Vés al contingut

Casa Pasqual Puigrubí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Pasqual Puigrubí
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1806 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Llana, 14 i Candeles, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.385111°N,2.179448°E / 41.385111; 2.179448
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52330 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona816 Modifica el valor a Wikidata

La casa Pasqual Puigrubí és un edifici situat a la plaça de la Llana, 14 i el carrer de les Candeles, 2 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Descripció

[modifica]

Té planta baixa i quatre pisos. A l'esquerra dels baixos de la plaça, s'obre el pas del carrer de Candeles sota una llinda de fusta, i a l'altra banda, un arc de mig punt adovellat i amb impostes als brancals, que podria remuntar-se als segles xv o xvi.[1][2][3]

La façana de la plaça de la Llana s'estructura amb dos eixos d'obertures (balcó corregut al primer pis i de volada decreixent fins a convertir-se en balcó ampitat al quart). Les llosanes dels balcons són de ferro i rajoles bicolor. L'acabat és d'estuc de color similar al de l'origen, restaurat cap al 2017.[1][2]

Història

[modifica]
Quarteró núm. 12 de Garriga i Roca (c. 1860)

Va ser feta construir el 1806 pel llauner Pasqual Puigrubí, segons el projecte del mestre de cases Marià Enrich.[4] Juntament amb Bonaventura Pallés, Puigrubí va fondre la campana de l'església de Cardedeu, beneïda el 1801.[5]

L'ofici va ser continuat pels germans Carles i Pasqual Nobas i Puigrubí (†1883),[6][7] casats respectivament amb les germanes reusenques Francesca (†1882)[8] i Teresa Bellvé i Bartolí (1806-1891).[9][10] La primera va succeir el seu marit al mateix edifici, mentre que Pasqual s'establí al carrer dels Carders, 8,[11] i fou el pare del fotògraf Narcís (1840-1893)[12] i de l'escultor Rossend Nobas i Ballbé (1841-1891).

A finals del segle xix, la propietària de l'immoble era Josepa Arquimbau i Puigrubí.[13]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges a la plaça de la Llana, 14». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. «Volta de les Candeles». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  4. «Pasqual Puigrubí. Llauner. Plaça de la Llana i Candeles (sobre l'arc del carrer). Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos i modificar obertures de la paret de l'arc». C.XIV Obreria C-99/1806-011. AMCB, 27-01-1806.
  5. Balbey, T. «Un obrador de campanes a Granollers». La Gralla, 12-04-1936, pàg. 7.
  6. «Pascual NOVAS». geneanet. Brigitte Garrette.
  7. Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 38. 
  8. Diario de Barcelona (edición mañana), 20-10-1882, p. 12732. 
  9. «Teresa Bellvé». geneanet. Brigitte Garrette.
  10. Mata de la Cruz, 2004, p. 9.
  11. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 173, 254. 
  12. «Narciso NOVAS BELLVE». geneanet. Brigitte Garrette.
  13. Anuario-Riera, 1896, p. 361. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Volta de les Candeles». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.