Casa Roura i Carnesoltes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura modernista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Escudellers, 8 i passatge Escudellers, 6-10 | |||
| ||||
| Format per | Grill Room | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41179 | |||
| Id. Barcelona | 558 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Grill Room | ||||
| Id. IPAC | 43059 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Grill Room | ||||
| Tipus | establiment d'interès | |||
| Id. Barcelona | 4429 | |||
La Casa Roura i Carnesoltes és un edifici situat al carrer i el passatge dels Escudellers de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] La planta baixa i l'entresol estan ocupades pel Grill Room, un antic cafè catalogat com a establiment d'interès (categoria E2).[3][4]
Descripció
[modifica]
Es tracta d'un edifici d'habitatges en cantonada de planta baixa i quatre plantes. Les obertures de la planta baixa (2 al carrer dels Escudellers i 3 al passatge del mateix nom) tenen arcs escarsers, mentre que els balcons dels pisos són de llinda.[1]
Són remarcables les pintures de la primera planta de la façana, uns plafons de factura romàntica que simulen murals penjats i reprodueixen personatges orlats enmig de profusa ornamentació vegetal i que contribueixen en gran manera a potenciar el caràcter culte del carrer d'Escudellers de l'època. La resta de pisos tenen unes sanefes decoratives modernistes.[4][1]
Història
[modifica]El 1848, l'indià de Canet de Mar Fèlix Carnesoltes i Misser (1782-1866)[5] i el seu gendre Esteve Roura i Alsina (1805-1868)[5] van adquirir la casa núm. 8 del carrer dels Escudellers a Carles de Sentmenat i de Riquer, marquès de Castelldosrius (vegeu Casa Puiggener) per 35.320 lliures,[6] i el 1862 van demanar permís per a reconstruir-la i alinear-la amb el nou passatge dels Escudellers, segons el projecte del mestre d'obres Josep Nolla.[7]
La propietat fou heretada per Francesca Roura i Carnesoltes, filla d'Esteve i casada amb el comerciant barceloní Jacint de Capmany i Bonfús,[8] que el 1892 va demanar permís per a estucar i decorar-ne la façana[9] amb unes pintures probablement obra del seu fill, el pintor i decorador Ricard de Capmany i Roura. L'any següent, Francesca Roura va demanar permís per a construir-hi un àtic al terrat, segons el projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner,[9] casat amb la seva germana Maria[5] i que ja s'havia encarregat de la casa del matrimoni a Canet de Mar (vegeu casa Roura).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges al carrer Escudellers, 8». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Grill Room». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 4,0 4,1 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E2: Establiments d'interès, 26-2-2016, p. 73-74.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cantano i Carballo, 2020, p. 25.
- ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/10, f.134-138v, 27-6-1848, i f. 140-143v, 1-7-1848.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1278 bis C.
- ↑ Pomés Vives, 2016, p. 29.
- ↑ 9,0 9,1 «Jacinto Capmany. Escudillers 8 (ara Escudellers i Passatge Escudellers 6-10). Per revocar i estucar la façana de la casa Campmany (reformes)». Q127 Foment 272 T. AMCB, 1892-1893.
Bibliografia
[modifica]- Cantano i Carballo, Ricard «Navegants canetencs del segle xviii. La nissaga Carnesoltes (2)». Sot de l’Aubó, El, 74, 2020, pàg. 24-28.
- Pomés Vives, Jordi «El catalanisme conciliador i "aristocràtic" de Ricard Capmany». Sot de l’Aubó, El, 55, 2016, pàg. 28-35.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Roura Carnesoltes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.