Vés al contingut

Casa Museu Benlliure

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Museu Benlliure
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(ca) Casa-Museu José Benlliure Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa museu Modifica el valor a Wikidata
Construcció1982 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaValència Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer de la Blanqueria, 23 Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 28′ 51″ N, 0° 22′ 44″ O / 39.4807923°N,0.3790104°O / 39.4807923; -0.3790104
Jardí posterior de la casa museu, presidit pel bust obra de Marià Benlliure, per al qual prengué de model son pare, Joan Antoni Benlliure i Tomás.[1]

La Casa Museu Benlliure és un conjunt d'interés cultural situat en el número 23 del carrer Blanqueries, en el barri del Carme de la ciutat de València.[2] L'immoble principal, edificat el 1880,[3] fou domicili familiar de Josep Benlliure Gil, que el comprà el 1912 en tornar de Roma, el reformà i el moblà amb forniments duts d'Itàlia, i al seu torn ordenà la construcció d'un pavelló per a estudi propi i del seu fill Peppino en el solar de darrere. La finca i les seues col·leccions foren donades el 1957 per Maria Benlliure Ortiz a l'Ajuntament de València.[4] El conjunt, inaugurat el 1982 com a museu, inclou un jardí romàntic, i s'hi conserva el pavelló de pintura esmentat.[a][5]

Descripció

[modifica]

Les tres plantes de l'edifici principal, dissenyat per Vicente Miguel Viñuelas, estan distribuïdes com a museu de la següent manera: La planta baixa recrea distintes estances domèstiques, decorades amb obres dels diferents membres de la família, i també d'artistes contemporanis d'ells, com ara els pintors també valencians Joaquim Sorolla i Muñoz Degrain, i d'altres artistes com Santiago Rusiñol. En l'entresol es conserva una col·lecció d'obres de Josep Benlliure, mentre que en la primera planta s'exposen obres del seu fill Josep Benlliure Ortiz, més conegut com Peppino, i del seu germà, l'escultor Marià Benlliure. La segona planta resta reservada com a sala d'exposicions temporals.

En la part posterior de la casa senyorial es conserva un jardí mediterrani d'estètica romàntica, amb plafons de «manisetes», escultures i molt diversa i bigarrada decoració. Al fons del jardí hi ha el pavelló de pintura i estudi de l'artista, decorat amb mobles d'època, instruments musicals, tapissos i altres objectes diversos, a més d'algunes obres de Josep Benlliure conservades per la família.[b]

Notes

[modifica]
  1. Hi ha així mateix, a Crevillent, una altra casa museu familiar, seu de la Fundació Marià Benlliure, escultor i germà menor de Josep.
  2. En una selecció d'obres que s'hi podrien catalogar, s'inclouen alguns bustos familiars esculpits per Marià Benlliure, com els de la seua muller Maria Ortiz i la seua filla Maria, ambdós del 1883; el bust de Joan Antoni Benlliure Tomás, patriarca dels Benlliure, del 1904, i el bust del primer propietari de la casa, Josep Benlliure Gil, modelat el 1922 i fos el 1940. Així mateix, enfront del pavelló del jardí hi ha el monument dedicat a Peppino Benlliure (1884-1916).

Referències

[modifica]
  1. Arana, Lucrecia. «Juan Antonio Benlliure Tomás» (en castellà). marianobenlliure.org, 13-03-2017. [Consulta: 13 agost 2021].
  2. «Casa Museu Benlliure». Cultura i Festes. [Consulta: 13 agost 2021].
  3. «Casa-Museo Benlliure» (en castellà). arquitectosdevalencia.es. [Consulta: 13 agost 2021].
  4. Mollá, Héctor Juan. «Arxiu familiar de Benlliure» (en castellà). ua.es (Dialnet), 27-01-2013. [Consulta: 13 agost 2021].
  5. Arana, Lucrecia. «Museu Marià Benlliure» (en castellà). Museu Marià Benlliure, 2005-2012. [Consulta: 13 agost 2021].