Torre Morgadès
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia i casa forta  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Folgueroles (Osona) | |||
| Localització | Camí de Vic a Folgueroles | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 854-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005475 | |||
| Id. IPAC | 949 | |||
.jpg)
La Torre Morgadès és una masia de Folgueroles (Osona) declarada bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]Antigament, era coneguda com el mas Junyer o Prat Mitjà (fogatge de 1360).[2] Un dels dos sarcòfags que hi havia a la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria, desaparegut durant la Guerra Civil, estava dedicat al sacerdot Pere Prat, mort el 23 de febrer del 1301.[2] A causa de la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle xiv, el 1413 el mas era abandonat.[2]
El 1691, Josep Alberc i Comalada, mercader de Vic, la seva muller Eulàlia Pujol, i llur fill Antoni vengueren el mas i l'heretat de la Torre de n'Alberc a Francesc Saleta-Morgadès i de Comalada, cavaller de Vic.[3][4] La seva besneta Teresa de Saleta-Morgadès i de Gomar[5] es va casar amb Josep Antoni de Picó i Bru,[6] i el seu net Marià de Picó i de Valls i la seva esposa Emília Manso i de Zeffel,[7] neboda del general Josep Manso i Solà, foren els primers protectors del poeta Jacint Verdaguer, ja que també eren els propietaris del mas Torrents de Tavèrnoles, d'on procedia el pare del poeta.[2]
Descripció
[modifica]La masia és de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. A la part dreta conserva una de les poques torres de defensa de la comarca, de planta quadrada i datada vers el segle xv.[1] És coberta a quatre vessants i a sota de la teulada presenta uns arcs construïts amb totxo cuit, que possiblement són els antics merlets tapiats. L'interior està gairebé enrunat.[1]
El portal d'entrada conserva un escut en estat de descomposició on encara es poden endevinar dos lleons.[1] Hi ha un portal exterior que tanca la lliça junt amb la masia i les seves dependències. Val a dir que hi ha molts afegitons.[1] Els materials constructius són la pedra, calç, totxo cuit i alguna part de tàpia.[1]
A pocs metres hi ha la font del Desmai, on el poeta Jacint Verdaguer es reunia amb els seus companys de l'Esbart de Vic i cultivaven l'esperit de la Renaixença. Era dels mateixos propietaris de la Torre Morgadès i l'any 1970 fou cedida al Patronat d'Estudis Osonencs.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Torre Morgades». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Torre de Morgadès». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Francisco de SALETA MORGADES y COMALADA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Venda atorgada per Josep Alberc i Comalada, mercader de Vic, la seva muller Eulàlia Pujol, i llur fill Antoni a favor de Francesc Saleta i Morgadès, del mas i heretat anomenat "la Torre d'en Alberc", situat a Folgueroles». ANC1-552-T-1243. Patrimoni Morgadès, 09-03-1691.
- ↑ «María Teresa de SALETA MORGADES y de GOMAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep Antoni PICO y BRU». Martín Rodríguez.
- ↑ «Capítols matrimonials de Marià Picó i Valls, de Barcelona, fill de Joaquim Picó i Saleta i d'Ignàsia Valls, amb Emília Manso i de Zeffel, de Barcelona, filla de Manuel Manso i Solà i de Rosa de Zeffel». ANC1-552-T-537. Patrimoni Picó, 25-05-1850.
Enllaços externs
[modifica]
- «Torre de Morgades». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.