases amb hort situades al carrer de la Portaferrissa feta per Francesc Glòria, prevere de l'església de Sants Just i Pastor, a favor de Joan Vaireda i Soler, doctor en ambdós drets de Barcelona». ANC1-552-T-32. AHPB, notari Joan Plana i Junquer, manual 954/3 (3a part), f. 18v-19, 28-01-1733.
- ↑ «Francisca PICO y COMES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón PICO y MIR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Documents sobre el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona de Ramon Picó». ANC1-552-T-579. ANC. Llinatge Picó.
- ↑ «Mariana GUARDIA y MORERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Capítols matrimonials de Ramon Picó i Mir, mercader de Barcelona, fill de Josep Picó i de Maria Teresa Mir, amb Marianna Guàrdia i Morera, filla de Melcior Guàrdia, botiguer de draps de Barcelona, i de Teresa Morera». ANC1-552-T-529. ANC. Llinatge Picó, 09-10-1728.
- ↑ «Marià PICO y GUARDIA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Àpoca feta per Pasqual Jaume, mestre de cases de Barcelona, a favor del convent del Carme de la dita ciutat, pagant per Marià Picó i Guàrdia del preu d'un censal». ANC1-552-T-56. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 16-10-1777.
- ↑ «Àpoca feta per Pau Mas, mestre de cases de Barcelona, a favor de la Congregació de la Missió de la dita ciutat, pagant per Marià Picó i Guàrdia del preu d'un censal». ANC1-552-T-58. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 24-12-1779.
- ↑ «Àpoca feta per Pau Mas, mestre de cases de Barcelona, a favor de la Congregació de la Missió de la dita ciutat, pagant per Marià Picó i Guàrdia del preu d'un censal». ANC1-552-T-60. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/54, f. 553-553v, 22-05-1780.
- ↑ «Àpoca atorgada per Pau Mas, arquitecte de Barcelona, a favor d'Anna Rodrigues, vídua de Josep Gasset, pagant per Maria Picó i Guàrdia del préstec demanat per aquest». ANC1-552-T-62. AHPB, notari Josep Ribes i Granés, manual 1.046/76, f. 453v-455, 08-09-1799.
- ↑ «Àpoca feta per Sebastià Picanyol, fuster de Barcelona, a favor del convent del Carme de la dita ciutat, pagant per Marià Picó i Guàrdia del preu d'un censal». ANC1-552-T-57. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 16-10-1777.
- ↑ «Àpoca feta per Pau Planes, fuster de Barcelona, a favor de la Congregació de la Missió de la dita ciutat, pagant per Marià Picó i Guàrdia del preu d'un censal». ANC1-552-T-59. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 24-12-1779.
- ↑ «Mariano de Picó i de Guardia. Portaferrissa. Casa. Planta baixa i tres pisos. Posar balcons». C.XIV Obreria C-24/1780-169. AHCB, 04-09-1780.
- ↑ «Mariano de Picó i De Guardia. Portaferrissa. Casa. Fer una tortugada». C.XIV Obreria C-42/1786-182. AHCB, 27-09-1786.
- ↑ «Josep Antoni PICO y BRU». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Teresa de SALETA MORGADES y de GOMAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «"Casa en la calle de la Puerta Ferrissa. Boleto del oratorio, licencias, etc"». ANC1-552-T-77. ANC. Llinatge Picó.
- ↑ «Capítols matrimonials de Marià Picó i Valls, de Barcelona, fill de Joaquim Picó i Saleta i d'Ignàsia Valls, amb Emília Manso i de Zeffel, de Barcelona, filla de Manuel Manso i Solà i de Rosa de Zeffel». ANC1-552-T-537. ANC. Llinatge Picó, 25-05-1850.
- ↑ «Padró general de la casa número 21 del carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on viuen Marià Picó i Valls i l'esposa d'aquest, Emília Manso i de Zeffel». ANC1-552-T-644. ANC. Llinatge Picó, 01-12-1869.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 07-09-1872, p. 9012. «A D. Mariano de Picó, para hacer obras interiores en la casa n. 21 de la calle de la Puertaferrisa»
- ↑ «Torrents». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Picó». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.