Casa Miquel Clavé
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i magatzem  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Arquitecte | Josep Boixareu i Gallart | |||
| Construcció | 1857 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinyó, 20 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52432 | |||
| Id. Barcelona | 3038 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Germanes de la Sagrada Família d'Urgell | |||
La casa Miquel Clavé és un edifici situat al carrer d'Avinyó, 20 de Barcelona, catalogat com a bé d'interès local.[1] Des de principis del segle xx hi ha el col·legi de les Religioses de la Sagrada Família d'Urgell.[2]
Descripció
[modifica]Edifici de planta baixa i tres pisos estructurat al voltant d'un pati central envoltat de quatre grans arcs carpanells.[2]
A la façana, d'aspecte simètric, s'hi obren tres portals a la planta baixa: un de principal d'arc escarser, que dona accés al pati, i un de mig punt a cada costat. A sobre, s'aixequen el pis principal, amb balcons de llosana de pedra, sobre mènsules en forma de volutes, i barana de ferro i marc de llinda motllurat; i, separats del principal per una imposta, dues plantes més de pisos. El coronament té una cornisa amb denticles.[2]
Història
[modifica]El 1855, Ramon Figueras i Porret (Vic, 1813-?, 1882), exmagistrat de l'Audiència de Barcelona[3][4] i futur alcalde de la ciutat, va pactar amb el paleta de Sarrià Joan Mumbrú i Bordas la reedificació de la casa del núm. 18 del carrer d'Avinyó amb 90 pams d'amplada, a canvi de cedir-li les parts sobrants de la seva extensa finca, que havia heretat del seu pare Marià Figueras i Pou.[5][6] Una d'elles era una llenca de terreny a la banda meridional, que l'any següent vengué al comerciant Miquel Clavé i Espanya,[7] el qual va adquirir també la finca del núm. 20 a Josepa Bartra, vídua de Canela.[8] El projecte fou encarregat a l'arquitecte Josep Buxareu,[9] que també dissenyà l'edifici de Figueras.[10]
A més de cònsol d'Equador,[11] Clavé era soci de la companyia Dotres, Clavé i Fabra, comerciants i fabricants de filats i teixits de seda, i hi va establir-ne el dipòsit: «Aviñó, 20, Depósito de la Fábrica de los Señores Dotres, Clavé y Fabra. Torcidos y tejidos de seda. Especialidad en glasés negros; tules de seda y blondas mecánicas, con real privilegio esclusivo de S.M. Centros de mantillas.»[12] També hi residien el seu gendre Casimir Girona i Agrafel[13] i la seva filla Emília Clavé i Flaquer, que heretaria la propietat.[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Edifici d'habitatges (actual Col·legi Sagrada Família d'Urgell)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges (actual Col·legi Sagrada Família d'Urgell)». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Diario de Barcelona, 29-03-1854, p. 2234.
- ↑ «FIGUERAS Y PORRET, RAMÓN». Gran Enciclopedia de Navarra.
- ↑ La Corona de Aragón, 08-01-1855, p. 1.
- ↑ AHPB, notari Francesc Bellsolell i Mas, manual 1.330/5, f. 605-616v, 26-07-1885.
- ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/29, f. 51v-58, 14-01-1856.
- ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/29, f. 138-151, i notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/23, f. 198-211v, 23-02-1856.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 847 C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 855 bis C.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 80.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 544, 721, 1088, 1106.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 233.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 352.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Miquel Clavé (Col·legi Sagrada Família d'Urgell)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.