Casa Pasqual Puigrubí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Construcció | 1806 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Llana, 14 i Candeles, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52330 | |||
| Id. Barcelona | 816 | |||
.JPG)
La casa Pasqual Puigrubí és un edifici situat a la plaça de la Llana, 14 i el carrer de les Candeles, 2 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
[modifica]Té planta baixa i quatre pisos. A l'esquerra dels baixos de la plaça, s'obre el pas del carrer de Candeles sota una llinda de fusta, i a l'altra banda, un arc de mig punt adovellat i amb impostes als brancals, que podria remuntar-se als segles xv o xvi.[1][2][3]
La façana de la plaça de la Llana s'estructura amb dos eixos d'obertures (balcó corregut al primer pis i de volada decreixent fins a convertir-se en balcó ampitat al quart). Les llosanes dels balcons són de ferro i rajoles bicolor. L'acabat és d'estuc de color similar al de l'origen, restaurat cap al 2017.[1][2]
Història
[modifica]
Va ser feta construir el 1806 pel llauner Pasqual Puigrubí, segons el projecte del mestre de cases Marià Enrich.[4] Juntament amb Bonaventura Pallés, Puigrubí va fondre la campana de l'església de Cardedeu, beneïda el 1801.[5]
L'ofici va ser continuat pels germans Carles i Pasqual Nobas i Puigrubí (†1883),[6][7] casats respectivament amb les germanes reusenques Francesca (†1882)[8] i Teresa Bellvé i Bartolí (1806-1891).[9][10] La primera va succeir el seu marit al mateix edifici, mentre que Pasqual s'establí al carrer dels Carders, 8,[11] i fou el pare del fotògraf Narcís (1840-1893)[12] i de l'escultor Rossend Nobas i Ballbé (1841-1891).
A finals del segle xix, la propietària de l'immoble era Josepa Arquimbau i Puigrubí.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges a la plaça de la Llana, 14». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Volta de les Candeles». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Pasqual Puigrubí. Llauner. Plaça de la Llana i Candeles (sobre l'arc del carrer). Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos i modificar obertures de la paret de l'arc». C.XIV Obreria C-99/1806-011. AMCB, 27-01-1806.
- ↑ Balbey, T. «Un obrador de campanes a Granollers». La Gralla, 12-04-1936, pàg. 7.
- ↑ «Pascual NOVAS». geneanet. Brigitte Garrette.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 38.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 20-10-1882, p. 12732.
- ↑ «Teresa Bellvé». geneanet. Brigitte Garrette.
- ↑ Mata de la Cruz, 2004, p. 9.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 173, 254.
- ↑ «Narciso NOVAS BELLVE». geneanet. Brigitte Garrette.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 361.
Bibliografia
[modifica]- Mata de la Cruz, Sofia «Mateu Bellvé i Bartolí: escultor de Reus (1792-1864)». Informatiu Museus [Reus], època III, núm. 25, 25-01-2004, pàg. 9-12.
Enllaços externs
[modifica]
- «Volta de les Candeles». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.